El punt, que té el suport del CEDEM Manresa, tornarà a estar en funcionament cada 15 dies al Palau Firal de Manresa a partir del dimarts 4 de febrer.

La creació d’aquest servei és degut al creixent interès de la població en trobar alternatives d’habitatge a la compra i el lloguer 
L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i la cooperativa Sostre Cívic impulsen conjuntament una segona edició del punt d’informació en habitatge cooperatiu a la Catalunya Central que ja van tenir obert durant l’últim trimestre de 2019. Al punt podrà acudir-hi qualsevol persona que tingui interès en l'habitatge cooperatiu, ja siguin persones individuals, grups, tècnics o entitats interessades. El punt, que compta amb el suport del CEDEM Manresa, estarà en funcionament cada 15 dies i oferirà els seus serveis a Manresa a partir del dimarts 4 de febrer i, de moment, fins el 28 d’abril.
 
La creació d’aquest servei és degut al creixent interès de la població en trobar alternatives d’habitatge a la compra i el lloguer. I és que d’ençà de la crisi, les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús han viscut un gran impuls a Catalunya. La primera cooperativa d’habitatge en cessió d’ús va ser Cal Cases, nascuda l’any 2007, i des d’aleshores n’han anat sorgint moltes altres: La Sequoia (Sant Vicenç de Torelló), La Muralleta (Santa Oliva), La Borda (Barcelona), Princesa 49 (Barcelona), La Raval (Manresa), Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols), Vidàlia (Puig-reig), etc.
 
No es tracta, però, d’un model nou. Ni tampoc minoritari. En alguns països com Dinamarca o l’Uruguai, les cooperatives d’habitatge o similars tenen una llarga història i una presència molt important. En el cas de Dinamarca, per exemple, arriben a representar el 26% del conjunt del parc habitatge.
 
Característiques del model
 
Les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús es caracteritzen  perquè la cooperativa com a tal és la propietària de les edificacions, tant dels elements comuns com dels habitatges, i els socis gaudeixen de l’ús exclusiu dels habitatges i altres elements. Així doncs, el soci no acaba de ser un llogater ni tampoc un propietari: per un costat disposa de l’adjudicació de l’habitatge que és propietat de la cooperativa, però per un altre és soci de la cooperativa.
 
Un altre aspecte rellevant del model és que, en cas de necessitar un préstec per fer front als costos de la construcció o reforma de l’edifici, és la cooperativa qui el demana i qui ha de respondre davant dels creditors, protegint d’aquesta manera els socis de la cooperativa que només responen per la quantitat que han aportat a la cooperativa.