S'inicia l'enderroc de la resclosa de la riera de Rajadell
És una de les accions que s’han plantejat per reconstruir els processos naturals afectats per les actuacions humanes. L’actuació comportarà millores en la qualitat de l’aigua i la biodiversitat, i reduirà el risc d’inundació. Es recuperarà la connectivitat longitudinal del riu, deixant pas lliure a peixos i sediments per aquest tram de riera, que es connectarà de nou amb el riu Cardener.
S'inicia l'enderroc de la resclosa de la riera de Rajadell. Foto: AJM

MANRESA / Redacció/Sergi Vàzquez   
01/10/2022 15:14
S’ha iniciat l’enderroc de la resclosa de la riera de Rajadell, al seu pas per Can Poc Oli. Es tracta d’una de les accions previstes dins el projecte de renaturalització que s’està duent a terme en aquesta zona, una iniciativa pionera que busca recuperar biodiversitat i fer-la més rica —fent créixer el número d’espècies animals i vegetals— restablint les dinàmiques naturals alterades pels impactes humans i ajudant la natura perquè pugui fer el seu curs. El projecte es du a terme en una finca municipal de 6 hectàrees, a la confluència de la riera de Rajadell i el riu Cardener.

La retirada de la resclosa és l’actuació més visible que s'ha fet fins ara. El calaix de formigó existent protegeix una antiga canalització que bombava aigua cap als camps de la riba esquerra. Fa uns anys, una riuada es va emportar la caseta que protegia la bomba, així com la mateixa bomba, i el calaix va quedar inutilitzat. Actualment, l’aigua queda entollada aigües amunt al llarg d’uns quants centenars de metres, fet que provoca que la zona de sobre la presa acumuli grans quantitats de sediment, dificultant la presència de vida aquàtica en aquest indret, tal com va demostrar l’estudi fet pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis que, a través de la pesca elèctrica, va comprovar que en aquest tram no hi viu ni un sol peix, mentre que aigües amunt i aigües a vall sí que hi ha certa diversitat piscícola, amb una forta presència d’espècies invasores en ambdós casos.

Amb l’enderroc de la resclosa, es recuperarà la connectivitat longitudinal del riu, deixant pas lliure a peixos i sediments per aquest tram de riera, que es connectarà de nou amb el riu Cardener. Això hauria de ser especialment positiu per algunes espècies de peixos autòctones que viuen en rius cabalosos com el Cardener, però que a l’hora de la fresa (posta d’ous) busquen rieres amb poc cabal com la riera de Rajadell, és a dir, fan petites migracions fins ara impedides per aquesta resclosa.

Una altra de les millores esperades és en la qualitat fisicoquímica de l’aigua que, segons diversos controls fets en el marc del projecte ‘Llegim el riu’, era molt baixa en aquest tram, per acumulació de nitrats. El fet que l’aigua corri i s’oxigeni millora automàticament la qualitat de l’aigua i, d’aquesta manera, es millora també la capacitat d’acollir-hi vida.

També s’esperen canvis pel que fa a la morfologia de la riera i la flora que hi viu. Fins ara, tot el tram inundat era molt homogeni i estàtic al llarg de l’any, dins i fora de l’aigua, ja que la làmina d’aigua no solia variar excepte en grans secades. Sense la resclosa, el nivell de l’aigua serà més baix (fet que de retruc reduirà el risc d’inundació de les terres circumdants) i anirà oscil·lant constantment al llarg de l’any, la qual cosa permetrà que apareguin i desapareguin comunitats d’herbes o platges de còdols, elements indispensables per a la vida de certes espècies animals.

Es preveu que temporalment, un cop eliminada la resclosa, quedi molt llot al descobert. Precisament, es fa l’actuació a l’inici de la tardor perquè hi ha més probabilitats que plogui i que una crescuda de la riera se’ls pugui endur. L’actuació té un cost de 3.569,5 euros i està finançada per l'Ajuntament de Manresa. Forma part, també, de la política de millora del riu Cardener pactada amb l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a través del programa de custòdia fluvial 2021-2024.

