Empat del Cd’E Manresa devant al Vilassar
Els gols, la salsa del futbol, va ser l’únic ingredient (que no és menor) d’un partit de futbol de grans quirats jugats jugat per un Manresa que segueix barallat amb la sort i d’altres elements externs, i un Vilassar que fins a la represa no va donar senyals de vida.
Un moment del partit. Foto: CEM

FUTBOL / Redaccio/ Sergi Vazquez  
12/04/2021 21:47
El partit, jugat a l’hora del vermut, va tenir de tot: bon joc, arribades a les àrees, ocasions de gol, bones i grans aturades dels porters (sobretot de Roman), decisions arbitrals polèmiques, animació i protestes a la grada... Escopinyes, olives farcides, navalles, musclos... Un gran vermut!, però sense salsa Espinaler i aigua sense gas, en lloc d’un bon Martini doble i amb gel (agitat, no remenat).

 La primera part del Manresa va ser per treure’s el barret. Sense complexos i sense por a un rival temible als desplaçaments, va dominar i, en algunes fases, arraconar, un Vilassar que va conèixer el color de la camiseta d’Òscar Pulido per les passades dels seus companys. No pas per les escassíssimes vegades que els deixebles d’Alberto Aybar es va acostar pel gol sud de l’estadi. Però el bon joc amb el que el Manresa arribava una i altra vegada als dominis de Roman i el perill generat davant la seva porteria, no hi va haver manera que es traduís en res de positiu de cara al marcador. Res! Ni la doble ocasió als 9’, primer salvada per Roman a corner i, acte seguit, per la defensa visitant traient la pilota pràcticament de sota pals; Ni el xut a boca de canó de Toni Sureda que Roman evitava, amb el peu, que fos el primer gol (16’); ni la gran jugada col·lectiva del Manresa que el mateix Toni Sureda va finalitzar amb altre xut al que Roman responia de manera extraordinària (30’); ni la boleia que va sortir fregant el travesser, de l’omnipresent Toni Sureda, amb que es va acabar la primera part. Res! Manca d’encert; el porter; la mala sort (d’aquesta, ni un bri)...

A l’inici de la represa el Vilassar va donar un pas endavant i fins l’equador d’aquest període va ensumar el gol en varies ocasions. Primer va ser arran d’una pèrdua al mig del camp d’Izan Checa, que va permetre Granero arribar fins al balcó de l’àrea i etzibar un xut franc que Òscar Pulido, amb serenor, va minimitzar la seva perillositat (52’). Poc després, l’ex del Manresa (que va aconseguir l’ascens a Tercera Divisió) Iván Romano, posava una pilota a l’esquena de la defensa blanc-i-vermell que Cano pescava i feia passar a pocs centímetres del pal dret d’Òscar Pulido (56’). El mateix Cano, el pitxitxi visitant, afusellava una pilota que rebia a l’interior de l’àrea i que tornava a sortit fregant el mateix pal d’abans (61’). El Vilassar s’havia tret del tot la som de les orelles al seu pas per vestidors i cada vegada feia patir més un Manresa que només veia que jugadors visitants per tot arreu. Encara Granero va gaudir d’un xut franc però previsible que Òscar Pulido va atrapar sense gaires problemes (62’) i un minut després era Pluvins qui es desesperà en veure com un gran xut seu, des del balcó de l’àrea, el neutralitzava el porter manresà amb una gran mà, la seva millor intervenció de la matinal (63’).

Sí, el Vilassar també va tenir els seus bons moments futbolístics, però va seguir el mateix camí que el Manresa a la primera part. Una vegada que els deixebles de Ferran Costa van poder parar el cop del rival i van sortir indemnes, la porteria de Roman va tornar a ser l’objecte del desig d’uns jugadors que van tornar a créixer en atac. Després d’uns minuts en que el Manresa va anar guanyant terreny, en part gràcies a dos homes de refresc, Èrik Rafael i Uri Pérez, van arribar les ocasions que podien haver canviat el signe del partit. La primera la va tenir als seus peus el juvenil Àlex Iglesias, qui, després d’un refús defensiu a la sortida d’un corner, engaltava una bona boleia que fregava el pal dret defensat per Roman (72’). Després seria Cuello qui penjaria una pilota a l’olla, al bell mig de l’àrea, on va aparèixer Noah per anticipar-se a tots amb un xut franc, encara que un xic forçat, que va sortir, per poc, per sobre del travesser (77’).

El Manresa no li donava treva a un rival que en aquesta fase de partit gairebé no va ni trepitjar la zona de rereguarda d’un Manresa que volia, sí o sí, el gol de la victòria. Un gol que podia haver arribat a les acaballes, quan Amantini rematava a l’alçada del segon pal, de cap, un servei de corner; però la seva rematada, sense oposició i ben dirigida, va ser interceptada per ‘foc amic’: la cama d’Uri Pérez (92’). Al darrer cremallot, Èrik Rafael botava una falta des de poc més enllà de l’àrea gran; la pilota s’estavellava a la tanca defensiva i sortia refusada cap el punt de penal, on un defensa tornava a refusar, aquesta vegada cap al peu dret de Cuello; amb tota la grada desitjant esclatar, per fi, amb els seus companys aguantant la respiració i amb els jugadors visitants tremolant (de por) davant aquella situació, el migcampista blanc-i-vermell va xutar la pilota per sobre del travesser. El xiulet final d’un molt protestat (dins i  fora del terreny de joc) Oltra Sáez, certificava l’enèsim empat d’un Manresa amb qui el futbol, una vegada més, tornava a ser injust. Però això encara no s’ha acabat.

Arxivat a: CEM   ESPORTS   FUTBOL 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



Unitat Trànsit de la Catalunya Central ubicada al CAP Bages
Manresa ampliarà els horaris d'estiu de diverses línies del bus urbà
Portes obertes a la Escola Politècnica Superior d'Enginyeria
Reserva en línia de les instal·lacions esportives
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]