|
Set centres de la regió van atendre ferits de l'1-O |
Del Bages, són els ambulatoris de Sant Joan, Sant Vicenç i Súria, i l'hospital de Manresa |
 |
| Imatge de la setantena d'agents de la Guàrdia Civil a la plaça de l'Ajuntament de Fonollosa. Foto: AP |
|
| CATALUNYA CENTRAL / Noemí Badrenas |
| 13/10/2017 18:08 |
Set centres mèdics de la Catalunya Central van atendre persones ferides l'1 d'octubre per les forces de seguretat espanyoles, durant la celebració del referèndum. Al Bages, els contusionats es van dirigir a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa i als Centres d'Atenció Primària (CAP) de Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet i Súria. També van atendre pacients el CAP de Calaf, l'Hospital d'Igualada i l'Hospital de Vic. Recordem que al Bages els municipis que es van veure afectats per la brutalitat policial van ser Callús, Fonollosa i Sant Joan.
A hores d’ara i, segons les dades de les què disposa el Servei Català de la Salut (CatSalut), la gran majoria de persones ateses van patir traumatismes com policontusions, fractures, ferides, incisions o luxacions, a conseqüència de les càrregues policials. En menys del 7% dels casos, la causa de l’atenció sanitària es va deure a un diagnòstic relacionat amb ansietat, crisi d'angoixa, mareig, convulsions, lipotímia, hipertensió o taquicàrdia. A més, es van registrar dos ferits greus: la persona que continua ingressada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i la que va patir una important lesió ocular. També hi ha altres persones que han anat als centres sanitaris, durant els dies posteriors al referèndum, perquè pateixen algun impacte psicològic a causa de la violència d’aquell dia. El departament de Salut ja ha posat en marxa un dispositiu especial per atendre els afectats.
El llistat de centres catalans que van atendre ferits ha estat proporcionat aquest divendres per Salut, que ha emès un comunicat per desmentir "categòricament diverses informacions que han aparegut els darrers dies en alguns mitjans de comunicació en què s’acusa el Govern d’haver manipulat el nombre d’atesos per les càrregues dels cossos policials de l’Estat espanyol durant el referèndum de l’1 d’octubre. Aquestes falses informacions atempten greument contra l’honorabilitat del personal sanitari del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), dels CAP i CUAP o hospitals que van atendre al més d'un miler de persones arran de l’actuació de la Policía Nacional o de la Guardia Civil", diu el comunicat.
Per aquest motiu, el departament ha demanat una rectificació "immediata" als mitjans de comunicació "que han assegurat falsament que es van manipular a l’alça les xifres d’atesos i que, fins i tot, es van comptabilitzar com a ferits persones que havien tingut un atac d’ansietat en veure les càrregues policials per televisió". Cal recordar que el conseller de Salut, Antoni Comín, va anunciar el passat dia 3 d’octubre que presentarà una demanda civil contra el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo, per haver titllat de “farsa” el nombre de persones ateses durant el referèndum.
La gran majoria de pacients es van atendre a les regions sanitàries de Barcelona Ciutat (34%) i Girona (26%), tot i que també es van realitzar atencions sanitàries a la resta de regions: Lleida-Alt Pirineu i Aran (12%), Terres de l’Ebre (10%), Metropolitana Nord (6%), Camp de Tarragona (5%), Catalunya Central (4%), i Metropolitana Sud (3%).
|
|
|
|
Tere | 13-10-2017 | 22:17
|
|
Encara que resulti ingrat detenir els representants de l'Estat a Catalunya, aquesta era l'obligació del Govern espanyol quan els membres integrants del Govern es van situar deliberadament fora de l'ordre constitucional, mentre utilitzaven fons públics per delinquir i desobbedecer les ordres dels tribunals. Tots els membres del govern de Catalunya estan fora de la Llei des d'almenys el 6 de setembre, quan van aprovar la llei del referèndum d'autodeterminació i es van confabular per conspirar contra l'ordre constitucional, i consumar, com van fer finalment, el seu propòsit delictiu l'1 d'octubre
|
|
|
