Junts Bages veuen de forma molt positiva, que a partir d’aquest mes de setembre, s’alliberin més de 450km de peatge a Catalunya (dos trams de l’AP7, tota l’AP2, la C32 i la C33).

Aquesta mesura els satisfà, perquè és una molt bona notícia per milers de catalans, usuaris d’aquestes vies, ja que el pagament de les autopistes ha estat, una manera d’augmentar la carrega impositiva als ciutadans de Catalunya, respecte la del ciutadans espanyols. Però diuen que al Bages, a Manresa, aquest nou escenari ens toca molt de lluny; tan de lluny que ni ho notarem.

Al Bages seguirem tenint el nostre principal eix de comunicació nord-sud amb 4 peatges (al nord, el del Cadí, al sud, el de la C16, els de Rubí i el dels túnels de Vallvidriera). Així doncs, la nova situació no fa més que empitjorar la situació dels bagencs i bagenques i els manresans i les manresanes, en tant que ens situa en una posició comparativament encara més desfavorable a la majoria de ciutats mitjanes de Catalunya respecte la resta de catalans.

Son conscients que el manteniment de les infraestructures viàries té un cost i que l’alliberament dels peatges comporta que aquest cost hagi de ser assumit per l’administració, i per tant, per la totalitat dels ciutadans i ciutadanes. Hi ha força estudis d’experts que apunten a la modalitat del pagament per ús, com a millor sistema.

Aquests estudis apunten que amb a una 2 repercussió de 3 cèntims per quilòmetre recorregut es podria fer front al cost del manteniment de la via. La connexió de Manresa amb la capital del país és una infraestructura bàsica, sigui ferroviària o viària, i com a tal, hauria d’estar garantida pels fons del Govern del país.

Malgrat això, son conscients que l’espoli fiscal que Espanya ens imposa, fa impossible qualsevol capacitat d’inversió pública i per tan cada nova càrrega que hagi de suportat la Generalitat comporta més tensió pressupostària al nostre Govern i diners que no es poden invertir en educació, salut i drets socials. Malgrat això, el Bages i Manresa no es pot permetre el luxe de seguir patint -ara més- el fet de no disposar de comunicacions adequades ni en temps, ni en cost ni en qualitat. Les comunicacions són cabdals pel nostre territori, per poder atraure talent i per poder generar llocs de treball, i el dèficit que en tenim, comporta conseqüències dramàtiques avui en dia.