 |  |
| “L’esforç constant és el meu lema, ho porto gravat a la pell” |
El periodista Ernest Macià obre les entrevistes de la nova secció d'estiu de Manresadiari; amb ell hem parlat del seu nou programa a Catalunya Ràdio, de bàsquet, de vacances i de la seva ciutat, Manresa |
| ||
| MANRESA / S. Vázquez / M. Casas | ||
| 14/07/2017 11:47 | ||
| El periodista manresà Ernest Macià és el primer protagonista de la nova secció d'entrevistes d'estiu de Manresadiari. Macià estrena aquest dilluns 17 de juliol Gravetat Zero, el nou magazín de les tardes de Catalunya Ràdio. La veu del bàsquet a l’emissora pública, fa un salt ara a l’espai exterior per pilotar un programa des d’una perspectiva diferent. Està content amb el nou projecte? És una oportunitat? Sí, és una oportunitat única, que em permet obrir-me a noves realitats, o potser la mateixa, però des d'un angle inequívocament diferent. Serà un programa de tarda que tindrà un vessant d’humor, però amb substància. Vull que quan la gent posi la ràdio, a banda de divertir-se, aprengui i els hi aporti alguna cosa, ja que inverteixen temps en aquest programa. Que sigui un aprenentatge constant és bonic. Jo vull aprendre, no he parat d’estudiar mai i aprofito també la ràdio per fer créixer, des de la meva humil posició, l’entorn en el qual visc. A més, intentaré que se centri molt en el territori. La gent de comarques s'hi sentirà molt identificada. És un programa de tres hores. Què hi podrem trobar? He fitxat el Shin Chan perquè doni consells als pares de com aguantar els nens per vacances i a l’inrevés. Després fitxo a Lo Pau de Ponts, que és un cantant que em farà una cançó d’actualitat amb un to rural barrejat amb reggaeton. És un personatge molt interessant. També Marc Vidal, que és un economista que té el seu programa a televisió espanyola. Fitxo Iu Forn, que és periodista, per una secció on ensenyarem a parlar malament el català. I Míriam Santamaria enfrontarà productors d'oli, vi o formatges entre si, a més d'altres sorpreses. Entrevistarem Pilarín Vallés i a Roser Capdevila, juntes. Sònia Fernández Vidal, una de les 100 científiques més influents d’avui en dia, que és catalana, serà amb nosaltres el primer dia. D'entre les actuacions, destaquem Judith Neddermann, Paula Valls o Miquel del Roig. L’horari és de 4 a 7 de la tarda. Serà el primer programa fet des de l’espai, perquè a l’estiu les coses s’han de mirar des d'una certa distància i sense gravetat. Per això el programa s'emet des d'un mòdul d’estació espacial. Va començar fa molts anys, fent ràdio a Santpedor. Després va estar als 40 Principals i a la Cadena Ser. Fins que va fer el salt a Catalunya Ràdio. Són ja 20 anys... És més de mitja vida. El què he estat fent és aprendre, créixer i superar de mica en mica els meus límits, perquè sóc molt treballador. L’esforç constant és el meu lema, ho porto gravat a la pell. La meva missió és créixer i ajudar a la gent a què també ho faci a partir de l’experiència personal, utilitzant la ràdio com a instrument. Sentiria que m’estan enredant si m’estan fent una ràdio en la qual no pretenen explicar-me res. Jo vull una ràdio que visqui, que sigui vibrant. Enmig d’aquest nou panorama que s’ha obert amb les xarxes socials, quin paper creu que juga la ràdio? La ràdio continua jugant un paper d’immediatesa, però menys marcat que el de les xarxes socials, com per exemple Twitter. La ràdio pot aportar immediatesa a la gent que va en cotxe o a la gent que està a la platja, per exemple, però amb un punt més de context i reflexió. La ràdio té espais que les xarxes socials difícilment li trauran. Tenim el nostre públic i hem crescut, almenys a Catalunya. Les ràdios catalanes tenen bon nivell, i també el moment polític que s’està vivint al país contribueix a fer que la gent estigui més connectada. La seva especialitat és el bàsquet. Quan tenia 18 anys el Manresa va guanyar la Lliga i em vaig decantar pel bàsquet i continuo fent bàsquet des de llavors. Ara sóc periodista de bàsquet les 24 hores. Es tracta de portar una motxilla a sobre i ser un nòmada. M’emporto la meva professió a qualsevol hora del dia. És no deixar de viure-ho, però tampoc és que em costi gaire esforç. L'ICL Manresa ha rebut darrerament males notícies... Pel que sembla tocarà jugar a la LEB l’any que ve, que jo crec que ha fet mèrits per baixar-hi durant molts anys. Potser tampoc no hi ha massa crítica d’abonats per crear una estructura més potent. El Manresa pot ser a l'ACB uns anys, però està condemnat a ser un equip ascensor. Que ja és molt en el nou context. Ara que hem sortit de la crisi, altra vegada els equips mitjans i grans tornen a créixer i Manresa no pot seguir aquest ritme durant massa anys consecutius. I tocarà aferrar-se la realitat. Està canviant el bàsquet? Què li passa al bàsquet català? El bàsquet està estancat. Excepte l'NBA i l’Eurolliga, les lligues locals estan en via morta. Fa molts anys que el Manresa s’arrossega per les pistes i això no ajuda a crear nous socis. En conseqüència, falta gent jove que s’hi enganxi. Canviem de tema. Parlem de la seva ciutat, quina percepció té de la Manresa del 2017? Trobo que li falta millor comunicació per transport públic, sobretot ferroviari. Convindria tenir trens més ràpids amb Barcelona. Per l’autobús és correcte, tot i que sí que li afegiria servei fins a la una de la matinada, per la gent que treballem de nit. La ciutat està bé, té de tot, però el nucli antic s’ha de remuntar. El nucli antic dóna identitat a una ciutat i sense un nucli antic potent se’n recent la identitat. Manresa és bonica, s’hi viu bé, però la percepció que se’n té és que hi ha molta feina endarrerida d'anys. Què signifiquen per a vostè les vacances? Són per retrobar-me amb la gent que durant l’any no puc veure, evidentment per descansar, i per llegir; m’agrada molt llegir. Aprofito per nodrir-me amb una mica de cultura, d’amistat... I beure cada dia orxata. Si puc viatjar, també ho faig perquè m’agrada molt. Tot el que sigui sortir i mirar-te el món en perspectiva va bé. T'adones de la dimensió de les coses quan viatges, és fantàstic. A l’estiu visc al passeig, per mi és com una segona residència. Qualsevol excusa és bona per quedar amb mi i anar a fer una orxata o un gelat. És un lloc on veus la ciutat real i m’ajuda a connectar-m'hi perquè la resta de l’any visc a cavall de Barcelona. La hipoteca, però, la tinc aquí. Quin viatge proper recomanaria? Sóc molt amant de Catalunya. Recomanaria visitar Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. És un poble que està a la Serra del Matarranya, a dues hores llargues de Manresa. Picasso hi va anar de jove un parell de vegades, i és allà on va començar a ser pintor. Veure els ports de Tortosa al capvespre és impagable. Estàs completament aïllat, rodejat d'oliveres i roques de conglomerat; és preciós. |
||
| ||||||||
 |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
 Altres mitjans del grup: 
|
 |