La ficció nostàlgica: l'aposta segura de les plataformes de 'streaming'
Les plataformes audiovisuals de reproducció en línia ('streaming') estan apostant per recuperar formats d'èxit anteriors.
La ficció nostàlgica: l'aposta segura de les plataformes de 'streaming'.

TENDÈNCIES / Redacció/UOC  
30/08/2021 10:07
Els retrobaments de Física o química i Friends, les noves temporades d'El internado, iCarly o Los hombres de Paco i la seqüela de Sexo en Nova York són només alguns dels exemples de sèries que han tornat després de marcar tota una generació: la dels mil·lennistes. Alguns organismes, com ara el Pew Research Center, situen dins d'aquesta categoria les persones nascudes entre els anys 1981 i 1996 i se les considera reivindicatives, individualistes i adaptades de millor o pitjor manera al món digital. Per això, la gran majoria de les sèries que tornen s'estan agregant als catàlegs de les plataformes de reproducció en línia malgrat haver estat estrenades en canals de televisió tradicionals. Elena Neira, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, comenta que té sentit que sigui així, ja que «hi ha hagut un canvi en el consum de ficció i normalment les plataformes solen tenir els drets de les sèries originals, la qual cosa permet a l'audiència (tant antiga com nova) posar-se al dia».

Per entendre l'èxit que està representant la continuïtat de les sèries d'èxit que va veure aquell jovent de finals dels noranta i principis dels anys 2000, n'hi ha prou només amb observar les dades d'ATRESplayer Premium, la plataforma reproducció en línia (streaming) d'Atresmedia. Veneno, que malgrat no ser una sèrie basada en una ficció anterior té un gran component nostàlgic, ja que relata la vida de la famosa dona transsexual i icona d'aquella època, Cristina Ortiz, es va convertir en el contingut més vist de la història de la plataforma gràcies al seu últim capítol. D'altra banda, Física o química: el reencuentro va provocar la caiguda dels servidors de la plataforma durant la seva estrena, però va afavorir que la plataforma guanyés 163.000 subscriptors.

Però per què s'està produint aquest fenomen? La professora col·laboradora de la UOC ho té clar: «Aquesta moda acostuma a estar vinculada a propietats intel·lectuals potents o a continguts que, en el seu moment, van tenir unes bones quotes d'audiència. Aquesta classe de reestrenes (revivals) i reinvencions (reboots) són particularment avantatjoses. L'audiència del programa original és una base sòlida sobre la qual construir el llançament i, a més, permet reintroduir aquest contingut a una nova generació. És menys arriscat que plantejar una història completament nova». A més, gràcies al desenvolupament tecnològic, els impactes nostàlgics relacionats amb aquestes sèries o personatges en forma de mem, vídeo o fotografia estan molt presents en el dia a dia dels mil·lennistes i, per tant, aquests tenen molt presents aquells productes de la seva joventut.

Els tipus d'adaptació

Com es pot observar, sembla que no hi ha un mètode concret per ressuscitar les sèries d'èxit d'anys anteriors, encara que principalment s'està apostant per la reestrena i la reinvenció. Elena Neira explica que «la reinvenció (reboot) és el rellançament de la sèrie en els seus termes originals amb un nou repartiment, encara que a vegades s'incorpora elenc original. Si és una continuació de la sèrie, es parla de seqüela; si narra la història precedent als fets que narrava la sèrie original, de preqüela. I, finalment, hi ha les sèries derivades (spin off), que són històries satèl·lit en què un personatge de la sèrie original és el fil conductor».

Moda passatgera o nova tendència?

La tornada de programes de televisió tradicional després d'una aturada llarga de temps és un fet natural, com s'ha vist amb Operación triunfo; Fama, ¡a bailar!, El precio justo o Alta tensión, i ara ho serà de la ficció. Encara que podríem pensar que aquest fenomen s'està produint per la nostàlgia que acumula la generació mil·lennista, que es troba en l'edat adulta i enyora aquells temps en què no hi havia preocupacions, tot apunta al fet que la creació de ficció basada en productes anteriors ha vingut per quedar-se. «No crec que la reestrena sigui una moda passatgera en absolut. Ofereix garanties d'èxit i, per tant, es donarà prioritat a aquesta mena de projectes», conclou la professora Elena Neira.

Arxivat a: STREAMING   UOC 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



Les Fires de Setembre i el FiraStiu omplen el Passeig de Manresa
Althaia rectifica i permetrà ara entrar els acompanyants sense certificat Covid
“Em sento orgullosa de ser la primera alcaldessa de Solsona
Tallers de sensibilització i suport a les cures
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]