Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies si prem el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-les fent clic a “Política de Cookies“ L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
El Bages, i per extensió la Catalunya Central, compta amb dues fundacions que han sabut sumar esforços per impulsar un model d’atenció integral de l’autisme que és “pioner a l’estat espanyol”, ja que engloba el vessant mèdic i de la salut –a través d’Althaia– i el vessant educatiu i social, que lidera Ampans. Una suma eficaç que és difícil de trobar a altres territoris i que ha posicionat el model de les dues fundacions com a exemple a l’estat espanyol.
Així ho han explicat aquest dijous Àurea Autet, cap del Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil d’Althaia, i Alba Cortina, directora del centre d’educació especial Jeroni de Moragas d’Ampans, minuts abans que s’inaugurés el IV Congrés estatal d’Alteracions de Conducta que impulsen les dues entitats i que enguany es dedica a l’autisme. Hi assistiran 630 professionals, entre mestres, educadors socials, psicòlegs, psiquiatres i metges.
Autet ha explicat que “l’aliança ha estat clau per fer el treball en xarxa, que inclou l’educació, serveis socials, servei sanitari i salut mental; ho treballem conjuntament i no per compartiments”. També ha fet esment al fet que el model bagenc és “el que en l’àmbit internacional s’ha vist que funciona” i ha subratllat la “sort” d’haver sabut “entendre’ns molt bé per a desenvolupar les bones pràctiques reconegudes internacionalment”.
També ha indicat que actualment una de cada 160 persones pot tenir algun dels trastorns de l’espectre autista (TEA) amb graus molt diferents: “La imatge que té tothom al cap és la de l’autista pur, discapacitat intel·lectual, que no parla, que no es comunica”, però des de fa un temps, això ha canviat: “hi ha gent molt llesta i dirigint empreses amb TEA”.
Detecció en adults Autet ha subratllat la importància de la detecció precoç, però també en adults: “hi ha hagut molt desconeixement i hi ha persones que tenien un autisme de funcionament que no estaven diagnosticades i s’estan detectant a l’edat adulta per quadres depressius o perquè han tingut moltes dificultats amb el seu entorn”.
La directora del Jeroni de Moragas, Alba Cortina, ha apuntat que l’autisme és “una manera diferent de viure i d’entendre la vida” i que el que cal és “donar recursos perquè puguin viure en una societat que cada cop vol ser més inclusiva”. El congrés hi juga un paper clau.