L’alcalde Marc Aloy ha agraït la tasca de Cristina Cruz liderant les polítiques feministes de Manresa, després que aquests darrers dies s’hagi conegut que no repetirà als primers llocs de la llista a les eleccions municipals del maig.

Montserrat Anfruns i l’associació feminista Fem Lluita han recollit el Premi Maria Casajuana 2023, en reconeixement a la seva lluita, esforç, constància i la implicació en la vida laboral i social del nostre país. Els guardons s’han entregat en un acte a la sala Els Carlins de Manresa, en què les premiades han agraït el reconeixement i han destacat la importància que té el premi per donar visibilitat a la tasca de moltes dones que, des dels seus respectius àmbits, contribueixen a fer una societat millor.

L’acte ha començat amb un emotiu minut de silenci en record de les víctimes de l’accident a la mina de Súria. Seguidament ha pres la paraula la regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Manresa i presidenta del jurat del premi Maria Casajuana, Cristina Cruz, que ha afirmat que “des de l’Ajuntament de la ciutat treballem per impulsar una veritable transformació feminista que posi les dones al centre”. Cruz ha acabat el seu parlament visiblement emocionada quan ha dit que “ha estat un plaer presidir aquest premi durant tots aquests anys”. Aquests darrers dies s’ha sabut que Cristina Cruz no repetirà als primers llocs de la llista d’ERC Manresa per a les eleccions municipals del 28 de maig i, de fet, l’alcalde Marc Aloy l’ha convidat a ocupar un lloc d’honor tancant la llista. Aloy, en el seu parlament, ha agraït la tasca de Cruz, “una dona magnífica que ha liderat les polítiques feministes de l’Ajuntament i que ha treballat sempre amb humanitat i estima. Gràcies per per ser-hi sempre”, ha dit.

Sobre les premiades

Montserrat Anfruns Garcia va néixer a Manresa l'any 1953. Ha viscut sempre a la capital del Bages, on ha desenvolupat la seva carrera professional com a infermera. El 1973, acabada la seva etapa de formació, es va incorporar a l'àrea de quiròfans del Centre Hospitalari. Després d'una dilatada etapa vinculada al servei de Cirurgia, va passar a exercir a l'Atenció Primària, primer a l'Institut Català de la Salut (ICS) i posteriorment a la Fundació Althaia. En paral·lel, durant uns anys, va ser infermera d'empresa d'Skis Rossignol. És una persona que ha destacat per la vocació de servei i per la proximitat a les necessitats de les persones malaltes.

Els estudis primaris els va fer a l'escola dels Infants que, aleshores, portaven les monges Carmelites. Després el batxillerat superior i el PREU (Preparació Universitària) els va cursar a l'Institut Lluís de Peguera i els estudis universitaris a l'Escola Santa Madrona de Barcelona, vinculada a la Universitat de Barcelona. Durant la seva vida laboral s'ha format de manera permanent. Als anys vuitanta va formar part del grup de treball català de prevenció de malalties infeccioses, en una època que la SIDA havia irromput amb força.

La seva mare va patir en primera persona l'Alzheimer i, de retruc, tota la família va comprovar les conseqüències d'aquesta patologia que, malgrat la investigació, no té cura. L'altruisme innat la va portar, a finals de la dècada del 90, a conèixer a fons les millors formes de poder conviure amb la malaltia.  Per això, es va apropar a algunes persones del Bages que col·laboraven amb l'associació de familiars d'Alzheimer que hi havia a Barcelona. El treball conjunt, i la seva empenta, van fer possible que pocs anys després, el 2000, es formalitzés l'Associació de Familiars d'Alzheimer i altres Demències del Bages, Berguedà i Solsonès. En va ser la primera presidenta, càrrec  que va ocupar durant deu anys. Les diferents juntes directives que va presidir van definir un alt ventall de serveis que es mantenen actius. En deixar la presidència, va continuar formant part de la junta com a vocal durant varies etapes. Mai ha estat desvinculada de l’Associació, col·laborant sovint en fets puntuals. Actualment, ja jubilada, torna a formar-ne part com a vicepresidenta. L’associació feminista Fem Lluita, de Sant Vicenç de Castellet, vol visualitzar, fomentar i divulgar el feminisme a la societat contribuint a l’anàlisi crític de la societat heteropatriarcal i de totes les seves institucions i la ruptura dels estereotips sexistes.

Els principals objectius són fomentar, dinamitzar i enfortir l’associacionisme entre les dones, la coordinació, la formació amb perspectiva de gènere i el seu empoderament, així com la seva participació en tots els àmbits de la cultura, la política, la vida educativa, social, sanitària i econòmica, per afavorir un avanç cap a la igualtat des d’un treball en xarxa. També posar en marxa accions de sensibilització, formatives i culturals amb i des del moviment associatiu, agents socials i recursos comunitaris en pro de l’equitat, la diversitat i la igualtat de totes les persones del paradigma feminista i promoure accions de prevenció, formació, sensibilització i reivindicació per a l’eradicació de tot tipus de violències de gènere. Per aconseguir les seves finalitats, l’associació realitza activitats diverses sense ànim de lucre com debats, publicacions, pàgina web, assemblees, reunions, xarxes telemàtiques, etc.

El Premi Maria Casajuana

Aquest premi va ser instaurat l'any 2002 per la Secció Local d’ERC i de les JERC de Manresa, en motiu del Dia Internacional de la Dona. A partir de l'any 2019 es va afegir el reconeixement també a entitats, atorgant així dos premis anualment. El guardó porta el nom de Maria Casajuana perquè el seu nom simbolitza tots aquests atributs.

Maria Casajuana i Oncins (Manresa, 1912-2011) va ser una activista social i política d’ideologia republicana i militant històrica d’ERC de Manresa. Nascuda el 23 de febrer de 1912 en una família treballadora de Manresa, va treballar des dels 14 anys a les fàbriques de Cal Roca, Cal Torres i a la Fàbrica Nova. Als dinou anys es va incorporar a ERC i va viure amb intensitat el període republicà. Va ser una de les impulsores de la creació de l'espai d'emancipació de la dona arran de la proclamació del sufragi universal en la Constitució republicana del 1931. Casajuana també va treballar per al sindicat CNT durant la República i la Guerra Civil des d’on va lluitar aferrissadament per la dignitat de les dones i el reconeixement del seu treball. La Guerra primer, i la cruent dictadura franquista després, van estroncar una època d’esperances i de llibertat. Però malgrat haver de viure amagada i treballar de minyona per guanyar-se la vida, va mantenir ben viva la flama de la lluita pel nostre país.