Més accions del projecte de renaturalització

El projecte de renaturalització preveu altres accions per reconstruir l’ecosistema natural i augmentar la biodiversitat, com l’enderroc de l’antiga discoteca Krono’s (en els seus últims temps coneguda com a Pont Aeri)  i del seu aparcament o la supressió de l’activitat agrícola d’una parcel·la. Fins ara, ja s’ha suprimit l'activitat agrícola existent i s’ha lligat el finançament per retirar el paviment de l’aparcament de la discoteca, a partir de la segona meitat del 2023, a través d’una subvenció de 200.000 euros dels Fons Next Generation dels Plans de Sostenibilitat Turística 2021. Amb aquests diners, també es preveu ordenar la zona d’aparcament i tancar-ne l’accés al  públic per impedir que hi hagi abocaments o actituds incíviques. Aquesta setmana, i gr&à ;cies a una col·laboració amb el programa ‘Buen Vecino’ de l’empresa Bimbo, s’ha retirat una quantitat important de deixalles que s'havien abocat en aquesta zona. Pel que fa a l’enderroc de la discoteca, tal com ja es va explicar a la presentació del projecte que es va fer el passat febrer, es podrà afrontar si s’aconsegueixen les subvencions necessàries.

Fer recerca i divulgar-la

El projecte compta amb una vessant científica, educativa i divulgativa que permetrà fer recerca sobre el terreny i documentar-la, convertint la zona en una gran aula d’educació ambiental a l’aire lliure, en col·laboració d’entitats, centres educatius i de la UPC. Des del passat febrer s’han estat recopilant dades per poder tenir el màxim d’informació de l’estat inicial de l’ecosistema, i poder-lo comparar en un futur, un cop la renaturalització vagi avançant. S’han fet, per exemple, vols amb dron, per tal que la UPC pugui començar a fer estudis de cobertura vegetal del terreny, i també inventaris de plantes (a través de la Institució Catalana d’Història Natural), artròpodes i ocells (a través de Bages Biodiversitat). Paral·lelament, s’hi han fet diverses activitats d’educació ambienta l, com inspeccions de l’estat ecològic del riu (algunes organitzades pel Parc de la Sèquia, i les altres dins del projecte ‘Llegim el Riu’) o jornades de voluntariat per retirar deixalles, a càrrec de Creu Roja.

Què és la renaturalització?

El projecte de Can Poc Oli beu de la tendència europea del rewilding, que fonamenta la seva acció en ajudar la natura perquè pugui fer el seu curs, permetent que els ecosistemes evolucionin amb el mínim d’intervenció humana. L’objectiu no és només revertir la pèrdua de biodiversitat, sinó fer que aquesta biodiversitat sigui més rica, fent créixer el número d’espècies animals i vegetals.

D’acord amb la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), la renaturalització és “el procés de reconstruir un ecosistema natural, després d’una gran degradació antròpica (acció de l’home), mitjançant la restauració dels processos naturals i una xarxa tròfica completa o quasi-completa a tots els nivells, de forma que s’obtingui un ecosistema resilient i autosostenible, utilitzant la biota (conjunt de la fauna i flora d’un país) que hauria estat present en cas que la degradació no hagués ocorregut”.

La tendència europea sorgeix després de constatar que, malgrat tots els esforços i mesures de conservació adoptades fins ara, s’està patint una pèrdua de biodiversitat important. A casa nostra, l’Informe sobre l’estat de la natura a Catalunya 2020 conclou, entre altres aspectes, que “sembla clar que no n’hi ha prou en protegir el que queda, sinó que cal restaurar part del que s’ha perdut”.

Emmarcat dins el Pla Estratègic del Cardener 

El projecte de renaturalització s’emmarca en el Pla Estratègic del Cardener, un document que fixa les línies d’actuació al riu fins al 2030, amb l’objectiu conservar i augmentar la biodiversitat i la connectivitat ecològica del riu, millorar l´ús públic de la ribera i donar a conèixer els valors naturals i patrimonials de la zona. El pla es va presentar el passat mes de novembre. És la primera vegada que l’Ajuntament de Manresa es dota d’un document d’aquesta tipologia.

Arxivat a: RIERA DE RAJADELL   MANRESA 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



El BAXI Manresa ensopega a la BCL davant el Limoges
Ja es pot votar per al premi del públic al Concurs d'Aparadors de Nadal de Manresa
La DO Pla de Bages portarà el seu vi a la Festa del Vi Novell
Codis de geolocalització per a les 258 masies del Vinyet
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]