|
Augmenten els alumnes de Grau Professional del Conservatori |
Les xifres no han deixat de créixer en els últims deu anys, arribant a tenir 190 inscrits per al curs vinent; el nombre d’estudiants de l’Escola de Música Elemental, però, ha disminuït més d’un 10% des del curs 2013-2014 |
 |
| Francesc Guillén, director del Conservatori, a l'auditori. Foto: Noemí Badrenas |
|
| MANRESA / Noemí Badrenas |
| 03/06/2017 14:56 |
El Conservatori Municipal de Música de Manresa compta actualment amb prop de 700 alumnes. La majoria formen part de l’Escola de Música Elemental, que va dels 5 als 12 anys. La resta estan en algun dels sis cursos de Grau Professional que ofereix el centre. Són estudis de caràcter reglat que preparen l’alumne amb una formació exhaustiva per afrontar posteriorment els estudis de grau superior i la futura professionalització en l’àmbit musical. En aquest bloc, les xifres no han parat de créixer en els darrers deu anys, creant així un gruix de joves músics molt preparats, la majoria dels quals toquen en bandes i orquestres que ja fan concerts arreu del país.
Aquest curs hi ha hagut, a Grau Professional, un total de 183 alumnes, repartits en sis cursos. De cara al vinent, ja han passat les proves d’accés més de 190 estudiants. Això suposa un increment de més del 20% els darrers quatre anys. El curs 2013-2014, hi havia 147 alumnes inscrits al Grau Professional: “Som un dels 24 conservatoris de Catalunya que fem aquesta formació. I ara podem presumir del volum d’alumnes que tenim en aquests cursos, així com dels més de vint conjunts musicals i/o instrumentals que han sorgit de la nostra escola. Quan sents tocar aquests joves, d’entre 15 i 18 anys, semblen del tot professionals”, explica el director de l’entitat, Francesc Guillén. Alguns dels casos de més èxit són La Coma Big Band —que actuarà aquest dissabte a les 9 del vespre al Kursaal amb la col·laboració del solista Llibert Fortuny, destacat músic de jazz a Catalunya— o l’Orquestra Simfònica del Conservatori.
Falten alumnes a la base de la piràmide Així doncs, els estudiants que opten per una formació musical reglada són cada vegada més. No passa el mateix, però, amb la xifra d’infants (de 5 a 12 anys) que es matriculen a l’escola de música, que ha disminuït més d’un 10% des del curs 2013-2014. És per això que el Conservatori treballa per promocionar els estudis musicals entre les franges d’edat més baixes, que van dels 5 als 12 anys i que comprenen els cursos de sensibilització (dos nivells), iniciació (un nivell) i formació musical bàsica (quatre nivells). Si bé fa quatre anys hi havia un total de 525 alumnes inscrits a l’Escola de Música Elemental, de la qual formen part aquests nivells inicials, l’actual curs 2016-2017 ha tancat amb 468 estudiants, 57 menys.
El període d’inscripcions ha començat aquest dijous, 1 de juny. Per fer difusió dels estudis que es poden cursar al Conservatori, enguany s’ha decidit apostar per la realització d’un vídeo promocional enlloc de dur a terme la tradicional jornada de portes obertes. “Hem volgut provar amb una cosa nova perquè fins ara ens trobàvem que la sessió de portes obertes acabava sent una festa per a nosaltres, per als que ja són alumnes, famílies i professors del centre. S’acostaven pocs infants nous i els que ho feien, pocs cops s’acabaven apuntant”, afirma Guillén, que afegeix que l’entitat treballa per tenir un públic més heterogeni pel que fa els països de procedència.
Amb aquest objectiu, i des de fa uns anys, un grup de professors del Conservatori es desplaça cada setmana a l’escola Pare Algué de Manresa —que té una elevada taxa d’immigració— per fer classes de música als alumnes. El primer curs fan iniciació a la música i a partir del segon any ja comencen a tocar un instrument de corda, com ara el violí, la guitarra o el violoncel, entre d'altres, que els proporciona el mateix Conservatori.
Guillén explica que actualment hi ha uns 150 alumnes del Pare Algué que segueixen aquesta formació i que alguns fins i tot participen en recitals que organitza l’entitat al Teatre Conservatori o al Kursaal. “I ho fan de meravella, és una llàstima que els pares no els vulguin apuntar a fer música en horari extraescolar”, lamenta. Preguntat sobre la possibilitat que les famílies no apuntin els fills per falta de recursos econòmics, Guillén admet que la formació musical “és cara” però que les famílies “compten amb una gran part d’ajuda de l’Ajuntament i la Generalitat, que paguen prop del 70% del preu real del curs. A més, si encara així no ho poden costejar, també hi ha beques”, remarca.
“Estudiar música millora el rendiment escolar” El director valora que un dels motius que poden empènyer les famílies a apuntar els seus fills a música és que aquest fet “millora molt el seu rendiment acadèmic”: “Tots els estudis realitzats fins ara demostren que l’estudi de la música afavoreix el desenvolupament acadèmic, intel·lectual i també de l’actitud”, assegura. I ho compara amb l’esport: “La canalla aprèn companyonia, a treballar en equip, a no anar per lliure i a ser constant en l’estudi i la metodologia, entre d’altres”.
Segons Guillén, la música desperta els nens i fa que es desenvolupin molt millor a l’escola. I quan són adolescents, diu, “els instituts es barallen per tenir-los entre el seu alumnat”. Aquest plus es valora molt en països nòrdics, com ara Suïssa, on Guillén va viure deu anys: “Allà, quan una persona porta un currículum i l’empresa veu que té formació musical, guanya molts punts i segur que l’agafen abans que un altre candidat que no en té. Aquí, però, l’educació musical encara no es valora prou”, insisteix Guillén. |
|