Les càrregues policials de l’1 d’octubre van deixar al Bages més de 40 ferits, que aquest dimecres han presentat denúncia als Jutjats de Manresa contra l’ús de la força per part del cos de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. En concret, els denunciants són veïns de Callús, Castellgalí, Fonollosa i Sant Joan de Vilatorrada, els quatre municipis de la comarca que van patir cops de porra i la requisa d’urnes i paperetes.
Les denúncies han estat presentades pel Col·legi d’Advocats de Manresa, que des d’un principi ha posat a disposició dels ferits un grup d’advocats que els han assessorat en el procés judicial a seguir des de l’1-O. De fet, aquell mateix diumenge una seixantena d’advocats manresans —el 30% del total de col·legiats— es van repartir pels diferents col·legis electorals de la comarca prestant els seus serveis de forma voluntària i gratuïta.
En total s’han presentat set denúncies, quatre de col·lectives —una per cada municipi— i tres de particulars efectuades per tres veïns de Sant Joan que van patir ferides més greus i que han hagut d’agafar baixes laborals, ser intervinguts quirúrgicament i fins i tot han hagut de fer recuperació a casa. Les denúncies conjuntes estan signades per una cinquantena de persones, segons ha explicat Abel Pié, degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, entre les quals es troben els ferits i també alguns representants polítics dels pobles afectats, com són l’alcalde de Callús, Joan Badia (que va ser tirat a terra per un guàrdia civil), l’alcalde de Sant Joan, Gil Ariso, o el regidor de Cultura de Sant Joan, Jordi Pesarrodona, que també va ser agredit pels cossos policials a les portes de l’escola Joncadella.
I és que les denúncies, ha detallat Pié, no només se centren en les lesions patides arran de les càrregues, considerades “totalment il·legals” per part dels advocats, sinó també en la vulneració de drets fonamentals que van patir els votants l’1-O i fins i tot els advocats o personal sanitari i d’emergències, “perquè a alguns no ens van deixar ni entrar als col·legis”. Pié ha argumentat que aquell dia es va vulnerar el dret de reunió de les persones, un fet “tipificat penalment” que es recull també en les denúncies efectuades.
Com que el procés judicial es pot allargar molt temps, fins i tot anys, segons ha explicat el mateix Pié, “és per això que el col·legi vol ser-hi present, perquè sovint les persones es cansen de la justícia però el col·legi no es pot cansar. Fins i tot anirem al Tribunal Europeu de Drets Humans, si cal. Arribarem fins al final", ha dit. Les set denúncies s’han presentat davant la jutgessa que hi havia de guàrdia l’1-O, del Jutjat de Guàrdia número 2 de Manresa, acompanyades d’un recull d’imatges de les càrregues, amb l’objectiu “d’explicar els fets, que s’investiguin i que s’acabi celebrant un judici, que hauria de ser el procés en un cas normal, no polític”, ha detallat el degà.
|
