Arribarà a la plaça Major de Manresa aquest dijous, vigília de Sant Joan, a 2/4 de 8 del vespre, en un acte coordinat per Òmnium Bages-Moianès.

La Flama, procedent del cim del Canigó, serà rebuda a les 5 de la tarda, a la Muralla de Sant Domènec, davant del teatre Conservatori, des d'on es durà fins a la Plana de l'Om, on serà custodiada fins al vespre, amb cançons i danses dels Països Catalans, per portar-la a la plaça Major en cercavila a 2/4 de 8 del vespre.

Després de l'encesa del peveter a la plaça Major, el músic i gramàtic nord-americà Lou Hevly farà la lectura del missatge d'enguany, escrit per l'activista i promotor cultural valencià Eliseu Climent, que reivindica la importància de la llengua i el foc en la nostra cultura: "Els catalans, del nord i del sud, de ponent i insulars, som un poble que camina. Caminem per conèixer i per estimar el país. Caminem, també, com a expressió d'una resistència radicalment pacífica i revolucionària. Som de pas contundent, marcat, inflexible, que ens uneix com a poble en un sol crit, llimant divergències, acostant mirades. Caminar ha esdevingut un signe d'identitat propi, un gest de llibertat en el procés cap a la sobirania nacional".

Tot seguit, la coral Refilets interpretarà Muntanyes del Canigó i altres cançons populars, abans de donar pas a la Revetlla infantil sense petards. Des d'Òmnium Bages-Moianès es convida tothom qui vulgui a recollir la flama per encendre les fogueres dels barris i pobles de les nostres comarques.

Foc del Canigó per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan

La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d'aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d'encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d'una festa ancestral vinculada al solstici d'estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana. La tradició vinculada al solstici d'estiu esdevindrà un any més una reivindicació dels Països Catalans i també continuarà sent un record per a les persones que han estat represaliades per reivindicar la defensa dels nostres drets fonamentals.