L'any 2021, en 10 titulars
Al lector de VIA Empresa li interessa els entrellats dels supermercats catalans, restaurants històrics, aerolínies, el Barça i els morosos del nostre país.
Al lector de VIA Empresa li interessa els entrellats dels supermercats catalans.

ACTUALITAT / Gemma Fontseca / AMIC   
10/01/2022 13:15
Si aquest recull és un fidel mirall de com són els lectors de VIA Empresa, aquí va la descripció: amants dels entrellats dels supermercats del nostre país, dels restaurants amb història, fidel seguidor del Barça, crític amb les aerolínies i sobretot interessat per l'economia i política del nostre país. Aquest 2021 en els 10 titulars més llegits mostra els interessos dels lectors de VIA Empresa en un repàs que ens permet veure com hem canviat al llarg d'aquests darrers 12 mesos. Comencem.

1. La gran decisió catalana de Bonpreu

La gran decisió catalana de Bonpreu ha sigut el més llegit de l’any a VIA Empresa. L'avançament d'una conversa amb el seu president, Joan Font, i un passeig entre supermercats catalans. Els principals titulars: "El català no és una decisió en absolut de tipus polític, és una decisió empresarial" i "no descartem cap altra operació corporativa".

Aquells que el coneixen diuen que a Joan Font li agradaria ser recordat com un empresari que compleix els seus deures, fa les coses bé i genera riquesa per a Catalunya. Un desig? "Que el seu país tiri endavant i sigui un país de qualitat i cohesionat". Seva és la gran decisió catalana i en català de Bonpreu.

2. Expedient Rània: la fallida més estranya

Juntament amb Ram, Letona i Ato, Rània era una de les empreses catalanes de llet de vaca més importants dels anys 80. L'impecable Roger Vinton amb el laberint del poder explica els entrellats de la companyia catalana. Sectes, espiral de vagues i protestes. D’aquesta manera tan singular va desaparèixer una de les grans empreses del país.

3. Els orígens dels Ametller

L'imperi Ametller va començar amb una parada al mercat de Sant Salvador de Vilafranca i es remunta a 1830, quan Catalunya tenia prop d'1.200.000 habitants i una renda per càpita de 225 reals; un any en el qual la derogació de la Llei Sàlica per part de Ferran VII donant igualtat de dret a la successió de la corona a les dones seria la llavor de les guerres carlistes que varen assolar el nostre país durant el segle XIX.

En l’actualitat, Jordi i Josep Ametller no segueixen moltes de les recomanacions que es farien a una empresa familiar; més aviat que tard, hauran de posar fil a l'agulla si volen que la següent generació continuï. Ho explica Jordi Tarragona, expert en empreses familiars.

4. Bar Marsella, 200 anys servint absenta

Clàssic refugi de les nits més canalles del Raval, el Bar Marsella és, entre altres èxits, el bar més antic de Barcelona. Els seus 200 anys d'història s'adhereixen a les parets gastades i als sostres descrostats. El ressò de les riallades encara es cola entre les ampolles de les vitrines que destil·len decadència i història. "Prohibido estacionarse en las mesas" es llegeix en un dels cartells interiors, un advertiment de l'època franquista per prevenir reunions clandestines.  La crònica de Lourdes López.

5. BonPreu i Caprabo enmig de la voràgine

Tothom coincideix des de fa dies que l'alimentació -entesa verticalment, és a dir, producció i distribució- és el sector que ha sortit més ben parat d'aquest any de crisi pandèmica. Malgrat el notable impacte de la crisi turística, les restriccions a la mobilitat han comportat una concentració de la despesa en productes en detriment dels serveis i, en els de primera necessitat -i, en menor mesura, en equipament de la llar- amb l'alimentació per davant de tots. Mercadona retrocedeix per primer cop i la sortida de Bon Preu de les negociacions per Caprabo és definitiva o tàctica?

