El servei local de teleassistència ha fet un salt quantitatiu a Manresa important des que es va posar en marxa a la ciutat, fa 12 anys. Si el 2005 se’n beneficiaven 147 manresans –una xifra que no arriba al 0,20% de la població–, avui ja hi ha 1.683 persones que en són usuàries. La cobertura ha augmentat exponencialment: els usuaris s’han multiplicat per 11 i ara ja hi ha un 2,25% de la població de Manresa que gaudeix del servei.
Fonts de l’Ajuntament han explicat que “la demanda creix de manera continuada i estable, amb una mitjana de 34 sol·licituds per mes”. Pel que fa a l’atenció, una de les darreres dades que es tenen corresponen al mes de maig, quan a Manresa es van gestionar 136 emergències mitjançant la teleassistència. D’aquestes, el 75% van derivar en emergències sanitàries, mentre que el 15% restant són casos que es van poder resoldre amb el vehicle de la unitat mòbil o amb el suport de la xarxa familiar o veïnal.
La teleassistència és un servei d’atenció domiciliària pensat per acompanyar i donar tranquil·litat a persones que es troben en situació de risc per factors d’edat, fragilitat, solitud o dependència. Depèn de la Diputació de Barcelona i funciona 24 hores al dia 365 dies l’any. En xifres globals de tota la demarcació, el servei ha atès prop de 150.000 persones des del 2005. És un dels serveis socials amb més implantació territorial, amb una cobertura de prop del 30% de la població major de 80 anys i de més del 10% en els majors de 65 anys.
La ciutat guanya una unitat mòbil La Diputació ha iniciat recentment un reforç del servei amb la implantació de diverses mesures. Destaca l’augment de les unitats mòbils de primera resposta, que passen d’11 a 29 a tot el país. Fins ara, Manresa ja disposava d’aquest servei, però ara ha guanyat una base fixe, que ja s’ha instal·lat a l’Edifici dels Infants, ubicat a la carretera de Vic.
Les unitats mòbils de primera resposta permeten una major capacitat de reacció quan hi ha emergències, quan l’usuari no respon o quan hi ha caigudes al domicili. Per exemple, en els casos de caigudes, aquestes unitats arriben als domicilis en un màxim de 40 minuts. I per resoldre incidències tècniques –com ara un terminal desconnectat– el temps màxim és de 180 minuts.
També donen suport a altres serveis d’emergència, com ara els cossos de bombers, policials o a les ambulàncies, i té també un vessant social: els professionals donen assessorament quan hi ha una problemàtica social i atén a persones que necessiten una dedicació diària.
Detectors de fum i de mobilitat La Diputació té previst instal·lar més detectors de foc o fum, de monòxid de carboni, de mobilitat, de detecció de caigudes i també la teleassistència adaptada a les persones amb discapacitat auditiva o amb dificultats en la parla. Es vol arribar als 20.300 dispositius instal·lats el 2018. D’aquesta manera, estaran presents en 1 de cada 4 llars on ja es presta la teleassistència, fet que suposarà un creixement del 250%. La meitat seran detectors de fum, ja que s’ha constatat que els incendis són el principal risc potencial de les persones grans. |