Cultura financera, la gran assignatura pendent
La manca de coneixements sobre els impostos de la majoria de ciutadans els impedeix saber que paguen més que les grans fortunes.
Cultura financera, la gran assignatura pendent. Foto: Montse Morera

ECONOMIA / Redacció/UOC  
26/11/2020 22:06
La manca de cultura financera continua essent una característica pròpia dels ciutadans de molts països, i alguns estudis ho posen en evidència. En el cas de l'Estat espanyol, un informe recent ha demostrat que els ciutadans tenen percepcions equivocades del nivell d'impostos que paguen. L'estudi, que ha consistit en una enquesta a 6.000 persones, posa de manifest que la majoria de persones subestimen la seva càrrega fiscal i que, quan se'ls facilita informació, acaben canviant d'opinió sobre la desigualtat i s'oposen més a l'evasió fiscal.

Elisabet Ruiz, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, explica que l'OCDE fa temps que demana als governs que facin polítiques per millorar l'educació financera de la ciutadania. Amb tot, això continua essent una assignatura pendent, entre altres coses perquè podria provocar que la gent estalviés, i els governs no ho volen promoure. L'estímul del consum fa pujar el PIB dels països, un indicador que els governs després poden fer servir per presumir si les coses van bé. Per a Ruiz, aquesta dinàmica hauria de canviar: «L'educació financera hauria de començar des de ben petits a les escoles i a casa, igual que ens ensenyen a reciclar per combatre el canvi climàtic».

El desinterès per educar en aquest àmbit fa que la ciutadania desconegui que comença a pagar impostos quan es lleva i encén un llum. «Hi ha molts impostos indirectes que es paguen mitjançant l'electricitat, el gas, l'aigua o la benzina, però la gent no ho sap perquè no s'explica clarament i tampoc hi ha un interès per què s’expliqui», lamenta la professora de la UOC. Quan es començarà a educar financerament? «Quan tothom sigui molt pobre i ja no es puguin recaptar impostos serà el moment, i ja farem tard», avisa Ruiz. 

De la nòmina a la declaració de la renda

Com a casos pràctics, la professora cita el cobrament de nòmines, la quantia de les quals es negocia amb el salari brut anual. Els treballadors no tenen en compte la part impositiva perquè, «al final, a la gent el que li importa és què cobrarà a final de mes». Un altre cas és quan es demana un préstec al banc i els interessos que s'hauran de pagar. Tota aquesta informació, tot i ser clara, no està en un llenguatge simple que la faci comprensible i, com que «no hi ha educació financera, no s'entén».

Per a la professora de la UOC, un fet important és la «presa de consciència» sobre els impostos que es paguen, i proposa, per exemple, una planificació financera al començament de l'any per tenir una previsió sobre els moments de l'any en què els impostos o altres despeses que no tenen una freqüència mensual. La planificació és especialment valuosa quan arriba el moment de fer la declaració de la renda, un sistema que Ruiz considera que no està equilibrat. Per quina raó? «Perquè els mateixos reguladors estableixen sistemes per afavorir les grans fortunes», apunta la professora.

Enginyeria legal per afavorir les grans fortunes

Aquest és un aspecte sobre fiscalitat desconegut per la majoria de la ciutadania, la complexitat del qual, a més, dificulta que hi hagi transparència sobre aquesta qüestió. «Ja hi ha organismes muntats perquè la gent amb grans fortunes pagui menys en proporció, mitjançant societats i sicavs, formes jurídiques que permeten un estalvi fiscal interessant», explica Ruiz. Es tractaria de tota una enginyeria legal que ho fa possible, construïda pels mateixos reguladors, inaccessible per a la gran majoria de la ciutadania, a qui no surt a compte muntar formes jurídiques que els permetin l'estalvi fiscal. És per això que Ruiz opina que l'IRPF «no està equilibrat, perquè acabes pagant molt per ingressos molt petits, però qui té grans fortunes, en proporció, no està pagant com els altres».

L'estudi citat posa de manifest el grau de desconeixement sobre aspectes financers de la ciutadania, mostra que els ciutadans, en obtenir més informació, acaben essent conscients del desequilibri que assenyala Elisabet Ruiz. En general, la gent és partidària de polítiques redistributives i, per això, els enquestats consideren que la desigualtat és problemàtica, pensen que els pobres haurien de pagar menys impostos, i triarien un sistema fiscal progressiu per sobre de qualsevol altra alternativa. De fet, l'estudi demostra que les persones que tenen informació sobre aquest aspecte aplicarien als rics un tipus impositiu superior al que els aplicarien les persones que no tenen coneixements sobre aquesta qüestió.

Arxivat a: CULTURA FINANCERA   UOC 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):




Tània Infante, reelegida presidenta de la UBIC Manresa
L'Ajuntament de Manresa promou un nou taller destinat als homes
Voluntaris a Solsona per ajudar infants en la lectura
El cicle d’activitats de bosc i vinya de la Ruta del Vi de la DO Pla de Bages es tanca amb ganes de repetir
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]