Recordeu quan els rius eren clavegueres a cel obert amb aigües pútrides i de colors diversos?.

Recordeu els torrents i rieres plens d’abocaments a tota hora i racons (encara se’n fan alguns desgraciadament). Recordeu l’arribada del primer hipermercat a Espanya a principis dels setanta al Prat de Llobregat amb envasos per tot i escombraries que van començar a créixer desmesuradament?

Aquests envasos que, durant dècades, i d’altres deixalles s’han implantat per tot arreu, convé reduir-los i, sobretot reciclar-los. Fa 30 anys que és voluntari reciclar. Ja hi ha municipis, per on és obligatori (amb el Porta a Porta). A Catalunya s’acosten als 250 d’un total de 947.

Les xifres no enganyen. La majoria de residus no es reciclen després de 30 anys de voluntariat! La conclusió és que, per arribar al 50% demanat per Europa el 2025 i el 60% el 2030. A on està ara Catalunya? La dada del 2021 mostra una pujada de més de 3 punts fins al 46,6% amb grans diferències territorials. Grans ciutats com l'Hospitalet, Barcelona, etc. superen lleugerament el 30% i algunes poblacions com Cervera o Berga arriben al 80% gràcies al Porta a Porta.

Les xifres ens diuen que, allà on s’implanta el Porta a Porta es pot superar el 80% sovint. Els barris de Sarrià o St. Andreu a Barcelona no arribaven al 30% i freguen, gràcies al Porta a Porta, el 80%. Ens cal valentia en aplicar-ho de forma més contundent i extensa. Segur, veient alguns moviments de protesta, que hi haurà soroll i algunes mobilitzacions, però és una minoria que no vol renunciar a la comoditat de tirar les deixalles a l’hora que em va bé i, en alguns casos, passar de reciclar. Si fem cas del fet que es passa del 30 al 80 en reciclatge, està clar que, el sistema és bo, malgrat algunes disfuncions que es puguin produir.

Aprofitar materials en un moment d’escassetat global d’alguns d’ells, poder fabricar compost i treure matèria orgànica dels abocadors, no afavorir incineradores o abocadors en segons quins indrets i reduir la petjada de la nostra existència és un deure amb el planeta i un element a seguir per tal d’assegurar-nos la continuïtat com a espècie.