La mostra és una proposta d’obra plàstica inspirada en el so i en l’absència del mateix a través de la matèria. Està organitzada pel Centre Cultural el Casino i el Conservatori Municipal de Música de Manresa i es podrà visitar fins al 9 de maig.

Per a l’artista,  “les obres d’aquesta col·lecció provoquen la reflexió entre l'objecte i la seva forma i són plenes de significat simbòlic mitjançant la metàfora, la crítica i la suggestió. Totes tornen al voltant del so i del silenci com a eix inspirador i vertebrador. Són una recerca de la complaença de la bellesa, fent ús de formes  harmòniques, a través de materials diversos i aprofundint en l’exploració de la textura”.

L’artista

Joan B Domènech (Vinaròs, 1974), és un artista multidisciplinari, músic, ebenista i artista plàstic. Llicenciat en música per l’Escola Superior de Música de Catalunya. Als seus inicis va treballar la fusta des d’un vessant professional com ebenista, adquirint profunds i variats coneixements de disseny aplicat i tractament de processos de pintat, els quals aplica i desenvolupa posteriorment en la seva faceta plàstica.

Aquesta nova vessant artística neix fruit de la passió per la pintura i l’observació d’artistes com Barceló o Tàpies, entre d’altres. Ha exposat la seva obra en espais i galeries d'art com a l'H10 Art Gallery de Barcelona, a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats dins el Festival Mixtur 2019, o a la Fundació Caixa Rural de Vinaròs.

En l’actualitat exerceix com a professor del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i del Conservatori de Música de Manresa i és intèrpret freelance en diverses orquestres i formacions.

Influències artístiques

El seu primer període es veu representat per composicions minimalistes pel que fa al color i sobretot a la forma, envoltades d'un simbolisme complex envers el significat. Aquestes seran un dels motors principals d'exploració que definirà el llenguatge propi de l'artista.

La intencionalitat per aconseguir la forma idònia matèrica respecte a les connotacions de cada obra, el portarà a l'obsessió per la perfecció, heretada de l'època d’ebenista. És en la mateixa transformació del material, on descobreix una inesgotable font d’inspiració. També li ha estat fonamental i totalment inspiradora l’obra performativa, plàstica i fotogràfica del polifacètic pianista, compositor i dramaturg Carles Santos amb qui va treballar en diversos dels seus projectes.