L'Ajuntament de Manresa presenta els resultats de l'enquesta sobre l'impacte de la Covid-19 a la ciutat
L’estudi mostra que la pandèmia està tenint efectes sobre l’economia, la salut i l’estat emocional de les persones. La metodologia utilitzada ha permès obtenir una mostra representativa per barris molt fidel a les dades del padró. L’enquesta té la voluntat de servir de base per plantejar possibles seguiments i avaluacions futures de la situació, així com per formular polítiques públiques el màxim d’ajustades a la realitat de la ciutat.
L'Ajuntament de Manresa presenta els resultats de l'enquesta sobre l'impacte de la Covid-19 a la ciutat.

MANRESA / Redaccio/ Sergi Vazquez  
03/01/2021 22:18
L’Ajuntament de Manresa ja té disponibles els resultats de l’enquesta realitzada a la població per calibrar l& rsquo;impacte que la Covid-19 està tenint sobre la ciutadania en els àmbits social, laboral, econòmic, emocional i de la salut (vegeu l’estudi complet en aquest enllaç). La consulta ha estat impulsada per l’acord de tots els grups municipals en el marc del Pla de Reconstrucció Social i Econòmica de Manresa i evidencia que la pandèmia està tenint efectes sobre l’economia, la salut i l’estat emocional de les persones, tot i que amb certes diferències entre barris, grups d’edat i gènere.

L’enquesta s’ha realitzat de forma telemàtica i presencialment entre els dies 6 i 30 d’octubre de 2020 i ha recollit un total de 1.241 respostes, de les quals 1.222 formen part de la mostra final. Un dels punts forts de l’estudi és que s’ha volgut ser el màxim fidel possible a les dades de població per barris del padró d’habitants. Per aquest motiu, a banda les enquestes on-line, s’ha realitzat un intens treball de camp per tal d’arribar a tots els barris i sectors de població que s’anava detectant que quedaven infrarepresentats en les enquestes on-line.

La informació recollida tracta diversos àmbits temàtics, entre els quals qüestions econòmiques, laborals, de salut i de caràcter personal, així com preguntes subjectives de percepció de la situació i de governança, amb la voluntat de servir de base per plantejar possibles seguiments i avaluacions futures de la situació i per formular polítiques públiques el màxim d’ajustades a la realitat de la ciutat. 

Els resultats de l’enquesta mostren que, en general, la Covid-19 ha tingut un impacte en tots els aspectes tractats, ressaltant-ne els efectes que ha tingut en els entorns econòmics i laborals, en salut i en especial en termes emocionals. Alhora, s’ha constatat que els efectes difereixen segons barris, sectors d’activitat o situació laboral durant els mesos de confinament. 

En l’apartat de preguntes obertes a la ciutadania, les persones enquestades reclamen més comunicació i canals clars d’informació cap a la ciutadania, així com una millor neteja, manteniment i control dels espais públics de la ciutat. Alhora també es desprèn una gran preocupació envers la crisi social i econòmica que s’està derivant arran la pandèmia, especialment davant les situacions de vulnerabilitat que s’estan generant.

Tot el procediment derivat de l’estudi ha estat realitzat amb mitjans propis de l’Ajuntament de Manresa.

Resultats principals

1.- Impacte laboral

A 30 d’octubre de 2020, la major part de treballadors autònoms havia reduït la seva facturació malgrat que haguessin pogut continuar desenvolupant la seva activitat (39,7%) o haguessin fet una aturada temporal de l’activitat (32,8%). Un 5,1% havia tancat l’empresa i un 8,6% s’ho estava plantejant, mentre que un 13,8% no havia tingut cap afectació sobre el seu negoci. 

Pel que fa als assalariats, un 22,8% dels enquestats es trobaven en ERTO i un 5,7% havien estat acomiadats o se’ls havia acabat el contracte. Un 69,5% va declarar que no havia vist afectat el seu contracte durant l’estat d’alarma.

2.- Impacte econòmic

A 30 d’octubre de 2020, el 74,9% va manifestar que la seva situació econòmica s’havia mantingut igual i el 20,7% indicava que havia empitjorat. De les persones que van indicar una pitjor situació econòmica, destaquen aquelles que treballen en activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment (un 66,7% de les persones d’aquest sector havia empitjorat la seva situació econòmica) i aquelles que treballen en activitats de les llars i cures (un 50,0% de les persones d’aquest sector havia empitjorat la seva situació econòmica). 

Mirant l’impacte econòmic per barris, s’observa que els que estaven tenint més impacte negatiu són el Barri Antic (31,8%) i Cal Gravat (29,6%).

Encara dins l’àmbit econòmic, el 9,3% de les persones enquestades van declarar haver hagut de retardar algun pagament. Els més recurrents van ser lloguers, subministraments, hipoteques, impostos o préstecs. Per altra banda, l’1,7% de les persones participants va manifestar haver acudit a serveis socials i altres institucions com el Banc d’Aliments o Creu Roja per fer front a la situació derivada de la crisi sanitària. 

3.- Impacte en la salut

En termes de salut general, un 19,1% de les persones participants va declarar que el seu estat de salut havia empitjorat, mentre que el 75,6% que no manifesta canvis significatius. En aquest cas és rellevat posar de manifest que generalment les dones van manifestar un pitjor estat de salut que els homes.

4.- Impacte sobre les emocions

L’enquesta també va demanar a les persones participants que valoressin fins a quin punt havien sentit diverses emocions o estats d’ànim els darrers mesos, en una escala de l’1 al 5 (1 gens; 5 molt).

Aquelles emocions que evoquen més preocupació o patiment envers la situació viscuda (por, incertesa, tristesa, angoixa, ira) mostra una valoració mitjana més alta en dones i persones no binàries. Aquesta tendència s’inverteix quant a l’avorriment i l’esperança, on els homes n’han sentit més de mitjana. 

Les emocions que menys s’han manifestat entre el conjunt de participants són la ira (1,7), l’angoixa (2,1) i la por (2,1), amb les mencionades variacions entre gèneres. A l’altra banda de l’escala se situa l’esperança, amb una valoració conjunta de 3,5 i sense notables diferències entre homes i dones. Seguidament, és destacable la incertesa (3,1), que s’enfila fins a 3,3 en dones i 3,6 en persones no binàries. La resta d’emocions se situen entorn d’un valor de 2, és a dir, que s’han sentit poc sovint. 

5.- Governança

També es va demanar a les persones enquestades que valoressin la gestió de la crisi sanitària en diversos nivells de governança — local, autonòmic, estatal i europeu—, en una escala de l’1 al 5 (1 molt malament; 5 molt bé). La població ho situa entre valors de 2 i 3. 

Cal destacar que com més proper és el nivell de governança més ben valorat està. Així, el nivell que obté millor valoració és l’Ajuntament de Manresa (3,0), seguit de la Generalitat de Catalunya (2,9), el govern de l’Estat espanyol (2,3) i per últim la UE (2,2).

Arxivat a: COVID-19   MANRESA 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



Manresa celebra l'arribada de la Flama del Canigó i la revetlla de Sant Joan
La representació del Govern a la Catalunya Central fa un balanç positiu
El Servei Local de Teleassistència ha realitzat 2.637 trucades
El Club dels Friki-Books celebra l'acte de cloenda del curs
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]