Una altra vegada, la premsa torna a parlar d'Emilio Hellín Moro. Fa gairebé 41 anys, el 2 de febrer de 1980, aquest assassí, membre de la feixista Fuerza Nueva, va encapçalar un escamot del Batallón Vasco-espanyol i va segrestar i assassinar a la nostra companya Yolanda González, militant revolucionària de 18 anys del Partit Socialista dels Treballadors (PST).

En aquell moment es va saber que col·laborava amb els aparells de l'estat i durant la seva condemna va gaudir de complicitats dels aparells judicial i policial, de tal manera que, durant un permís penitenciari, va poder fugir al Paraguai. Una vegada extradit a l'Estat espanyol, amb moltes dificultats, va acabar la seva condemna, durant la qual va aconseguir canviar-se el nom pel de Luis Enrique.

Una vegada en llibertat, va començar a treballar assessorant i impartint cursos de seguretat informàtica a agents de tots els cossos policials i participant en judicis com a pèrit, tal com va descobrir una recerca periodística de 20131. Aquesta notícia va produir un fort escàndol i va provocar la mobilització de la família i dels antics companys de la Yolanda perquè cap cos de seguretat contractés Hellín i perquè no pogués exercir de pèrit en el sistema judicial. No vam obtenir respostes clares ni dels governs autonòmics ni del Ministeri d'Interior.

Hellín ha treballat com a pèrit en nombrosos casos judicials en els quals estaven implicats militants del Partit Popular. El més conegut es va produir en 2017 a València, quan va ser contractat pel cunyat de l’exalcaldessa del PP, Rita Barberá, en el cas “Taula”. La denúncia pública del passat d'Hellín va obligar el fiscal a sol·licitar que fos apartat com a perit de part, la qual cosa finalment es va aconseguir.

Ara, Emilio Hellín, l'assassí de la nostra companya, torna a ser notícia. Aquesta vegada perquè ha participat com a perit en el judici que se segueix contra Cristina Cifuentes, expresidenta de la Comunitat de Madrid i militant del Partit Popular, per l'anomenat cas “Màster” pel qual se l’acusa per falsificació de document públic. I continua presentant-se com a “Instructor dels Cossos Policials Guàrdia Civil, Policia Nacional i Ministeri de Defensa en matèria de recerca de delictes i d'anàlisis de comunicacions”2

En el seu moment, la família va afirmar que, “Emilio Hellín té tot el dret a treballar i a guanyar-se la vida, però una persona que mai es va penedir d'haver segrestat i assassinat a la Yolanda González, no pot treballar per als cossos policials ni per al sistema judicial”.

Tota la seva vida mostra que continua comptant amb complicitats en l'aparell d'estat que li continuen recompensant pels seus serveis. Només cal veure els nombrosos casos judicials en els quals participa com a perit de part de militants del Partit Popular acusats d'irregularitats o corrupció.