Un mètode totalment adaptat a les tecnologies actuals i que es diferencia molt de l’aprenentatge més tradicional i presencial, com és el cas de Kumon. Kumon és una empresa educativa amb més de 240 centres i 21.000 alumnes a l’Estat espanyol i present a més de 50 països que, a través del seu mètode, busca que els nens i nenes siguin capaços d’aprendre per si mateixos. I això ho fa a partir de classes presencials, material didàctic en paper i la figura d’un orientador que ajuda els alumnes en tot el procés d’autoaprenentatge. “El que caracteritza els nostres programes de formació -centrats en matemàtiques, lectura i anglès- és el mètode personalitzat. A partir d’una valoració inicial de les capacitats de cada alumne, l’orientador fa un pla d’estudis personalitzat amb el material més adequat en funció del ritme d’aprenentatge de l’infant”, explica la directora de formació de Kumon Espanya, Lorena Rodríguez. En aquest sentit, Kumon aposta per una formació absolutament presencial, ja que “en el cas del nostre mètode, el paper de l’orientador és molt important”, afegeix.
Presencialitat però amb tecnologia
La figura d’un professor és clau en tot aprenentatge, per la qual cosa la formació presencial segueix sent la principal demanda de la majoria de pares i mares. Així ho detecta TeachApp, una plataforma que posa en contacte professors particulars i alumnes: “Més del 95% dels alumnes que busquen professor a través de TeachApp volen classes presencials, especialment en el cas de matemàtiques o instruments musicals”, afirma un dels socis fundadors de la startup, Alejandro de Zuloaga.
TeachApp, que en gairebé tres anys al mercat ja compta amb més de 10.000 professors de tot l’Estat espanyol registrats a la seva plataforma, neix de la necessitat dels alumnes de trobar professors particulars a prop d’on viuen i amb un perfil molt especialitzat. “Ara hi ha moltes més aplicacions que donen resposta a necessitats que fins ara no estaven cobertes, i tots els sectors tradicionals m’atreviria a dir que estan saltant ara a aquest tipus de plataformes, ja sigui per trobar un cuidador per a la gent gran, una persona que netegi la llar o un professor particular”, apunta de Zuloaga.
El futur de l’educació: híbrid entre paper i digital
El món de l’educació està immers un moment de transformació arran de l’accés universal a la tecnologia des d’una edat molt primerenca. Per a Arroyo, el punt clau d’aquesta transformació és l’aparició de les tauletes al mercat: “Abans tu accedies a la tecnologia des del portàtil de casa als 12 o 14 anys. Però ara, de sobte, els nens des del primer o segon any de vida ja tenen accés a la tecnologia amb les tauletes”, explica el cofundador de Smartick. Un fet que ha provocat que les tauletes i les pissarres digitals hagin arribat també a les aules. “El sector està canviant molt i estan apareixent moltes plataformes que intenten implementar solucions digitals a l’aula per tal que les classes siguin més amenes i els alumnes estiguin més motivats. I tot això està passant de forma tan ràpida que crec que no som conscients de com canviarà el sector en els pròxims 20 anys”, assenyala de Zuloaga.
Ara bé, per a Arroyo, aquesta introducció de tauletes i tecnologia a les aules ha d’anar acompanyada d’un projecte pedagògic basat en la personalització de continguts. “Replicar el model d’un llibre físic però en una tauleta té poc sentit. La tecnologia per si sola ni suma ni resta, sinó que l’important és l’ús que en facis de la tecnologia”, apunta l’emprenedor.
Per tant, anem cap a una combinació entre mètodes d’aprenentatge que aprofitin els avantatges de les noves tecnologies però sense oblidar els beneficis de l’educació tradicional presencial i en paper. “Hi ha nombrosos estudis de neurociència que assenyalen que els processos cognitius involucrats en una tasca que l’alumne fa de forma manuscrita són diferents de quan es realitza de manera més digital”, defensa Rodríguez. Per a la directora de formació de Kumon, les tecnologies faciliten l’aprenentatge, però no hauríem de substituir la interacció personal per no perdre l’àrea més emocional de l’educació.
Convivència entre presencial i online, entre paper i digital. I és que, tot i els beneficis del mètode tradicional d’aprenentatge, tampoc es pot oblidar que vivim en un món cada cop més tecnològic. “En la mesura en què capacitem als alumnes perquè puguin desenvolupar totes les seves capacitats en entorns diferents, amb una combinació de treball en paper i amb eines digitals, estarem omplint la motxilla dels nostres nens i nenes dels recursos necessaris per adaptar-se a un món que canvia cada cop més de pressa”, conclou Rodríguez. |