La Llei de barris deixa 143 milions d'inversió pública
El Govern ha aportat 78,24 milions, el 54,6% de la inversió total, i els 22 ajuntaments beneficiaris, els 64,93 milions restants (el 45,4%).
La Llei de barris deixa 143 milions d'inversió pública.

ACTUALITAT / Redaccio/ Sergi Vazquez  
30/08/2021 11:26
Les 7 convocatòries anuals d’ajuts de la Llei de barris han deixat un total de 143,17 milions d’euros d’inversió pública a 23 barris de 22 municipis de les Comarques Centrals al llarg de 17 anys d’execució, entre 2004 i 2021. D’aquesta xifra, 78,24 milions (el 54,64%) ha estat aportada per la Generalitat i 64,93 milions (el 45,35%) pels ajuntaments escollits, el que ha permès tirar endavant un total de 739 actuacions que han beneficiat directament prop de 60.221 persones residents en els barris corresponents. La inversió per càpita en aquestes àrees ha estat de 2.377 euros. Les 7 convocatòries de la Llei de barris es van resoldre anualment entre 2004 i 2010 i s’han executat fins aquest mes de juny. (Veure annex amb el detall dels municipis).

Pel que fa al tipus d’actuacions dutes a terme, el 65,6% de la despesa (50,63 MEUR) s’ha destinat a la millora de l’espai públic i dotació d’equipaments i, el 12,5% (10 MEUR), a programes de millora social i econòmica. En nombre d’actuacions, però, els programes de millora socioeconòmica se situen en segon lloc, amb 165 accions, darrera de les 171 de millora de carrers i places.

Algunes de les actuacions més destacades en la millora de l’espai públic són la nova Plaça Major d’Òdena, i la reurbanització generalitzada de carrers impulsada per Manresa, Torelló, Vilanova del Camí, Solsona o Vic. Pel que fa a la dotació d’equipaments públics, Santa Margarida de Montbui va crear el seu centre cultural, Solsona va construir la biblioteca comarcal, mentre que a Cardona es va restaurar el Palau Graells i es va construir el centre cívic i casal de joves i a Òdena es va construir un pavelló esportiu, per citar només alguns dels exemples amb major inversió.

Biblioteca Cal Badia, a Cardona

Quant a iniciatives per a la millora socioeconòmica, Vic va emprendre programes de foment de la convivència i del civisme, d’envelliment actiu i de transmissió de valors entre veïns i veïnes. Igualada va apostar per la recuperació de l’eix comercial del carrer de Sant Agustí; Sallent va impulsar un pla d’inclusió, i Calaf va atreure turisme al seu nucli antic. Els municipis sovint van fomentar l’equitat de gènere amb cursos per millorar la integració laboral de les dones, accions de conciliació familiar i prevenció de la violència de gènere i tallers d’intercanvi cultural. El programa de barris també va fer possible la instal·lació d’ascensors i reparació de façanes, cobertes i elements comuns dels edificis a Igualada, Berga, Cardona, Vilanova del Camí, Súria i Sant Martí de Tous.

Pel que fa a la sostenibilitat, alguns dels programes impulsats van fer possible la millora de l’eficiència energètica i de la recollida selectiva de deixalles, la instal·lació d’enllumenat de baix consum, la instal·lació de plaques fotovoltaiques i de calderes de biomassa o l’habilitació d’aparcaments per a bicicletes. Molts dels municipis beneficiaris dels ajuts van apostar igualment per millorar la seguretat i l’accessibilitat dels seus carrers amb l’ampliació de voreres i la supressió de barreres arquitectòniques als guals i passos de vianants, com ara Centelles, Igualada o Sallent.

