La federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) reclama mesures urgents davant l'impacte de la pandèmia. Així ho recull l'informe INSOCAT ‘Una societat entre crisis’, que tot i que se centra en dades del 2019, dimensiona un primer impacte de la Covid-19 a nivell social. Des d'ECAS, apunten que la caiguda del PIB un 18,5% el segon trimestre de 2020 anticipa “un fort sotrac social” i adverteixen que els col·lectius més afectats tornaran a ser dones, joves i persones migrades. A tall d'exemple, recull que el 40% dels llocs de treball ocupats per joves el 2019 han desaparegut o que els serveis socials de Barcelona han hagut d'incrementar un 240% els ajuts d'emergència.

L'actual crisi sanitària i social, diuen, impacta en una societat “polaritzada, feble i fràgil” i als problemes crònics ja existents s'hi ha afegit ara la pandèmia, a la qual s'ha respost amb mesures reactives “que no ataquen les causes estructurals que cal transformar”.

La lleu millora que es podria percebre, pel que fa a la taxa de risc de pobresa, que ha baixat a Catalunya el 2019 després d'haver pujat els tres anys anteriors, matisen, és “insuficient” i la realitat d'avui empitjorarà per culpa dels efectes de la pandèmia. Per això, exigeixen “mesures urgents amb capacitat transformadora”.

Propostes

Entre les propostes que es plantegen en l'informe hi ha la necessitat de caminar cap a una renda bàsica universal. Les mesures parcials actuals del sistema de prestacions són “ineficaces” i critiquen l'excessiva complexitat de la gestió administrativa. A més, asseguren que “no només exclouen els més vulnerables, sinó que no promouen l'autonomia ni l’apoderament de les persones”.

A més, assenyalen que s'ha de garantir l'accés a l'educació i als recursos públics, ja sigui per tramitar un ajut o disposar de qualsevol servei. Per tant, demanen invertir perquè no existeixi cap bretxa digital que impedeixi la protecció social necessària.

D'altra banda, demanen polítiques que incorporin la perspectiva de gènere, una reforma urgent de la llei d'estrangeria i mesures específiques per afavorir la inserció dels joves al mercat laboral, així com la seva emancipació. Segons ECAS, les dones, les persones migrants i les joves són els tres grans col·lectius amb pitjors indicadors que els del conjunt de població. De fet, apunten que la situació labora real és molt pitjor que el que mostren les dades perquè l'economia submergida suposa un 25% del PIB.

Bretxa digital i desnonaments

L'informe també denuncia com l'impacte de la crisi ha estat desigual en funció de la situació socioeconòmica i els recursos per fer-hi front, tant materials com de xarxa de suport. Com a exemple, parlen de les dificultats de moltes persones per relacionar-se amb l'administració per vies telemàtiques. Sobre l'habitatge, alerten de com s'ha incrementat el preu en els darrers anys i asseguren que la moratòria en els desnonaments durant l'estat d'alarma, prorrogada fins al 31 de gener de 2021, no ha aconseguit aturar “la sagnia” un cop reactivada l'activitat als jutjats.