Què podem fer per pal·liar la inflació?
Segons un informe d'Adecco Group Institute, la ciutadania ha perdut, cada mes, quatre euros de poder adquisitiu.
Els salaris mitjans de la Comunitat de Madrid i el País Basc són els més alts.

ECONOMIA / Redacció /AMIC/ Enrique Martín   
03/08/2022 18:33
Segons l'informe elaborat per Adecco, el salari mitjà a l'Estat espanyol és de 1.751 euros mensuals, un 6,6% més alt que el de l'any anterior, i màxim històric. Aquest fet, avisen, s'ha d'analitzar amb cautela. El 2020, amb la pandèmia i el confinament domiciliari, va arribar a haver-hi més de tres milions d'assalariats en situació d'ERTO que es consideraven “ocupades”, encara que en rigor el “salari” que percebien (que és, normalment, el 70% del seu sou brut) era una prestació per desocupació. Així, l'efecte ERTO és el que explica els atípics moviments de 2020 i 2021.

No obstant això, aquesta pujada del salari mitjà no és real. Per veure el veritable valor del salari, cal descomptar la variació dels preus al consum. Tal com esmenta l'estudi, en el període 2017-2019, es van produir pujades moderades i, el 2020 hi va haver una lleugera reculada que va donar pas a un increment creixent al llarg del 2021, que continua també el 2022.

Així, el 2020 es va produir una suau pèrdua de poder de compra dels salaris i una recuperació el 2021 (condicionada de nou per l'efecte de la desvirtuada pujada salarial). Concretament, el 2021, el salari mitjà va guanyar un 3,4% de capacitat de compra. És a dir, la pujada dels preus al consum es va emportar al voltant de la meitat de l'augment salarial. Tot i això, no va ser suficient per evitar que, al llarg dels últims cinc anys, s'acumulés una caiguda en el poder adquisitiu de la remuneració mitjana d'un 0,2%. Aquesta retallada equival a una pèrdua de quatre euros per mes, o 48 euros per any, en comparació amb el 2016. Si mirem a més llarg termini, el resultat és encara pitjor: la capacitat de compra del salari mitjà del 2021 va ser, per exemple, un 3,1% més baixa que la del 2008.

Diferències
Com qualsevol cosa que puguem imaginar, els canvis en el salari no afecten tothom igual. L'informe del grup Adecco constata que el 10% d'assalariats que cobra menys té una remuneració mitjana de 556 euros per mes, mentre que el 10% amb salaris més alts percep una mitjana de 5.001 euros mensuals, és a dir, 9 vegades més que els menors salaris. Tot i que pogués semblar aquesta relació, és la segona més baixa des del 2010. La màxima disparitat es va assolir el 2015, amb una relació d'11,4 vegades entre els majors i els salaris més baixos.

A més, les diferències també són notables en funció de la mida de cada empresa, sector i activitat. El salari mitjà ha perdut capacitat de compra a les empreses mitjanes ia les grans, però el va guanyar a les més petites. Quant a sectors, el salari mitjà va guanyar poder de compra als tres grans sectors econòmics. Per activitats empresarials, les immobiliàries han guanyat un 9,8% i les companyies d'informació i comunicacions un 5,7%, mentre l'hostaleria ha perdut un 17,8% i el transport i l'emmagatzematge un 5,7%.


Les diferències també són notables en funció de la mida de cada empresa, sector i activitat
Per descomptat, també hi ha diferències evidents entre comunitats autònomes. Els salaris mitjans de la Comunitat de Madrid i el País Basc (2.077 i 2.051 euros, respectivament) són els més alts i superen en 5.400 euros anuals, o més, la remuneració mitjana de nou autonomies més, on destaquen Extremadura (1.418 euros/mes) i Canàries (1.416 euros), que fa dos anys que és la regió amb menor salari mitjà. Tot i així, ha estat a Galícia on l'increment ha estat més marcat (+4,4%), amb una àmplia diferència sobre la resta. Navarra i Catalunya van assolir revaloracions properes a l'1%. A l'altra cara de la moneda, hi ha tres regions que van registrar una pèrdua acumulada d'almenys el 3%: les Canàries (-5,9%), Cantàbria (-3,9%) i La Rioja (-3%).


Què podem fer?
Segons Pau Cortadas Guasch, professor d'Economia i l'Empresa de la UOC, “el problema més gran de la inflació actual és, d'una banda, que ha estat causada per factors externs al mateix funcionament de l'economia i, de l'altra, que la situació d'incertesa actual fa que mesures contractives que podrien ajudar a controlar la inflació no siguin efectives, sinó fins i tot perilloses”

Per a ell, “el lockdown viscut i la posterior recuperació amb força considerable va fer que la gent es llancés a consumir. Per la part de l'oferta, factors com la manca d'aprovisionaments fa que no es pugui produir tant com es vulgui i, per tant, que augmentin els preus per compensar aquesta quantitat menor oferta.”

