Va ser un final de partit apoteòsic amb un heroic Àlex Sánchez que va fer el gol de la victòria a l’afegit (4-3).

Ni quan el CE Manresa perdia 0-2 a la mitja hora de partit, no donava la impressió que els homes de Ferran Costa poguessin perdre el partit conta la UD Alzira. Els blau-i-grana havien marcat de pilota aturada i en un contracop mentre que els del Bages dominaven el partit. Quan després de capgirar el marcador, els de la Ribera Alta del Xúquer han aconseguit el 3-3, els dubtes van assaltar l'equip i els visitants han tingut clares oportunitats d'endur-se el matx. Però no va estar així, i un gol d'Àlex Sánchez en el temps afegit va desfermar l'eufòria entre una afició que, de nou, va respondre a les grades del Congost.

Partit intens i de sacrifici dels homes de Ferran Costa que van protagonitzar un partit apoteòsic, d'aquells que generan afició. El CE Manresa va iniciar el partit controlant la pilota i tenint, la major part del temps, la UE Alzira al seu camp. Malgrat aquest domini, els alacantins, en una falta des de la cantonada de l'àrea es van avançar en el marcador de jugada assajada al minut 9. El partit no va canviar. El CE Manresa va mantindre el domini, però de nou van ser els visitants qui van veure porteria en un contraatac al minut 32.

Era important que el domini dels locals es materialitzés d'alguna manera com abans millor per tenir alguna opció de puntuar. Així, sis minuts més tard, Moha escurçava diferències rematant de cap un córner en una jugada embolicada dins de l'àrea. Abans del final de la primera part, els manresans remataven a porteria sense encert i s'arribava al descans amb desavantatge mínima.

Al segon període els homes de Ferran Costa van sortir decidits a capgirar el marcador ben aviat. I així va ser.  Al minut 7 de la represa, Jaume Pascual rep dins l'àrea a l'esquerra de l'atac i situa la pilota, com si a la bota hi tingués un guant, al pal contrari lluny del porter visitant per aconseguir l'empat. El partit tornava a començar, però la igualtat no duraria gaire estona. Tres minuts després, Joel Priego s'escapa per l'extrem de la seva marca i col·loca la pilota al cap de Noah, que no falla. Jugada de tiralínies i els manresans es posaven per davant en el marcador.

A partir d'aquest gol, l'Alzira va treure el seu perfil més tècnic, aquell que l'ha portat a la final de la Copa Federación i va anar quedant-se, gradualment, la pilota i trenant jugades de perill a l'àrea l'Óscar Pulido. Així, al minut 65 una jugada ben trenada per l'atac alacantí acabava al fons de la porteria. Era el 3-3, una gerra d'aigua freda per als manresans després d'haver aconseguit el més complicat.

Els últims minut, inclosos els de descompte, va ser un constant estira-i-afluixa entre els dos equips amb un lleuger domini visitant. Al minut 75 l'Alzina enviava una pilota al pal esquerre de Pulido en una ocasió franca de gol. Els manresans també xutaven prop de la porteria visitant de falta directa.

Ja en temps afegit, l'àrbitre anul·lava un gol als visitants per fora de joc i a la jugada següent el CE Manresa provocava un córner. La pilota a l'olla generava un rebuig a la frontal de l'àrea, on arribava Àlex Sánchez, que havia sortit al camp a la segona part, venint des de darrere per engaltar un potent xut que entrava a la porteria i desfermava l'apoteosi a la graderia. Sense temps a gairebé res més, l'àrbitre xiulava el final del partit. Alguns dels homes de Ferran Costa queien desplomats sobre el terreny de joc després del desgast físic efectuat.

Al principi del partit, es va guardar un minut de silenci en memòria del soci canadenc de l'entitat, Miquel Muntaner, mort recentment. A la mitja part, el club i l'afició van homenatjar la generació del 86, l'última que havia jugat la Copa. A la propera jornada, el CE Manresa visitarà l'històric Hércules d'Alacant.