El percentatge d’execució mitjana de tots els projectes a les Comarques Centrals és del 77% i, en general, a tot Catalunya els beneficiaris de les primeres convocatòries tenen uns percentatges d’execució més elevats que els de les darreres, afectats ja per la crisi econòmica dels anys 2008 i 2009. Així, a les Comarques Centrals, els mínims d’execució corresponen a municipis de les convocatòries 2008, 2009 i 2010. No obstant, criden l’atenció percentatges d’execucions superiors al 100 en municipis de les convocatòries 2010 (Sallent, amb el 103%, i Sant Pere de Torelló, amb el 101%). Altres municipis que han assolit el 100% d’execució del seu projecte de barris són Sant Hipòlit de Voltregà (convocatòria 2010), Cardona (2006), Centelles (2009), Manresa (2004) i Súria (2007).

Més de 1.100 milions invertits a tot Catalunya i 1 milió de veïns beneficiats

 A tot Catalunya, les 7 convocatòries anuals d’ajuts de la Llei de barris han deixat un total de 1.123 milions d’euros d’inversió pública a 143 barris de 117 municipis. . “D’aquesta xifra, 582,7 milions (prop del 52%) ha estat aportada per la Generalitat i 541 milions (el 48,1%) pels ajuntaments escollits, el que ha permès tirar endavant un total de 3.900 actuacions que han beneficiat directament prop d’un milió de persones residents en els barris corresponents”, ha explicat el secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavin. El secretari ha destacat en la seva intervenció “el salt endavant que ha suposat aquesta llei per dignificar aquests barris i que ha permès fer intervencions molt més integrals”.

La inversió per càpita en aquestes àrees ha estat de 1.135 euros. El percentatge d’execució mitjana de tots els programes és del 84,5%.

Pel que fa al tipus d’actuacions dutes a terme, el 44,1% de la despesa (495 MEUR) s’ha destinat a la millora de l’espai públic i dotació d’espais verds, seguida en un 23,8% (267 MEUR) per a la provisió d’equipaments i, en un 12,1% (136 MEUR), per programes de millora social i econòmica. En nombre d’actuacions, però, els programes de millora socioeconòmica se situen al capdavant, amb 1.052 accions a tot Catalunya.

Equitat territorial

El Fons de foment del programa de barris prestava especial atenció a distribuir els recursos econòmics amb criteris d’equitat territorial, per tal de fer arribar les actuacions transformadores a tot Catalunya, amb criteris de proporcionalitat. Així, el gruix de l’aportació del Govern va anar a parar als barris de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, amb 318,2 milions de subvenció procedent de la Generalitat i un total d’inversió pública, incloent les aportacions dels ajuntaments, de 628,65 milions.

A les comarques gironines els seus 25 projectes han rebut 74 milions, mentre que al Camp de Tarragona s’han dut a terme 14 projectes, amb una subvenció total del Govern de 56,5 milions. En el cas de les comarques de Ponent, els seus 11 projectes de barris han comptat amb una subvenció total de la Generalitat de 36,5 milions. Els 4 projectes de les Terres de l’Ebre van rebre 15,3 milions, mentre que a l’Alt Pirineu i Aran, els 3 projectes han rebut 3,6 milions.

Una llei pionera

La Llei de millora de Barris, Àrees Urbanes i Viles que requereixen atenció especial va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el maig de 2004, amb l’objectiu priorari d’impulsar la rehabilitació integral de barris per evitar la seva degradació i per millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees.

La llei responia a la constatació que determinats barris i àrees urbanes de Catalunya requereixen una atenció especial de l’administració pública que impliqui una intervenció integral adreçada a la rehabilitació física, la sostenibilitat ambiental, el benestar social i la dinamització econòmica. Es tracta d’àrees on es concentren processos de regressió urbanística i problemàtiques d’ordre demogràfic i social com ara l’envelliment, un baix nivell de renda, baix nivell educatiu, pèrdua de població i concentració de grups amb necessitats especials. Aquestes mancances afecten amb especial intensitat els nuclis antics, les àrees d’expansió urbana i els polígons d’habitatge.

