Llibertat amb càrrecs per al piròman d'Artés, que tindrà l'obligació de presentar-se de manera periòdica als jutjats i la prohibició de trepitjar aquest municipi bagenc, on ara residia. Aquesta ha estat la decisió que ha pres el jutge aquest dimarts al migdia, després de prendre declaració a l'acusat, un veí de Santa Coloma de Gramenet de 39 anys que feia uns mesos que residia al poble.
El jutge li atribueix els dos incendis que el 5 i el 9 d'agost es van declarar a Artés (un dels quals va cremar 363 hectàrees i és, a hores d'ara, el més virulent de l'estiu a tot Catalunya). També se li atribueix la crema d'un cotxe dins el garatge comunitari del bloc d'Artés on residia.
Després d'una llarga investigació, els Mossos no l'han pogut relacionar amb els tres incendis que es van declarar a Navarcles entre el 18 i el 23 d'agost. Es tracta de tres focs també intencionats, segons la investigació conjunta que van portar a terme els Agents Rurals i els Mossos d'Esquadra.
El presumpte autor dels incendis va ser detingut el passat dijous. Després d'esgotar les 72 hores reglamentàries a comissiaria, el jutjat de guàrdia va prorrogar la seva detenció 48 hores més per donar temps a la policia catalana, que estava acabant de lligar tots els caps. La investigació se centrava, sobretot, en l'obtenció de proves sòlides que permetessin demostrar l'autoria del detingut també en els tres focs de Navarcles, que segons van indicar els Agents Rurals la setmana passada tenien un punt d'inici intencionat i molt similar al dels dos incendis d'Artés. Finalment, però, aquest extrem no s'ha pogut demostrar.
Es feia passar per agent públic Durant la investigació, els Mossos van escorcollar el pis que el detingut tenia a Artés i també el de Santa Coloma de Gramenet. Allà hi van localitzar documentació falsa i uniformes que utilitzava per simular que treballava fent tasques de seguretat com a personal de Protecció Civil o a través d'entitats com ara Creu Roja. En aquest sentit, a banda de detenir-lo pels focs forestals i per l'incendi del vehicle, els Mossos li van imputar també un delicte de falsificació documental i un altre d'usurpació de la funció pública. Ara s'espera data pel judici. Segons el codi vigent, la fase d'instrucció no ha de durar més de sis mesos, tot i que en causes complexes (com la que podria ser aquesta) aquest termini es pot allargar fins els 18 mesos.
Penes de fins a 20 anys de presó Segons informa el Bufet d'advocats Molina Bosch en el seu portal web, el Codi Penal estableix que els qui provoquin un incendi forestal de manera voluntària (no per una imprudència) se'ls castigarà amb la pena d'un a cinc anys de presó i amb una multa de dotze a divuit mesos, sempre que no hagi existit perill per a la vida o la integritat física de les persones. En aquest últim cas la pena és de deu a vint anys de presó i de dotze a vint i quatre mesos de multa.
A més de les penes de presó i multa que pugui imposar el jutge, també cal tenir en compte que caldrà indemnitzar a tots els que hagin resultat perjudicats per l'incendi i que aquestes indemnitzacions poden resultar molt elevades si els afectats han perdut en l'incendi immobles, maquinària o vehicles. El foc d'Artés va calcinar per complet dues cases. A més, el presumpte piròman també va cremar el cotxe d'uns veïns. En les tasques d'extinció del primer foc, va resultar ferit l'alcalde d'Artés, Ernest Clotet, que va estar 20 dies a l'hospital per una forta contusió a la melsa i diverses costelles trencades.
L'Ajuntament es podria personar a la causa L'alcalde d'Artés, Ernest Clotet, ha explicat a aquest diari que l'Ajuntament d'Artés estudiarà la possibilitat de personar-se com a acusació particular en el judici pels focs. |