D'aquesta manera, tant la inflació com la pujada de l'IPC "generen tres grans problemes: la depreciació de l'estalvi no remunerat, la pèrdua de poder adquisitiu i incertesa”. “Probablement, els dos darrers són els que es notin a més curt termini. És clar que si no existeix una actualització dels salaris en relació amb l'IPC, la pujada de preus fa que hi hagi pèrdua de poder adquisitiu” explica. “D'altra banda, hi ha la depreciació de l'estalvi; tenir els nostres diners sense invertir quan la inflació és positiva fa que aquest perdi valor pel simple fet del pas del temps” afegeix.


Cortadas: “Quan la inflació afecta la cadena de producció i les matèries primeres, aquesta afecta l'economia d'una manera més global i repercuteix el consumidor final"
Tot i així, adverteix: “Quan, a més, la inflació afecta la cadena de producció i les matèries primeres, aquesta afecta l'economia d'una manera més global i repercutirà el consumidor final de manera generalitzada. És diferent una inflació desbocada al preu de l'energia que als preus dels restaurants, ja que l'energia és un bé de primera necessitat”.

Sobre les mesures que caldria aplicar, explica que “la resposta del Banc Central Europeu i dels governs en general va ser de caràcter expansiu. Aquestes mesures són bones per ajudar a sortir de la crisi, però tenen el hàndicap de ser generadores d'inflació”. Així, “el problema és saber en quin moment estem. Hi ha molts senyals que ens diuen que no hem sortit del tot dels perills d'una recessió i, per tant, canviar aquestes polítiques monetàries expansives per unes restrictives podrien frenar la reactivació ‟d'una economia encara feble i provocar que caigués definitivament”.

Respecte a les diferències existents a la nostra societat, tant a escala individual com als sectors o les diferents activitats, el professor Cortadas considera que “una inflació com l'actual sol afectar tothom, rics i pobres, però és clar que els marges que tenen uns o altres són diferents”. Per això, les mesures de l'Estat han d'anar encaminades a reduir el cost dels béns bàsics i evitar situacions límits. "Cal atacar el problema d'arrel: el cost de l'energia i les primeres matèries que tenen efectes expansius en els preus de tots aquests productes."


Reaccions a les mesures anunciades per Sánchez
El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, en una entrevista a RAC1, ha lamentat que les mesures anunciades per Pedro Sánchez són "decebedores i ineficients" i ha afegit que són "electoralistes"." La campanya electoral de Sánchez ens sortirà molt cara", ha avisat.


Giró: "Tot això són amenaces sobre l'endeutament i, per tant, també ho patirem les comunitats"
Giró ha apostat perquè bonificacions com les dels abonaments de Renfe es facin en funció dels trams de renda i ha recordat que el deute de l'Estat s'està enfilant més enllà del 115% del PIB, xifra a la qual l'Estat es va comprometre a no superar. De moment, ha remarcat, ja està al 117%. Segons el conseller, cal recordar que el cost del deute espanyol passarà a ser de 34.000 milions d'euros l'any només en interessos. "Tot això són amenaces sobre l'endeutament i, per tant, també ho patirem les comunitats", ha pronosticat.

D'altra banda, el conseller ha posat en dubte l'eficàcia de apujar els impostos a la banca i a les elèctriques perquè les companyies repercutiran aquest major cost als usuaris. A més, s'ha mostrat escèptic sobre les quantitats que permetran recaptar aquests nous impostos. "Ja va passar al 2021, una cosa és el que s'anuncia que recaptaràs i una altra el que acabes recaptant", ha dit en referència als serveis digitals i serveis d'intermediació a Internet i sobre el de transaccions financeres.

A més, en l'entrevista, el conseller Giró ha dibuixat un escenari preocupant de cara a la tardor i ha reiterat la seva aposta per resoldre el conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna per la via diplomàtica "perquè si no la tragèdia econòmica serà molt gran".


Guardiola: "És normal que un govern busqui fer més digerible l'impacte inflacionari"
Per la seva banda, el nou president del Cercle d'Economia, Jaume Guardiola, ha avalat aquestes mesures econòmiques. "Són relativament normals i ho hem vist en altres governs d'Europa", ha dit Guardiola. "És normal que un govern busqui fer més digerible l'impacte inflacionari", ha dit. "Quan hi ha una situació que crearà inequitat social, que no veiem des dels anys 70, s'han de buscar fórmules", ha afegit.

De cara a la tardor, Guardiola ha assegurat que és "difícil pensar" que no hi haurà una recessió. Ara bé, considera que aquesta serà "relativament curta" i amb un "component tècnic", provocat sobretot pel context geopolític.

Arxivat a: INFLACIÓ 




 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



S'inicia l'enderroc de la resclosa de la riera de Rajadell
El concert Pòrtic de la Fira Mediterrània omple al Kursaal
Gaudint dels 'Esmorzars Modernistes' amb una visita per la ciutat
Llibre "Camí de Papallona" de l'autora Eva Roig
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]