Fons per a la rehabilitació de barris

La  Llei va crear un instrument, anomenat Fons de foment del programa de barris, per finançar els projectes d’intervenció integral que presentessin els ajuntaments. La contribució del Fons al finançament dels projectes anava del 50% del cost del projecte en la major part dels casos, al 75% en el cas de municipis de menys de 10.000 habitants de les convocatòries 2009 i 2010. Per a cadascuna de les 7 convocatòries anuals, la Generalitat podia aportar un màxim de 99 MEUR. Podien rebre finançament del Fons aquells municipis amb barris o àrees urbanes on es donés alguna de les situacions següents:

Processos de regressió urbanística: degradació de les edificacions, persistència de dèficits d’equipaments, insuficiència o manca de qualitat de la urbanització i l’espai públic. Problemàtica demogràfica: pèrdua o envelliment de la població o creixement massa accelerat que requereix canvis urbanístics o de serveis. Presència de problemes econòmics o socials d’especial gravetat. Dèficits socials, urbans i problemàtiques de desenvolupament local.

La Llei de barris partia d’un abordatge integral de la intervenció en els barris, anant molt més enllà dels programes que existien fins aleshores, centrats bàsicament en la remodelació de façanes o edificis o instal·lació d’ascensors. Així, els projectes havien de preveure intervencions en alguns dels camps següents:

Millora d’espai públic i dotació d’espais verds. Rehabilitació i equipament dels elements col·lectius o comuns dels edificis. Provisió d’equipaments per a ús col·lectiu. Incorporació de les tecnologies de la informació en els edificis. Foment de la sostenibilitat del desenvolupament urbà, especialment pel que fa a l’accessibilitat, l’eficiència energètica, l’estalvi en el consum d’aigua i el reciclatge de residus. Equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà i dels equipaments. Desenvolupament de programes que comportessin la millora social i econòmica del barri.

Els ajuntaments, fruit de les diverses pròrrogues que es van anar aprovant, disposaven de 10 anys per executar les inversions previstes en els seus Projectes de barris i justificar-les. Com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19, es va concedir una darrera pròrroga als municipis de la darrera convocatòria, la del 2010. Finalment, el 22 de març de 2021 es va tancar el termini d’execució per als darrers projectes de la Llei de barris, i els municipis han disposat fins el mes de juny per justificar les seves actuacions.

El futur de la intervenció als barris

Actualment correspon al Departament de Drets Socials impulsar les polítiques de rehabilitació integral de barris, viles i àrees urbanes. Així, el Departament està desenvolupant diversos models de bases que, aprofitant la dilatada experiència en remodelació de barris de la Generalitat, tant el desenvolupat en el seu moment per Adigsa com la posterior experiència de la Llei de Barris, permetin programes d’intervenció integral per a la renovació urbana aplicant els Fons Europeus Next Generation.

Carles Sala, secretari d’Habitage i Inclusió Social, ha explicat que “tal com va anunciar la consellera en seu parlamentària, l’objectiu és presentar un projecte per a la regeneració integral en els barris i que abans de finals d’any es pugui visualitzar com encarem la següent etapa”. Sala ha posat en valor que, malgrat la crisi econòmica de 2011 o la pandèmia, s’ha aconseguit mantenir la llei de barris i les seves actuacions actives a través de diferents prorrogues. Finalment, el secretari ha apostat per millorar l’edificació residencial: “Hem actuat molt en entorns i equipaments que afavoreixen la cohesió social però necessitem més actuació directa en edificis d’habitatge”.

Aquests programes hauran de desenvolupar actuacions per a regenerar el teixit urbà, rehabilitar edificis i millorar l’eficiència energètica. Paral·lelament, hauran d’impulsar mesures que corregeixin les desigualtats territorials, reforcin la cohesió social i millorin la qualitat de vida dels veïns.

Arxivat a: LLEI DE BARRIS   GOVERN 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



Conjunt de mesures per fer front a les problemàtiques de seguretat
Els Mossos d'Esquadra detenen el presumpte autor de l'homicidi en una casa de Navarcles
Excel·lent paper dels triatletes del CN Manresa
Convocatòria d'enguany dels ajuts econòmics
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]