Ser pèl-roig és poc comú. Tan sols poseeix aquesta peculiaritat entre l'1 i el 2% de la població mundial, encara que en el cas d'Irlanda, per exemple, un 13% part de la seva població, ho és. Històricament, han estat persones perseguides, com ho van ser en temps de la inquisició o sense remuntar-se gaire en el temps, també a l'Alemanya Nazi, on eren considerats un mal satànic, arribant a ser prohïbits els matrimonis entre pèl-rojos per a evitar la seva descendència.

La causant d'aquest color tan característic del cabell, és una mutació genètica del MC1R, un gen que no ha estat identificat fins a l'any 2000. Els pèl-rojos són persones diferents, no només perque no són gaires, sinó perquè a més, posseeixen característiques peculiars que els distingeix dels altres.

Per exemple:
- Tenen més possibilitats de desenvolupar Parkinson o malalties com el càncer de pell. No obstant això els homes pèl-rojos, tenen fins a un 54% menys de càncers de pròstata que la resta.
- Els afecta molt més que a la resta de gent els canvis de temperatures, tant al fred com a la calor.
- Són més sensibles al dolor. Tant és així, que necessiten de mitjana un 20% més d'anestèsia que els castanys, rossos o bruns.
- Són més sensibles també als analgèsics i antibiòtics, precisant per norma general, menys quantitat, per a aconseguir el mateix efecte.
- Els pèl-rojos no poden tenyir-se si no es descoloreixen abans, ja que el seu pigment és molt més resistent.
- En la seva majoria són esquerrans.
- A diferència del que pensem, és poc probable que tinguin els ulls de color blau. De fet, és aquesta combinació, la que menys es troba arreu del món.
- Els cabells blancs apareixen més tard en un pèl-roig, ja que primer se'ls transforma en cabells rossos i més tard, apareixen els cabells blancs.