|
Manresa retirarà els darrers símbols franquistes |
Es tracta de 148 plaques del Ministerio de la Vivienda que es van col·locar en habitatges protegits, en què hi apareix l’anagrama del jou i les fletxes |
 |
| Al carrer Prudenci Comellas encara hi ha dos edificis amb la placa franquista a la façana. Foto: Jordi Preñanosa |
|
| MANRESA / Noemí Badrenas |
| 08/05/2017 18:20 |
Passat l’estiu, Manresa no tindrà cap símbol feixista a la via pública. L’Ajuntament retirarà durant els mesos de juny i juliol les 148 plaques franquistes que queden a les façanes d’alguns edificis de la ciutat, col·locades durant el règim de Franco en edificis protegits pel Ministerio de la Vivienda. En l’inventari que es va fer el 2003 sobre tots els símbols que quedaven d’aquella època a la ciutat, se’n van comptabilitzar més de 300, la meitat de les quals s’ha pogut retirar al llarg d’aquests anys gràcies al consentiment dels propietaris, que fins ara era necessari per procedir a retirar les plaques.
Recentment, però, ha aparegut una nova normativa introduïda en la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, que fixa un termini d’un any —a comptar des del 31 de març del 2017— perquè els propietaris retirin les plaques col·locades en els habitatges que han deixat de tenir la qualificació de protegits. Segons la normativa, no fer-ho podrà ser objecte de sanció.
La regidora de Cultura de Manresa, Anna Crespo, ha explicat aquest dilluns que de les 148 comunitats de veïns que mantenen la placa a la façana, només 51 han donat la seva autorització a la retirada, les altres 97 no: “Per fi podem procedir a treure-les sense el permís dels amos. De totes maneres, hem enviat notificacions a tots els propietaris, per si n’hi ha algun que vol retirar ell mateix la placa en el termini d’un mes (cal comunicar-ho al consistori). Sinó, a partir de juny, serà la brigada municipal qui s’encarregui de treure-les totes”, ha detallat.
Crespo ha anunciat l’acció del consistori en una roda de premsa duta a terme al Museu Comarcal de Manresa, on es dipositaran les 148 plaques un cop retirades per tal que esdevinguin “un material històric útil contra l’oblit i per l’educació per la pau, el respecte a les persones i la llibertat”. La regidora, visiblement satisfeta amb la notícia —“Avui és un dia molt esperat”, ha dit només començar—, ha comentat que es donarà una nova dimensió artística a les plaques però “encara no sabem quina”.
Hi ha deu models inventariats d’aquesta placa, però només s’hi poden apreciar lleugers canvis en el format del text, no tant en l’aspecte. La majoria contenen l’anagrama franquista del jou i les fletxes —que va ser el símbol de la distinció militar de major rang atorgada durant el franquisme— i la inscripció Instituto Nacional de la Vivienda - Edificio construido al amparo del Régimen de Viviendas de Protección Oficial.
Així doncs, un cop s’hagin retirat aquestes plaques, ja no quedarà a Manresa cap simbologia feixista. En el marc del programa municipal de Memòria Històrica de Manresa, la seva retirada se suma a les actuacions que es van realitzar el 2008 i 2009 —sota el mandat del tripartit entre PSC, ERC i ICV—, anys en què es va retirar la medalla d’or de la ciutat de Manresa atorgada a Franco; es va canviar el nom dels carrers del Bisbe Perelló i l’Alcalde Montardit pels de Maria Aurèlia Capmany i Maternitat d’Elna; també es van retirar les plaques franquistes del cementiri manresà, així com l’escut de la façana de l’edifici de Correus, i es va iniciar una nova campanya de retirada de plaques amb simbologia feixista.
Crespo ha valorat que aquestes peces “no han de ser en el projecte de memòria històrica de Manresa per respecte a les víctimes dels feixismes i totalitarismes, contra els quals lluita aquest consistori. Ara queda seguir treballant per retirar els mèrits atorgats durant el franquisme a manresans”.
Les 148 plaques que encara es poden veure a les façanes estan repartides per tota la ciutat. N’hi ha pel centre però també per la perifèria. Es van col·locar en tots els edificis, la majoria blocs de pisos, que es construïen com a habitatges protegits del Ministerio de la Vivienda. És per això que en barris com el de la Plaça Catalunya o la Sagrada Família se’n poden trobar moltes, ja que són barriades construïdes els anys 50, en plena dictadura franquista. A l’Avinguda Tudela, el carrer Bailén o la Via Sant Ignasi, per exemple, encara hi ha a dia d’avui sis edificis amb la placa franquista a la façana, que deixaran de tenir-la aquest mateix estiu.
Setze anys per fer net de tota la simbologia feixista La sol·licitud de retirada de les plaques del Ministerio de la Vivienda ja es va aprovar per ple el maig del 2001. Des de llavors han estat diverses les campanyes que han perseguit l’objectiu de fer net de tota simbologia franquista. El 2003, després de fer l’inventari, es van retirar algunes plaques. El 2006 i el 2008 també es va aprovar retirar simbologia dels espais públics de competència municipal i canviar la nomenclatura dels carrers que encara tenien noms franquistes.
El 2015 es va tornar a impulsar una campanya adreçada a propietaris per la retirada de plaques dels edificis, i es va obrir un canal de comunicació per tal que la ciutadania pogués denunciar l’existència de símbols franquistes. El darrer pas s’ha fet aquest març, amb un informe de Patrimoni i Cultura que considera necessària la retirada de totes les plaques franquistes. |
|