El sisè diàleg de l'Àgora Educació 2022 reivindica la presència de la filosofia a l'escola
La filosofia ha de ser a l'escola perquè és una eina molt útil per potenciar l'esperit crític dels infants quan encara no tenen prejudicis arrelats i quan encara es poden eliminar.
El sisè diàleg de l'Àgora Educació 2022 reivindica la presència de la filosofia a l'escola. Foto: UManresa

UMANRESA / Redaccio/ Sergi Vazquez  
30/04/2022 13:16
Així ho han defensat els filòsofs Irene de Puig i Francesc Torralba en el sisè dels diàlegs de l'Àgora Educació 2022, i que ha debatut sobre la relació entre escola i filosofia. Mig centenar de persones van seguir la conversa a la sala d'actes de la Universitat.  

"No hi ha més bons filòsofs que els nens petits, que saben fer les preguntes essencials. És absurd deixar la filosofia per a les darreres etapes educatives, per al batxillerat". Així va iniciar la seva intervenció al diàleg la professora i llicenciada en Filosofia i Filologia, Irene de Puig, que dirigeix el Grup d'Innovació i Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia (IREF). Hi va coincidir el doctor en Filosofia i Teologia Francesc Torralba, que va afirmar que els infants són "filòsofs naturals, petits filòsofs que ens posen contra les cordes amb les seves preguntes". Torralba i De Puig també van estar d'acord amb la  importància de fer filosofia en entorns col·lectius com l'escola, que és com la "plaça pública de la filosofia".  

Partir dels interessos dels infants 

Tots dos filòsofs van defensar que en un món en el qual als infants els ve tot donat, que tenen accés a totes les respostes sense que s'hagin fet les preguntes, la filosofia hi té un paper cabdal, però que cal partir dels interessos dels infants. "Hem de plantejar-nos com portar la filosofia a les aules, preguntar-nos què interessa els infants i a partir d'aquests interessos podem introduir què n'han dit diferents filòsofs", va dir Irene de Puig. 

"La filosofia ha de fer de ciment del coneixement", va afirmar Francesc Torralba, que va afegir que "pot donar ales a altres matèries i donar sentit a moltes de les coles que plantegem a l'escola, perquè aprenem moltes coses sense saber per què ni per a què". 

Filosofia per impulsar l'esperit crític i per saber-se fer preguntes 

Una de les principals aportacions que pot fer la filosofia a l'escola és potenciar l'esperit crític. El doctor en Filosofia i Teologia, Francesc Torralba, va afirmar que formem part d'una societat que s'ha tornat "crèdula", que no qüestiona res. Per això, va dir que és imprescindible treballar, sobretot amb els adolescents, perquè tinguin sentit crític, encara que això requereixi molt d'esforç per part dels docents. Segons Torralba, hem tendit a "banalitzar les grans paraules i a utilitzar-les de manera frívola" i això fa que hi hagi molta "demagògia i fal·làcia" a la tertúlia pública. Sense l'esperit crític, sense ensenyar a pensar bé, aquesta demagògia s'acaba imposant en la societat, així com els prejudicis. Desmuntar prejudicis quan encara no estan instal·lats en els infants és possible a través del pensament i aquesta és una tasca que pot fer la filosofia. Per Torralba, la capacitat de pensar, com qualsevol altra capacitat, és desigual en les persones, però es pot treballar i és necessari fer-ho, perquè "quan ensenyes a pensar a un infant l'estàs ajudant a qüestionar-se, per exemple, un principi d'autoritat" derivat del fanatisme. Per tant, va afirmar Torralba, "pensar és un antídot contra el fanatisme".  

En aquest sentit, Irene de Puig va assenyalar també el paper que pot jugar la filosofia en la manera de fer-se preguntes. "Hem de saber fer i saber-nos fer preguntes", hem de saber "conceptualitzar per tenir capacitat argumentativa", calen "moltes dosis d'oralitat per teixir la capacitat abstractiva". 

Treure la filosofia dels currículums educatius és un error 

Durant la conversa va aparèixer també la polèmica sobre l'eliminació de la filosofia dels plans d'estudis. Segons Irene de Puig i Francesc Torralba, fer-ho és un error. Per de Puig, "anem cap a una educació bancària i economicista" que se suma al descrèdit que tenen les humanitats. Torralba hi va afegir que existeixen dos tipus de pensament, el que és instrumental i calculador i el meditatiu, que no té com a finalitat la utilitat ni canvia les coses. El pensament hegemònic, va dir, és l'instrumental, però "aquest el poden fer les màquines i molt més ràpid que les persones" i el pensament meditatiu és una qualitat humana. De Puig hi va afegir que "el poder de la filosofia no està en les respostes, sinó en les preguntes".  

Un cicle en el marc de la commemoració dels 500 anys de l'estada d'Ignasi de Loiola a Manresa 

El diàleg entre Torralba i de Puig forma part del programa d'activitats "Àgora 2022., Mestres que (es) transformen". La programació, adreçada a fomentar la reflexió i el debat entre la comunitat educativa de la ciutat per activar canvis i millores als centres educatius, dona resposta a un encàrrec de l'Ajuntament de Manresa en el marc del programa d'activitats de Manresa 2022, que commemora els 500 anys de l'estada d'Ignasi de Loiola a la capital del Bages. 

Arxivat a: AGORA 2022   UMANRESA   MANRESA 2022 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



El Mundialet torna a omplir l'estadi del Congost en la seva divuitena edició
Alumnes de l'Escola la Séquia elaboren un vídeo de com s'ha viscut la pandèmia a les aules
Destacada actuació a l'estatal de Nerja
Súria celebra la Nit de Sant Joan
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]