Seure. Res a fer. Esperar. Mirar compulsivament el mòbil. Llegir. Endreçar armaris. Treballar des de casa. Comprar el just i necessari. Silenci. Mirades furtives al carrer. Missatges i recomanacions a dojo en programes de ràdio i televisió que no saps si sortir corrent, però no pots! Portem com sempre la cinquena anant a preu fet, i la reducció a punt mort costa. Costa un munt, tant, que genera angoixa. Incongruències. Les extraescolars dels nens, les sessions al gimnàs, les sortides a fer una pizza, reunions a la feina...  Tot allò que ocupava el nostre temps, el dedicat a treballar i al del lleure i esbarjo, s'ha vist estroncat. Aparcat. Ara la pandèmia ens posa a prova, física i mentalment. El silenci de places com la de Sant Domènec aquest dimecres fa feredat. Costa prendre consciència que això no seran quatre dies i que, per acabar-ho d'arrodonir, la primavera truca a la porta. Però sortirem al balcó, a respirar aire fresc, a què el sol ens acaroni, i imaginarem que som a llocs que, suposadament, ens feien feliços. Vivim dies que encara no hem après a gestionar i que volem compartir amb els nostres lectors. Fem-nos companyia. Ara, les xarxes poden esdevenir les perfectes aliades.  |
