La patronal ja fa temps que defensa aquesta postura i que aposta per un model independent de la titularitat de la infraestructura amb un sistema tarifari flexible.

PIMEC ha tornat a reclamar un canvi de model en els peatges de la xarxa de carreteres catalana, ja que l’actual és incoherent. L’entitat manté la postura que sempre ha expressat  apostant per un model independent de la titularitat de la infraestructura i que abasti l’àmbit geogràfic de Catalunya. A més, considera que la infraestructura ha de tenir en compte els avenços tecnològics i s’ha de pagar i mantenir a partir d’un peatge finalista del seu ús, de manera que, qui més l’usa, més paga.

El president de PIMEC Logística – Clúster Logístic de Catalunya, Ignasi Sayol, ha proposat unes tarifes flexibles per poder-les modificar o corregir, en cas d’equivocació en algun dels seus paràmetres. Així mateix, ha destacat la necessitat que “el plantejament sigui a llarg termini, ja que cal evitar implementar un sistema que només cobreixi les necessitats financeres a curt termini”. “El peatge podria tenir dos nivells, d’una banda la xarxa bàsica d’alta capacitat i, d’altra banda l’accés a les urbs, tot i que a nivell tecnològic es puguin integrar els dos àmbits”, ha afegit.

En relació a la xarxa viària d’alta capacitat, Ignasi Sayol ha explicat que ha de ser compatible amb l’Eurovinyeta i prioritzar els usos empresarials enfront del vehicle privat, sobretot si es vol prioritzar Catalunya com a plataforma logística del sud d’Europa. En aquest sentit, creu que s’ha d’estructurar a partir del pagament per ús i ha de tenir en compte els següents paràmetres: disponibilitat (infraestructures existents i planificacions futures); distància recorreguda (manteniment de la infraestructura existent); externalitats (contaminació, congestió, accidents); i horaris per regular la mobilitat.

Sobre l’accés a les àrees metropolitanes, a més dels punts que fan referència a la xarxa d’alta capacitat, el president de PIMEC Logística ha recordat que   “els peatges han de tenir en compte el model de mobilitat i el transport públic, la regulació del trànsit, i es podrien integrar com un element de la T-Mobilitat”.

Finalment, Ignasi Sayol  ha dit que “aquest model és incompatible amb el model imperant al conjunt de l’Estat espanyol”, ja que si a Catalunya s’implementa amb les característiques descrites i a l’Estat espanyol no, estaríem pagant les infraestructures catalanes a partir dels peatges i les espanyoles a partir d’impostos. Per això, ha apostat per pactar algun tipus de disposició addicional pel que fa al finançament d’aquestes infraestructures.