Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies si prem el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-les fent clic a “Política de Cookies“ L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
"Sou hiperpares i hipermares? Educar confiant, no sobreprotegint"
El proper dimecres, 14 de febrer a les set de la tarda, a l’Auditori de la Plana de l’Om, tindrà lloc la següent xerrada del Cicle per a mares i pares, a càrrec d’Eva Millet, periodista especialitzada en temes de criança.
El proper dimecres 14 de febrer tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om una nova xerrada en el marc del Cicle per a mares i pares que, sota el títol “Sou hiperpares i hipermares? Educar confiant, no sobreprotegint”, posarà sobre la taula el problema de la sobreprotecció excessiva dels fills/es.
La conferència, que començarà a les 19 hores, anirà a càrrec d’Eva Millet, periodista i autora dels llibres “Hiperpaternidad. Del modelo mueble al modelo altar” i “Hiperniños”. És col·laboradora habitual del Magazine de La Vanguardia, així com dels grups editorials RBA i Prisma i de la revista Cuadernos de Pedagogía. Autora del bloc www.educa2.info, dedicat a recollir notícies que ajudin a les famílies a educar els seus fills/es.
Millet tractarà el tema de com la hiperactivitat s’està convertint en el model de criança habitual a Occident. Es caracteritza per una sobreprotecció excessiva i una supervisió constant dels fills/es, resolent per sistema tots els seus problemes. En una ciutat cada cop més incerta i competitiva, que demana que tot sigui perfecte, aquest model genera un gran estrès a les famílies, que han de transformar les criatures en “superfills i superfilles”, a més de la pèrdua d’autonomia dels infants i la normalització de la baixa tolerància al frustració.