Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies si prem el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-les fent clic a “Política de Cookies“ L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
L'alcalde de Navàs, Jaume Casals, participarà aquest cap de setmana en l'acte commemoratiu del 72è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen organitzat pel Comitè Internacional, i hi participarà en la delegació de l'associació Amical de Mauthausen i altres camps. En aquest homenatge hi haurà delegacions de 21 països.
En el viatge organitzat per la delegació catalana hi participaran també diversos instituts, familiars i representants institucionals. La visita els portarà al Castell de Hartheim, la casa d'Anna Pointner i els camps de concentració d'Ebensee, Gusen i Mauthausen.
L'Ajuntament de Navàs va ser pioner a la península en homenatjar mitjançant les Stolpersteine els navassencs que van patir els horrors d'aquests camps. Enguany, l'Ajuntament de Navàs, col·locarà dues plaques d'homenatge, una al camp de Mauthausen on cinc navassencs hi van ser empresonats, i l'altra placa al camp d'extermini de Gusen on hi van ser traslladats i assassinats tres d'ells (Esteve Flotats Caus, Josep Soler Torrents i l'alcalde Ramon Sala Besa). Els altres dos navasssencs (Antoni Barberà Pla i Jaume Obradors Grífol) van poder sobreviure i viure l'alliberament del camp de Mauthausen el 5 de maig de 1945.
Enguany la delegació tindrà un marcat accent bagenc, ja que també hi haurà els instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer de Manresa i l'INS Gerbart d'Aurillac de Sant Fruitós.
Mauthausen i Gusen El camp de concentració de Mauthausen i el crematori de Gusen van ser un dels grans complexos d’extermini nazi. Hi van passar fins a 200.000 persones. La meitat van ser assassinades o van morir per les condicions infrahumanes en què vivien. Hi van ser empresonats 10.000 espanyols, 2.200 dels quals eren catalans.
D’entre els presoners catalans que van sobreviure al camp, hi havia el fotògraf Francesc Boix i l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, que va plasmar la seva experiència a la novel·la K. L. Reich, una de les grans obres de la literatura sobre l’Holocaust.