 |  |
| Un documental per mantenir el barri de l'Estació a la memòria |
Dissabte s'estrena una cinta que recupera la cronologia del barri, desallotjat i enderrocat per la inestabilitat del subsòl; l’autor centra el treball en les vides dels veïns per armar un relat que vol ser “un homenatge” |
| ||
| SALLENT / Carmina Oliveras | ||
| 10/05/2017 20:21 | ||
| A l’entrada de Sallent, pràcticament davant les instal·lacions d’Iberpotash, hi ha una gran esplanada que espera a ser urbanitzada. Mirant-la avui, ningú diria que en aquell indret, no fa pas tants anys, hi havia un barri atapeït de vida, ple de cases, amb més de 300 famílies. Un barri obrer i miner, d’aquells que saben sembrar identitat pròpia: el barri de l’Estació. La història, a grans trets, és coneguda per molts, sobretot per les 322 famílies que van haver d’abandonar casa seva. Però com diu José Carlos Rodríguez –que hi va néixer i créixer–, pot no ser així per les noves generacions. Ell és l’artífex del que serà el primer document que es realitza sobre la història de l’Estació: el llargmetratge l’Estació, el meu barri, que s’estrenarà aquest dissabte. Rodríguez explica que el documental no està fet amb l’objectiu de buscar culpables, sinó que es tracta d’un treball de “record i d’homenatge a totes aquelles persones” que amb les seves mans i el seu cor van ajudar a construir i donar vida al barri. Sobre el paper, la cronologia dels fets sempre serà freda, llunyana: un subsòl inestable, una empresa minera que l’explotava, filtracions d’aigua, moviments de terres, esquerdes a les cases, trasllat dels veïns i demolició dels habitatges. Però la història sempre és diferent quan la vius, com ha estat el cas de molts sallentins, que són els protagonistes d’un documental que, de segur, farà plorar. Emoció, nostàlgia, indefensió i ràbia són alguns dels sentiments que hi expressen els veïns, que tot i això saben fer el cor fort per recordar amb un somriure com de bé s’ho passaven quan muntaven festes com ara les Enramades. L’autor de la cinta explica que ara era el moment de fer-la. Després de tot, la història d’aquest barri està arribant ja al seu final. En aquests moments, s’està acabant de definir un futur urbanístic –no edificable– per a rehabilitar els terrenys, ara abandonats. I el que pretén Rodríguez és recuperar i mantenir la memòria històrica “d’un barri que mai més tornarà a existir” abans que la nova fisonomia l’acabi d’esborrar del tot. Temps de polèmica Tot i que no és el leit motiv del documental, la polèmica també hi té un lloc, com no podia ser d’una altra manera. El barri es va construir als anys 60 sobre els límits de l’antiga mina Enrique, que es va explotar del 1932 al 1975, quan es va veure afectada per unes filtracions d’aigua provinents del riu Llobregat que van provocar grans cavitats i dissolucions al subsòl. Mentre això succeïa, a la superfície el barri s’anava fent gran amb la construcció de noves edificacions. Fins i tot, el 1985, quan la mina portava anys tancada, es va realitzar una reurbanització de la zona. A principis dels 90 es van començar a detectar les primeres esquerdes i “amb el pas del temps, l’estabilitat i les festes del barri es van anar substituint per reunions, manifestacions, desallotjaments i molts anys de lluita”. La gestió que en van fer les diferents administracions ha estat i és encara molt criticada per la majoria de ciutadans. En el documental, a banda dels veïns, hi apareixen els tres darrers alcaldes –Jordi Moltó, Mirella Cortès i David Saldoni, l’actual– i també un testimoni de l’empresa Iberpotash. Malgrat no s’assenyala a ningú –tal i com repeteix Rodríguez l’objectiu no és buscar culpables–, sí que l’espectador es podrà fer un dibuix mental a partir de les declaracions de tots ells. L'estrena, a l'IES Llobregat L’estrena del documental es farà aquest dissabte a les cinc de la tarda a la sala d’actes de l’Institut de secundària Llobregat, un lloc que no està escollit a l’atzar. Allà, els veïns hi van celebrar tenses i llargues reunions amb l’Ajuntament de Sallent i l’Incasòl. El mateix dissabte es farà un altre passi a dos quarts de vuit del vespre. I es tornarà a projectar el dia 20 de maig, també en dues sessions. Les entrades tenen un preu de cinc euros i ajudaran a permetre que el documental arribi a festivals de cinema de temàtica social. Amb la mateixa idea, també es vendrà el treball en DVD. El documental ha estat finançat amb una campanya de micromecenatge que ha aconseguit recaptar 3.585 euros i ha estat produït per Estudi 32, que dirigeix el mateix José Carlos Rodríguez. L’Ajuntament de Sallent hi ha fet una aportació de 3.000 euros. |
||
| ||||||||
 |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
 Altres mitjans del grup: 
|
 |