Manresa va despenjar aquest dimarts la bandera espanyola de l’Ajuntament després d’una jornada de rebuig a la violència exercida pels cossos policials estatals durant el Referèndum que va ser històrica a la ciutat, amb una manifestació de 28.000 persones al migdia i una concentració de 15.000 persones a la tarda. L’acte, que van dur a terme els regidors de la CUP Jordi Masdeu i Jordi Garcés, compta amb el suport de l’equip de govern de CDC i ERC. Les tres formacions van negociar la retirada de la bandera en considerar que, després dels “greus fets ocorreguts”, ja no els representa.
La capital del Bages no és l’única ciutat del país que durant aquesta setmana post Referèndum ha decidit treure la bandera espanyola. Recentment també ho han fet poblacions com ara Cerdanyola, Figueres, Gelida o Tàrrega. Tampoc és l’única de la comarca que no té la bandera de l’estat espanyol a la seva façana. De fet, tant el Bages com el Moianès es caracteritzen per no tenir-la penjada des de fa temps tot i ser d’obligat compliment, sobretot en aquells municipis governats per forces independentistes, que són la majoria.
En poblacions com Artés —on governa la CUP i ERC— “fa anys que no hi és”, segons ha explicat el seu alcalde, Ernest Clotet, que ha detallat que només hi tenen la senyera i l’estelada. Tampoc la tenen penjada a Callús, on el seu alcalde, Joan Badia (ERC), ha relatat que només oneja la senyera. Ni a Avinyó. El batlle d’aquesta població, Eudald Vilaseca (ERC), ha explicat que als pals de la teulada hi oneja la senyera i la bandera local del poble, mentre que a la façana hi tenen penjada una gran estelada.
Pel que fa a Sallent, el batlle, David Saldoni (PDeCAT), ha explicat que la bandera espanyola es va retirar de la sala de plens el 1995 després que ho demanés la JNC i que a la façana només hi oneja una estelada. On també només tenen estelada és a Calders. L’alcalde, Eduard Sánchez (PDeCAT), ha exposat que l’espanyola es va retirar “ja fa molts anys”. I on no l’han ni vista mai és a Monistrol de Calders. L’alcaldessa, Sílvia Sánchez (PDeCAT), ha detallat que “no hem trobat mai a l’Ajuntament ni l’espanyola ni l’europea; tenim l’estelada, la senyera i la del municipi”. Tampoc l’han tinguda mai a Moià, segons ha explicat el batlle, Dionís Guiteras (ERC). I a Navàs, el seu alcalde, Jaume Casals (CUP), ha relatat que en aquests moments només hi ha l’estelada. L’espanyola es va retirar fa cinc anys.
Sense cap senyal També hi ha ajuntaments de casa nostra que, habitualment, tenen les façanes dels seus ajuntaments despullades de senyals. Seria el cas de Navarcles —on governa Sumem, amb l’exPSC Llorenç Ferrer d’alcalde— o Súria, on el batlle és Josep Maria Canudas, de l’ara PDeCAT. Ferrer ha explicat que “només posem la catalana en determinades ocasions” i Canudas, en la mateixa línia, ha dit que “només en ocasió de celebracions i esdeveniments destacats s’hi posa la bandera de Súria i la senyera”.
L’europea, en perill En alguns dels ajuntaments consultats també hi oneja en aquests moments la bandera europea, tot i que podria ser per poc temps. A Sant Joan de Vilatorrada, el seu alcalde, Gil Ariso (CDC), ha explicat que la bandera espanyola no està penjada des de fa molts anys i que en aquests moments tenen la senyera, l’estelada —aprovada per ple el 2012— i també l’europea. Ariso, però, s’ha mostrat crític amb la indefinició d’Europa respecte Catalunya i ha demanat una resposta ràpida: “que s’afanyin, perquè sinó també els hi perilla”.
També tenen la bandera europea a Sant Fruitós de Bages, tot i que en aquests moments és a “mig pal”, segons ha detallat el seu alcalde, Joan Carles Batanés (Gent fent Poble). A la plaça, també hi oneja la catalana i la bandera municipal, mentre que a dins la sala de plens sí que hi són totes quatre: l’espanyola, l’europea, la catalana i la local. Batanés ha detallat que “si hi ha canvis serà perquè ho acordarà el ple”. |