 |  |
| “Passi el que passi l’1-O, la societat catalana ja no tornarà a ser la d’abans” |
El president d'Òmnium Bages-Moianès, Jordi Corrons, és el quart protagonista de la secció d'entrevistes d'estiu de Manresadiari; amb ell hem parlat sobre el procés, el referèndum i sobre què n'espera |
| ||
| MANRESA / S. Vázquez / M. Casas | ||
| 04/08/2017 16:18 | ||
| El president d'Òmnium Cultural del Bages i Moianès, Jordi Corrons, és el quart protagonista de la nova secció d'entrevistes d'estiu de Manresadiari. Amb ell hem parlat sobre el procés, el referèndum i sobre què n'espera. Com explicaria què està passant a Catalunya a algú que no n'ha sentit mai a parlar? Sense entrar-hi molt a fons, podríem dir que Catalunya té un sentiment de comunitat. Una comunitat que se sent maltractada en l'àmbit cultural, social i econòmic. Això és percebut per bona part de la societat com un fre a les possibilitats de ser una societat més justa, més redistributiva, millor. Per això lluitem per organitzar-nos de manera diferent al camí de l'estat espanyol, perquè ens hi sentim incòmodes. Com molts tenim la percepció que és així, la millor manera de comprovar-ho és votar. Ens sembla que la via judicial que s'està seguint no és la correcta i que tothom ha de poder expressar la seva postura. Com li faria entendre a un turista, per exemple? Un suís entendria perfectament aquest exemple: al seu país, cada cantó té la seva llengua oficial. A Catalunya, la llengua és només cooficial. A més, no hi ha obligació de saber-la. Catalunya i el País Valencià, pels filòlegs, parlen la mateixa llengua no? Doncs ara ha sortit una llei que diu que aquestes dues comunitats no es poden comunicar en català perquè parlen llengües diferents. Així, les comunicacions han de ser en castellà. L'espoli fiscal va ser un dels grans arguments? D'entrada va servir perquè, fa uns deu anys, gent que no era independentista es comencés a adonar que passava alguna cosa. De mica en mica, l'argumentació 'si fóssim independents viuríem millor' ha anat evolucionant. No seríem més rics, però podríem pal·liar part de les mancances que té el nostre país. Molts processos d'independència europeus no han estat pacífics, com la guerra dels Balcans... Som un país democràtic dins la Unió Europea. Per tant, la manera de dirimir aquestes diferències ha de ser la de votar. El que demana la societat catalana és prendre aquesta decisió de manera democràtica. Si hi ha algú que no vol que es prengui d'aquesta manera és l'estat espanyol. Creu que el referèndum fa por perquè va associat a una conseqüència posterior? Hi ha dos problemes: tots els referèndums són per prendre decisions importants i conseqüents. L'altre és que l'arrel del conflicte és que nosaltres ens considerem un subjecte polític que pot prendre decisions i l'estat espanyol no ho veu així, sinó que creu en la sobirania de tot l'estat. Un exemple molt gràfic: moltes vegades s'ha sentit que "si Catalunya marxa, és com si m'arranquessin un braç". I no, nosaltres no som el braç de ningú. Hi ha marxa enrere en aquest camí? Jo crec que no. Qualsevol camí passa perquè els catalans votem. Sigui quina sigui la resposta, s'ha de saber votant. No es pot decidir en un despatx ni al Parlament. Està convençut que es farà el referèndum l'1 d'octubre? Jo crec que sí. La tensió anirà en augment, l'estat espanyol intentarà espantar-nos com ha fet recentment enviant la Guàrdia Civil a buscar alts càrrecs. L'intent ara és que els nostres polítics es facin enrere, però no podran parar milions de persones. Quin és el paper d'Òmnium Bages-Moianès en aquest procés? Òmnium ha anat canviant de paper els últims anys. En un principi, era apuntalar la cultura de la llengua catalana. Després, aquesta funció la va assumir l'administració i Òmnium es va adonar que per defensar la cultura del nostre país no n'hi havia prou amb la guerra de trinxeres que estàvem fent. Ens calia alguna cosa més. Juntament amb la societat, hem fet que aquest sentiment aflori: l'estratègia és fer entendre que l'independentisme, tenir un estat, ens permetrà acabar amb aquesta guerra de trinxeres. Tindrem un país normal i no haurem de malgastar energies en tot això. Quin paper ha jugat i ha de jugar Manresa en el procés? A Manresa ja estem organitzant els busos per la manifestació de l'11 de setembre i anem fent accions puntuals, com el mural que hem pintat per l'1 d'octubre. A partir del setembre sortirem en tromba a continuar les accions. Òmnium fa campanya per la democràcia, perquè puguem votar, independentment del resultat. Està clar que no farem campanya pel no, però el que volem és que tothom pugui votar i decidir quin país vol. Pel que fa a l'independentisme, a Manresa i a tot arreu, hi ha tres campanyes: la primera, d'escalfament, per posar en evidència mancances de l'estat espanyol; a partir de setembre, comença la segona, enfocada al referèndum, tant pel sí com pel no; i, per últim, la tercera campanya, a partir del 2 d'octubre. Si surt no, ja sabem què passarà, que es dissoldrà el Parlament i es convocaran eleccions. Estic convençut que el president ho portaria fins al final si aquest fos el cas. Però jo crec que guanyarà el sí i no haurem de passar per aquesta situació, sinó que ens tocarà defensar aquest resultat. Serà difícil? Si arriba aquest punt, tothom ha d'estar disposat a defensar aquest camí, el resultat del referèndum, la independència de Catalunya. Llavors serà quan haurem de seure a negociar amb l'estat espanyol. Serà un procés llarg, no pas d'un dia per l'altre. En el day-after, el dia després, hi haurà dos actors: l'estat català i l'espanyol. En funció de com actuïn aquests dos actors, s'anirà establint com serà la negociació. I fins i tot potser entra en joc un tercer actor, la societat internacional, que decideix fer d'àrbitre perquè no ens enganxem els dits tots plegats. Ha sorprès la reacció de la comunitat europea? A mi no em sorprèn gens. Els estats fan el paper d'estats i els seus interlocutors, almenys de cara a la galeria, fan el seu paper. La diplomàcia funciona així. Si esperem que algú, de cop i volta, es posicioni sense que nosaltres haguem ni votat és bastant il·lús. Quan passen les coses és quan els estats reaccionen. Catalunya ha canviat amb el procés? Catalunya no tornarà a ser mai més la d'abans del 2010, quan es va fer aquella primera manifestació contra la sentència de l'Estatut. Passi el que passi el dia 1, la societat catalana ja no tornarà a ser el que era abans, perquè al llarg d'aquests anys s'ha empoderat. Amb el referèndum no li deu quedar temps per anar de vacances... Per a mi, les vacances serveixen per canviar de rutina. Un any pot voler dir viatjar, un altre anar a fer una travessa per la muntanya o un altre reposar. A més, tinc una furgoneta bastant equipada, que em permet improvisar aquestes escapades. Però aquest any no seran vacances, perquè hauré d'estar connectat, reunint-me i organitzant coses. No crec que pugui descansar gaire. *Amb el patrocini de Menjar i Beure a Manresa |
||
| ||||
 |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
 Altres mitjans del grup: 
|
 |