'El dia de la bandera' de Sean Penn
Carta al pare.
'El dia de la bandera' de Sean Penn.

CINEMA / Joan Millaret i Valls / AMIC  
16/01/2022 20:28
L'actor i cineasta Sean Penn, molt unit des de sempre al festival de Cinema Canes, va intentar refer-se en l'edició de 2021, sense gaire sort, amb la seva sisena realització, 'El día de la bandera/Flag Day', del mal sabor de boca que va deixar el seu anterior film a concurs en l'edició de 2016, el melodrama 'Diré tu nombre/The Last Face' amb Javier Bardem i Charlize Theron. Ara arriba als cinemes 'El día de la bandera', film inspirat en el cas real del criminal John Vogel, una història novel·lada per la seva filla, la periodista Jennifer Vogel.

'El día de la bandera' reposa sobre el punt de vista de Jennifer Vogel, interpretada per Dylan Penn, filla del mateix director Sean Penn. El film s'estructura a partir d'un gran flashback en el qual la filla rememora la figura del seu pare John Vogel, paper reservat al director Sean Penn, a partir de la sorprenent notícia on s'informa que el seu pare és un falsificador de diners abatut per la policia després d'una fugida i persecució policial.

Aquest film retrospectiu esdevé un elogi del pare a ulls d'una filla molt unida a la figura paterna. Tot i tractar-se d'un tarambana sense encert en els negocis, amb derivada criminal inclosa, i malgrat la conflictiva relació mantinguda amb la seva exdona, Patty (Katheryn Winnick), mare de Jennifer, resta una carta d'amor de la filla a un pare admirat, respectat i desitjat, feta sense retrets.

Una pel·lícula feta en família, entre pare i filla, i on fins i tot trobem un altre fill del matrimoni Sean Penn i Robin Wright, Hopper Jack Penn, qui interpreta el germà de Jennifer en el film. En l'àmbit artístic, l'actriu Dylan Penn, s'esforça a mantenir la dignitat i l'enteresa en la seva interpretació, però el paper com a actor de Sean Penn el descobrim ple de gestos apresos, ara completament amanerats, que apropen la seva actuació a la caricatura.

Tot i la seva davallada crítica pel que respecte a la seva darrera filmografia com a director, lluny del ressò de films com 'Hacia rutas salvajes/Into the Wuild' (2007), aquí podríem dir que dirigeix molt millor que interpreta, tot i les seves evidents limitacions. L'usual format trencaclosques de la trama i el seu to melodramàtic ple d'estereotips, a més de l'ús clixés visuals evocadors del cinema de Terrence Malick, un estil entre la publicitat i la poesia, l'acaba perjudicant més que beneficiant. Cal fer esment que aquesta pel·lícula compta amb versió doblada al català i versió original subtitulada en català en algunes sales de cinema.

Arxivat a: EL DIA DE LA BANDERA   CINEMA 


Opinions dels lectors
Esther Solana | 19-01-2022 | 17:41
M' agrada molt com escriu el Joan Millaret. Es nota que en sap.

 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



L'ExpoBages del retrobament tanca la seva 40a edició
Món Sant Benet torna a respirar amb èxit la Festa Alícia’t
Iniciatives solidàries per al programa d’Althaia
Les piscines de Sant Fruitós obriran temporada sense límit d'abonaments
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]