Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies si prem el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-les fent clic a “Política de Cookies“ L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Aquest divendres, al convent de Sant Carles Borromeu de Manresa, va tenir lloc el recital de poemes de Rossend Sellarés, a càrrec del grup de rapsodes Joc i Foc, en el marc del cicle Concerts al Convent, en solidaritat amb les monges Caputxines. Rossend Sellarés i Obradors (Navàs, 1949) és un poeta molt premiat en certàmens literaris i autor de dos reculls de poemes, Un fil de veu (2011) i A l’aguait dels finestrons (2017), tots dos publicats per Edicions L’Albí, de Berga.
En l’acte de divendres, Sellarés va fer la presentació d’aquest segon llibre seu. El grup Joc i Foc es va formar fa deu anys i recita bàsicament els poemes de Sellarés. Està format pel guitarrista Martí Riera i els rapsodes Assumpta Santacreu, Fina Borràs, Dolors Claret, Josep Vilarmau, Ramon Carreté i el mateix Sellarés.
El recital constava de tres parts: “Finestrons enfora”, amb poemes de crítica social sobre la insolidaritat i els abusos dels poders fàctics que la dominen, en especial els econòmics; “Finestrons endins”, que a partir d’una introspecció evoca records, sentiments i neguits passats i presents, entre els quals no defuig la situació actual del país; i “De bat a bat”, on projecta noves il·lusions i esperances de cara al futur.
L’acte va acabar amb el poema L’home de la vinya, un homenatge a les persones senzilles i anònimes que van saber treballar i lluitar per les seves conviccions. El poeta va dedicar també unes paraules a agrair a l’organitzador dels concerts, Ramon Payàs, i a les Caputxines de Manresa que els haguessin convidat, i va expressar el seu suport a les reivindicacions, que —va dir— “creiem que són de justícia i esperem que pugueu aconseguir-les plenament”.