Jacques Audiard, triomfador al Festival de Cinema de Canes fins a dues ocasions amb 'Un profeta' (2009) o 'Dheepan' (2015), abandona el format del rugent thriller social que l'ha caracteritzat per retratar amb frescor i vivacitat les relacions afectives de quatre joves a 'París, Distrito 13'. El cineasta francès coescriu el guió al costat de les cineastes i guionistes Céline Sciamma - 'Retrato de una mujer en llamas' (2019) o 'Petite Maman' (2021) - i Léa Mysius - 'Ava' (2017) - i s'inspira, també, en les històries il·lustrades 'Amber Sweet', 'Killing and Dying' i 'Hawaian Getaway' d'Adrian Tomine.
A part d'aquest ingent talent acumulat, Audiard destaca per l'ús d'una fotografia en blanc i negre, que s'escau perfectament entorn d'un barri perifèric superpoblat parisenc, 'Les Olympiades', el seu títol original. El director del notable i original western 'Los hermanos Sisters' (2018) sobresurt per la immediatesa i l'espontaneïtat que encomana en la seva radiografia de les tribulacions de l'amor juvenil. Una peça coral que es mou entre les diferents maneres d'estimar i les diverses formes de l'amistat que posa el focus en els sentiments encreuats que s'hi convoquen per retratar una generació en la trentena atrapada entre la recerca de l'amor i el mal del desamor.
'París, Distrito 13' està protagonitzat per tres noies i un noi: una noia asiàtica, Emilie (Lucie Zhang); un jove afroamericà, Camille (Makita Samba); una instagramera que ofereix sexe pel seu canal, Amber Sweet (Jehnny Beth); i una estudiant universitària reconvertida en agent immobiliària per culpa d'un malentès que la deixa devastada, Nora (Noémie Merlant). Enmig d'aquest repartiment cal esmentar la presència de Noémie Merlant, directora i protagonista d'una bonica i accidentada road movie europea, 'Mi Iubita, mon amour'; protagonista també de la darrera i preciosa pel·lícula de Céline Sciamma. Audiard ens deixa una gran obra cinematogràfica que sap prendre el pols als temps moderns i aconsegueix uns molt bons resultats. |