6. Jo no em crec res

“Serà perquè no m'ho vull creure, però la veritat és que no, definitivament no em crec massa res de tot el que està passant i s'està dient aquests dies a Can Barça. Cada cop que llegeixo més informació i opinions i rebo més missatges i trucades que giren al voltant del Cas Leo Messi, encara m'ho crec menys. Ara bé, sí que crec que no sóc l'únic que té aquella agredolça sensació que hi ha molt més del que uns i altres ens han pogut o ens han volgut explicar”, explica Víctor Costa, director de VIA Empresa.

Només així es pot entendre que tot hagi "canviat" suposadament en qüestió d'hores. Que les portades dels grans diaris esportius hagin passat de l'exclusiva de la renovació de Messi a la sorpresa de l'adéu del 10. Resulta que el millor jugador de la història tornava de vacances per quedar-se dos anys més al Barça i contra tot pronòstic, marxa entre llàgrimes, amb 672 gols en 778 partits a les seves botes i 35 títols per a la posteritat.

7. "Vueling, vinga collons!"

“Hi ha qui diu que tornar de vacances és la pitjor part del viatge. Mai hi he estat massa d'acord, però sembla que a vegades grans aerolínies com Vueling s'ho prenen al peu de la lletra. Com sempre, anem als fets. Uns fets que no deixaran indiferent a ningú. Uns fets que, qui més qui menys, podreu arribar a compartir per alguna experiència prèvia agafant un vol. Uns fets que massa sovint normalitzem com a usuaris malgrat haver pagat fins a l'últim cèntim per un servei. Uns fets que fins i tot van indignar tant el personal de l'aeroport com la mateixa tripulació de Vueling. Uns fets que es van capitalitzar amb un càntic d'una passatgera emprenyada: Vueling, vinga collons!". Descobreix una de les tribunes més llegides de l’any de Víctor Costa, director de VIA Empresa.

8. 7 Portes, llarga vida a l'arròs Parellada i al pijama

El 7 Portes, que en realitat en té vuit, és un d’aquells restaurants que formen part de la vida d’algunes generacions de barcelonins i de mig món. El seu interior regi, el terra amb rajoles que imiten un tauler d’escacs, els salons privats on han passat tot de personatges impossibles d’enumerar –de Fleming a Picasso, Miró, Perón o el Che Guevara–, a més d’una llarga llista d’estrelles de Hollywood. Un restaurant dels de debò, una casa de menjars d’una família de fondistes que porten en el seu ADN l’emprenedoria, on la cuina catalana s’ha olorat des de sempre i on van crear-se unes postres que encara són llegenda: el pijama. Paco Solé Parellada és qui mana a la casa des que va posar-s'hi al capdavant amb 28 anys; era el 1972.

9. Qui és qui a la llista de morosos catalans

La Generalitat fa pública la llista de persones i societats que tenen deutes pendents amb l’administració catalana. D’aquesta manera es conforma un any més –i per segona vegada– la llista de morosos que no han abonat al fisc deutes o sancions pendents i que aquesta vegada recopila unes xifres molt superiors a la de l’any anterior. El nombre de morosos gairebé es dobla i passa de nou a 17 persones o societats i hi ha un canvi dels 14,8 milions d’euros als 36,7. La publicació d’aquesta llista és una de les mesures incloses en el pla de prevenció i reducció del frau fiscal de l’executiu català i té com a objectiu fomentar les bones pràctiques en aquest àmbit arreu del territori.

10. Carlos Martínez (Can Culleretes): “No protegeixen prou negocis com el meu”

Són tercera generació d’un negoci que coneix gairebé tothom. Tothom a qui agradi la cuina catalana tradicional acurada i ben feta: el bacallà a la llauna, els canelons “de sempre”, l’escudella, els pebrots farcits, el fricandó amb carxofes... Una fórmula, a preus competitius, que els ha fet estar al peu de canó ni més ni menys que 229 anys. No en va és el restaurant més antic de Barcelona i el segon d'Espanya -va obrir portes el 1786-, després del madrileny Casa Botín.

Arxivat a: 10 TITULARS 2021 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



L'ExpoBages del retrobament tanca la seva 40a edició
Món Sant Benet torna a respirar amb èxit la Festa Alícia’t
Iniciatives solidàries per al programa d’Althaia
Les piscines de Sant Fruitós obriran temporada sense límit d'abonaments
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]