 |  |
| ”Tenim un patrimoni magnífic que ens costa fer visible per falta d'interès" |
El folklòric Isidre Rubio va col·laborar amb l’esbart dansaire de Rubí a muntar, per primera vegada, les coreografies del Llibre Vermell de Montserrat, un espectacle que enguany es podrà tornar a veure en el marc de la Fira Mediterrània de Manresa |
| ||
| MANRESA / C. Oliveras / T. Montes | ||
| 23/09/2017 13:53 | ||
| El folklòric Isidre Rubio (Barcelona, 24 d'agost del 1941) va col·laborar amb l’Esbart Dansaire de Rubí a muntar, per primera vegada, les coreografies del Llibre Vermell de Montserrat. Amb ell hem parlat de l’evolució històrica d’aquest espectacle i ens ha fet un avanç del que podrem veure a la Fira Mediterrània de Manresa. I és que la fira surt enguany per primer cop a l'exterior per representar Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat, el 6 d'octubre a les nou del vespre. El muntatge, que es podrà veure a l'Abadia de Montserrat, anirà a càrrec de l'Esbart Dansaire de Rubí, Magister Petrus i el Cor de Cambra Francesc Valls. Rubio ha estat president d'aquest esbart del 1996 al 2015 i continua formant part de la junta de l'entitat, amb la que va començar a col·laborar el 1962 com a responsable de comunicació i en la recerca de nous materials de dansa tradicional. També és cofundador del grup de recerca El Sac de Danses i del 2000 al 2005 va formar part del Consell de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya. Per primera vegada la Mediterrània es trasllada a l’Abadia de Montserrat. Vostè és un dels artífexs que això hagi estat possible. Com va anar? Una mica era la nostra voluntat (dic nostra parlant en nom de l’Esbart de Rubí). Volíem que tot el treball que vam fer en el moment de l’estrena amb el Pare Gregori a Montserrat es portés a tot el món, com un gran privilegi, però també teníem el deute amb el Pare de portar-ho a Montserrat. Justament és a la Basílica de Montserrat on s'inicien les danses, allà on va començar la història. Ens semblava que era com una mena de peatge que calia rendir a Montserrat. Llavors no va poder ser per tema de calendaris, però vam aconseguir que la darrera actuació, gràcies a Fira Mediterrània, tornés al seu lloc d’origen. L’Espectacle ha fet gira durant l’estiu i aquesta actuació a la Fira Mediterrània és la darrera. Serà, però, el primer cop que es faci en l’espai natural de l’obra original, què suposa això? És molt emocionant, després de fer tot aquest treball durant tant de temps, en què hem tingut la sort de treballar amb el Pare Gregori i la part musical amb el Pare Ireneu. Per desgràcia, cap d’ells ens pot acompanyar. Per la nostra part va ser una feina intensíssima, però molt interessant. Jo diria que és de les coses que m’han fet gaudir més de tot el meu treball al voltant del folklore. Vostè va col·laborar amb l’esbart de Rubí la primera vegada que es van ballar les coreografies del Llibre Vermell, a finals dels 70. Com ho recorda? Un dels records més transcendents que tinc de la meva trajectòria professional ha estat aquesta col·laboració. La vam fer entre cinc o sis persones de l’esbart i qui va muntar la coreografia va ser el director, l’Albert Sans. Per l’estrena, es va demanar el vestuari a Fabià Puigcerver, que en aquell moment era considerat un dels figurinistes de més prestigi d’ Europa. Recordo les dificultats per interpretar les explicacions, els treballs, els dibuixos o els planells que tenia el Pare Gregori del material original. Ell va fer un treball exhaustiu. Tenia marcades totes les possibilitats de moviment amb uns fulls de paper ceba superposats per poder veure si el moviment era d’anada o de tornada. Ho tenia tot mil·limetrat. La versió musical era tocada per ell mateix i enregistrada. A partir d’aquest treball minuciosíssim es van anar interpretant quins moviments es podien fer sobre aquella música. S’han ballat més des d’aleshores? Aquestes danses s’han ballat poquíssim. Després de la seva estrena a la Basílica de Montserrat a finals dels anys 70 les van portar a dues ciutats franceses. El següent país en representar l’espectacle va ser Alemanya, on es va poder veure en tres ocasions. Un temps més tard es va poder veure al Palau de la Música de Barcelona. Finalment, com a concessió als rubinencs que hi havíem treballat, l’escolania va venir també a Rubí. Després del treball del Pare Gregori no s’han ballat més. És un patrimoni magnífic que tenim a casa nostra i que ara, per diverses circumstàncies, s’ha pogut refer i la gent podrà tornar a veure aquest document pràcticament únic al món. L’espectacle representa l’eix del Patrimoni dins la fira. Tenim patrimoni i el Llibre Vermell n’és un exemple. És prou visible el patrimoni que tenim? Ens costa molt fer-lo visible. Quan teníem intenció de festejar en Josep Romeu en el seu centenari, per exemple, vam haver de recórrer a l’estranger per trobar algú que ens fes alguna cosa de l’edat mitjana, sense recordar que a casa tenim suficients recursos. Crec que si hi poséssim un mínim d’interès i tinguéssim la capacitat econòmica que comporta, tindríem l’oportunitat de veure més coses del nostre patrimoni. L’adaptació del manuscrit de 1.399 posa en relleu una de les descobertes del desaparegut Pare Gregori Estrada: la connexió del Llibre Vermell amb la cultura popular i la presència al text de coreografies pensades per ser ballades pels pelegrins. Què podrem veure en aquest nou espectacle? En aquest espectacle s'interpreten, primerament, unes peces de música antiga. Per completar aquesta primera part hi ha uns anònims d’Alfons X el Savi, del Còdex de Las Huelgas i un parell del Còdex de l’Escorial. Aquesta part està interpretada pels cantors del cor de cambra Francesc Valls. Al segon acte hi ha la interpretació de les cinc danses del Llibre Vermell. Entremig hi ha alguna actuació musical de les peces que no són ballades. Tot això composa un espectacle d’una hora de duració, en què tenim l’ocasió de veure un document absolutament inèdit d’aquest patrimoni històric de dansa tradicional catalana. Quina acollida ha tingut fins ara l’espectacle? Ha estat magnífic. S'han esgotat les localitats de tot arreu i l’audiència s’ha interessat moltíssim. El públic, molt entusiasmat, ens felicitava per haver recuperat aquest document i pel treball realitzat. Les actuacions eren plenes de gent, n'hi havia fins i tot allà on no es podia, perquè moltes vegades aquests espais tampoc són tant grans i no permeten una gran aglomeració de públic. |
||
| ||||||||
 |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
 Altres mitjans del grup: 
|
 |