Després de la gran participació en la caminada reivindicativa d’aquest diumenge com a colofó de la campanya a favor de la preservació de l’entorn del camí de Joncadella, demanem públicament al Consistori de Sant Joan de Vilatorrada que renunciï a la requalificació com a sòl industrial del camp i boscos illa de Lledoners al voral d’aquest conegut camí.

Malgrat la pluja, van ser 102 els participants a la caminada i sorteig de l’aquarel·la del santuari, obra donada per a l’ocasió per Joan Carrió. Després d’aquesta activitat, deixem a la teulada dels partits polítics i alcaldia de Sant Joan la decisió de reiniciar o no, el procediment de requalificació.

En aquest sentit cal recordar que l’Ajuntament hauria de tornar a començar tot el procés administratiu pel fet que el recurs de reposició presentat per Meandre en contra la requalificació demostra que la declaració ambiental estratègica (DAE) emesa el febrer de 2016 va perdre la vigència fa 4 anys.

 L'entitat amb el suport d’altres, ha presentat molts arguments per fer veure als polítics locals el disbarat que representaria el pretès polígon “illa” aïllat, valgui la redundància, del polígon de Vinyals, plantificat al mig del corredor social i ecològic del camí de Joncadella, un dels itineraris més clàssics i coneguts de Sant Joan i Manresa.

Ja els hi portaven els avis. Han presentat també alternatives per encabir la implantació de noves industries: Sant Joan té la possibilitat de desenvolupar el sector de Mas Mollet en continuïtat amb el polígon de Vinyals a tocar de la C-55. Així mateix es podria mancomunar amb la veïna Manresa, o altres municipis del Bages en cas de demanda de futures implantacions industrials en consonància amb les peticions del recent Manifest a favor de la gestió mancomunada del sòl industrial vacant de la comarca per evitar més depredació del romanent del mosaic agrícola i forestal .

Aquest manifest va ser presentat i valorat amb bons ulls pel Consell Comarcal del Bages el mes passat. En definitiva, en les mans del Consistori de Sant Joan deixem doncs, la possibilitat de la preservació definitiva de un mosaic agrícola i forestal, de uns camins i senders cada vegada més necessaris i valorats per la ciutadania durant la pandèmia, de un mosaic reserva de biodiversitat i de un mosaic com a font d’aliments tan bàsics com el blat. La tristíssima guerra a Europa ens ha accentuat la percepció de la importància de disposar de sòl agrícola proper; de la importància de la sobirania alimentaria.