Bagencs i maresmencs han repetit aquest resultat en els seus darrers tres enfrontaments.

Com ja va passar fa quatre mesos al mateix escenari, UE Vilassar i CE Manresa no van ser capaços de trencar el zerozerisme que han marcat els seus tres darrers enfrontaments. Això sí, a diferència del partit jugat el passat mes de maig, en aquesta ocasió es van veure molt més les porteries. I qui les va veure de més a prop va ser el Manresa, sobretot en peus d'un Noah Baffoe que en temps afegit de la segona part va tenir la victòria a les seves botes, però la pilota es va estavellar al travesser.

Després d'una primera part amb certa igualtat, la represa va tenir molt més color visitant (taronja, en aquesta ocasió), però el desgast físic i l'evident fam de victòria no va tenir el premi desitjat pels deixebles de Ferran Costa. Zero-zero. Com a l'abril; com al maig. Si només mirem el marcador, sembla que no hagi canviat res. Com si fos ahir.

La igualtat va presidir gran part del primer període, on la intensitat d'ambdós equips en cada acció no donava lloc a la continuïtat en la circulació de la pilota. El bagatge local contra la porteria d'Òscar Pulido es resumeix en un aïllat xut llunyà de Marc Del Río que va sortir molt desviat, a la dreta de la porteria manresana (16'). Al darrer tram el Manresa va prendre la iniciativa en el joc i en un parell d'accions va fer perillar la porteria d'Andrés. Primer després d'una gran jugada col·lectiva culminada amb una internada fins a la línia de fons de Noah, però la passada de la mort cap a Javi López no la va poder aprofitar el vilomarenc, què, des d'una posició immillorable, va enviar la pilota lluny de la porteria rival (34'). Poc després seria Àlex Sánchez qui va encarar la porteria local, amb avantatge sobre la seva parella defensiva, però es va precipitar i va xutar sense perill contra Andrés (40').

La represa, com apuntàvem anteriorment, es va tenyir de color ataronjat. El CE Manresa va tenir més possessió, més arribada i més ocasions de trencar l'empat inicial. Uri Pérez, en carrera, xutava no gaire per sobre del travesser a poc de rodar la pilota (46'). Una gran passada de Putxi, des del vèrtex de l'àrea, pel carril esquerra, va anar a peus de Noah, qui de primeres va xutar i va fer passar la pilota fregant el pal dret d'Andrés (gran ocasió!, 50'). L'única noticia del Vilassar en atac va arribar amb un centre des de la dreta que rematava Gonpi en planxa, per sobre del travesser (54'). A cada minut que passava, el Manresa es feia més gran. Les sortides al camp de Nil Garrido, Àlex Iglesias, Biel Rodríguez i De Sande li van donar oxigen a un equip inconformista amb l'empat i que va anar de manera descarada a per la victòria, encara que al davant es va trobar un rival que també mossegava i que es defensava com un gat panxa enlaire.

Una pilota penjada a l'olla, Noah va estar a punt de convertir-la en gol, però Andrés, in extremis, ho va evitar (83'). I la bala de canó, novament en peus de Noah, va arribar en temps afegit. Biel Rodríguez es va ficar fins a la cuina vilassarenca, la va posar al 9 manresà des de la línia de fons i aquest, després d'una mitja volta i davant l'oposició de Galeano, encara va ser capaç d'engaltar una pilota que s'estavellava al travesser (91'). Fins al darrer alè, el Manresa va anar a per la victòria i va morir en camp rival. La millor manera de dignificar el punt obtingut.