Aquests dies de confinament, són moltes les persones afectades, bé per la mateixa malaltia o bé perquè amics i familiars que l'han patit i, fins i tot, han traspassat. Manresadiari parla amb Joan Salvador Vilallonga, psicòleg de la salut d'Aquí Psicologia, a Manresa, perquè ens aporti recomanacions per encarar aquesta situació tan excepcional.

-Molt s'ha parlat que fer aquests dies per afrontar el coronavirus però, que ha de fer el ciutadà que ha decidit tancar-se a casa?

-És molt important establir rutines, sobretot per als nens. Les rutines ens donen una certa sensació de normalitat. Podem treballar, mantenir el contacte telefònic amb familiars i amics, distreure'ns amb recursos de la xarxa, etc. I quan veiem que l'excés d'informació ens aclapara, desconnectar una estona. També convé estar pendent de familiars i veïns que puguin tenir necessitats especials.

-Que hem de fer com a societat, lluny de xerrades motivadores, per afrontar aquesta pandèmia? 

-En primer lloc, fer cas de les recomanacions dels experts. Rentar-se les mans sovint, romandre a casa, etc. També cal un esforç per comprendre que aquesta situació és excepcional i inèdita. Ningú estava preparat i ara ho trobem a faltar.

Rebem molta informació i ens hem d'aïllar quan convingui: la informació no ha de ser abundant. Ha de ser útil. I en l'àmbit de transmetre informació, assegurar-nos que el que comuniquem prové d'una font fiable. Els missatges que corren per les xarxes socials només són fiables quan van signats amb nom i cognom i càrrec. Finalment, tenir clar que tots/es estem fent el que podem i que aquesta experiència ens servirà d'aprenentatge per si n'hem d'afrontar una de semblant en el futur.

-Les persones infectades, què poden fer? Com ho gestionen les seves famílies i què han de fer?

-Les persones infectades s'han d'aïllar totalment. Seguir les indicacions mèdiques i, si tenen molta febre o els costa respirar, avisar a l'hospital que hi aniran. Mentre els símptomes siguin lleus poden continuar fent activitats tranquil·les i distractores (llegir, escoltar música, etc.). Les famílies també estan preocupades, i és normal. Cal que mantinguin la distància amb qui té la malaltia i que estiguin en quarentena. Poden demanar a algun veí que vagi a comprar per a ells.

Si la malaltia s'agreuja i el pacient ha d'ingressar, estaran en contacte permanent amb l'equip sanitari i podran continuar parlant amb el seu familiar per telèfon. I si el pacient mor, el que pot ajudar és que l'equip mèdic faciliti el comiat, per exemple, per telèfon. En alguns casos ja s'està fent. Una dificultat afegida és que els funerals no es poden fer com és habitual, però es poden postposar i convé fer-los com a part del dol. El suport social és molt útil i, si necessiten ajuda especialitzada, els professionals sempre hi som.

Hi ha qui compara aquesta situació amb una guerra. La diferència més important és que aturar aquesta pandèmia és a les mans de cadascú de nosaltres. Quedar-nos a casa pot evitar que emmalalteixin més persones. És a dir, no som espectadors d'aquesta situació, sinó que podem intervenir per redreçar-la. I això ens dóna una certa sensació de control que també ens ajuda a reduir l'angoixa.