No és fàcil situar l'origen de l'amic invisible, perquè existeixen diferents versions sobre aquest tema. La que té més credibilitat, s'associa a Estats units i a una persona de Kansas, Larry Dean Stewart, més conegut com el Santa Claus secret. Aquest senyor havia sofert en la seva vida molts alts i baixos.

Va perdre diverses vegades la feina, arribant a passar durant anys veritables dificultats econòmiques. La sort, gràcies a una inversió afortunada, el va convertir en milionari. A partir d'aquest moment Larry es va dedicar a regalar en l'època de Nadal diners a persones necessitades de manera anònima amb l'objectiu de facilitar-los les festes. Ja malalt terminal, va revelar la seva identitat, i a partir d'aquest moment molta gent va començar a imitar les seves bones obres.

La segona versió se situa a Veneçuela en el segle XIX, i en els obsequis que rebien anònimament les dones casades provinents d'admiradors secrets. L'última, procedent d'Escandinàvia, que commemora el treball realitzat pels ajudants de Santa Claus que es dedicaven a repartir regals per a poder arribar a temps a totes les llars.

Sigui com fos, i independentment d'on provingui, la veritat és que aquesta tradició s'ha estès per moltes parts del món, encara que adquireix noms diferents segons el lloc en el qual ens trobem. Així per exemple trobem el "Secret Santa" a França, el "amigo secreto" al Brasil i Portugal, el "Noël Canadien" al Canadà, el "Manita-*Manito" a Filipines, el "Pollyanna" a Rússia, el "Kris Kringel" a Irlanda, el "Julklapp" a Alemanya i els països escandinaus o l'"Engerl-*Bengerl" a Austràlia.

El procediment és molt senzill. La forma tradicional consisteix a anotar els noms dels participants en papers que després s’introdueixen en un bol, caixa o bossa, i es van extraient un a un. El nom triat és el del destinatari a qui hauràs de dirigir el regal. Les normes, són clares: no has d'excedir-te dels diners que s'acorden mútuament perquè els regals siguin equilibrats i no ha de revelar-se el nom de la persona que obsequia.

No obstant això, hi ha diferents maneres de jugar-ho. Les més comunes, a part de l'esmentada són:

Temàtica concreta. El grup pot triar una temàtica que anirà variant cada any. Treballs manuals. Aquesta opció té molt èxit en l'actualitat. Seria acordar que els regals no poden ser comprats, sinó que cada persona ha de realitzar-ho per sí mateix, per la qual cosa converteix el regal en més personal i valuós.

Sense destinatari concret. Aquest mètode és el millor quan el grup no es coneix prou (com un grup de treball, o de gent nova) o bé quan no sabem amb exactitud quantes persones acabaran participant. D'aquesta manera, cadascun ha de comprar un regal sense saber a qui anirà dirigit, per la qual cosa el regal ha de ser unipersonal i útil per a la majoria. A mesura que s'entra a la festa, local o casa, es van dipositant en un lloc determinat i després mitjançant sorteig, es tria l'ordre en el qual s'obriran els diferents regals. També hi ha altres opcions com en les que cal regalar un article de broma, o en el qual cal endevinar el destinatari, desxifrant una frase que el caracteritza, una cançó que el representa o una poesia.

La tecnologia no ha volgut renunciar tampoc a l’amic invisible i actualment podem trobar aplicacions que realitzen el procés sense necessitat que els participants hi siguin. El programa realitza el sorteig automàticament, reparteix els noms i fins i tot pot arribar a evitar combinacions que s'haguessin donat amb anterioritat o separant a membres d'una parella, o pares-fill, perquè no els toqui junts.

Entre elles destaquem algunes com amigoinvisible.com, soytuamigoinvisible.com o elfster.com. El gran avantatge que té l'Amic invisible és que redueix considerablement els costos dels regals si decideix fer-se en l'àmbit familiar, ja que cada persona només haurà de realitzar una inversió, per la qual cosa es fa aconsellable per a grups d'amics joves que no disposen de molta liquiditat, en economies més ajustades o en famílies nombroses.