Cal recordar que el Decret 110/2003 va declarar l'abella de la mel d'interès especial al valorar la seva adaptació a les característiques dels ecosistemes catalans. En els últims anys, Unió de Pagesos i les organitzacions catalanes han detectat la introducció de nous tipus o espècies d'abelles que, moltes vegades a través d'apicultors que comencen en l'activitat i amb la intenció d'obtenir més productivitat o cries ràpidament, importen abelles d'altres zones, com la caucàsica, la càrnica o la Buckfast, sense ser conscients del problema que representa per a la resta d'apicultors i sense tenir en compte que la hibridació també els afectarà a ells mateixos. Com a conseqüència d'aquest fet, estan obligats a comprar cada any reines al·lòctones per mantenir la puresa de la seva explotació, i això comporta perjudicis per a l'abella de la mel autòctona. L'abella negra és forta i ben adaptada als contrastos del clima mediterrani. Pot passar d'un nucli relativament petit a l'hivern a una cria ràpida a principi de primavera per aprofitar les primeres floracions com la del romaní. Al mateix temps, reacciona ràpidament davant de canvis sobtats de temperatura reduint la seva cria. A tota la península hi ha criadors especialitzats en aquesta abella que l'exporten a la resta d'Europa, on la seva puresa és pràcticament inexistent. |