El Festival Clam posa el focus en les persones sense llar
La 14a edició del Premi Pere Casaldàliga s’ha lliurat a la Fundació Arrels, que treballa per treure del carrer els sense sostre de Barcelona
Busquets i Fuster durant l'acte de lliurament del premi Casaldàliga. Foto: Noemí Badrenas

NAVARCLES / Noemí Badrenas  
30/04/2017 19:20
El Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya (Clam) és un esdeveniment punyent. Cultural, sí, però molt punyent. Els films que s’hi projecten tenen un caire reivindicatiu, a favor dels més necessitats, amb un rerefons difícil d’ignorar. També els diversos actes que s’emmarquen dins el festival compleixen el requisit de posar el dit a la llaga, com ha estat el cas, aquest diumenge al migdia, del lliurament del Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat. Enguany, ha estat la Fundació Arrels de Barcelona qui s’ha endut la 14a edició d’aquest guardó.

L’entitat, que va néixer fa trenta anys a la capital catalana, treballa des de llavors en l’atenció de persones sense llar, moltes de les quals ha aconseguit treure del carrer en aquestes tres dècades. El vocalista del grup Gossos, Natxo Tarrés, ha estat l’encarregat de lliurar el premi al director de la fundació, Ferran Busquets. L’acte ha tingut lloc a l’Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles, una de les tres seus del festival juntament amb l’Espai Plana de l’Om de Manresa i la Biblioteca de Navàs.

Abans de l’entrega no ha faltat ni l’espectacle, amb una delicada dansa, ni un discurs removedor per part de l’artista convidat, que ha sortit a l’escenari amb la seva guitarra per cantar ‘Tornarem a casa’, una de les cançons que el grup va escriure fa anys i que parla de l’anhel de la humanitat de tornar a casa, el lloc on “estem protegits i podem desenvolupar-nos tal com som”, ha dit Tarrés. En una clara referència a la crisi de les persones refugiades, el cantant ha advertit que “la humanitat encara és adolescent; cal conscienciar-la de les coses que passen i fer que passi a l’acció per canviar-les”.

Tarrés també ha comparat la casta dels Intocables de la Índia amb les “causes invisibles que tenim aquí”, posant com a exemple les persones que “malviuen al carrer”, sobretot a les grans ciutats, les quals “s’han tornat invisibles i ja no són mereixedores ni d’una simple mirada d’empatia de la gent que passa pel seu costat”, ha lamentat.

Seguidament ha fet pujar Busquets a l’escenari per recollir el premi i dedicar unes paraules al centenar de persones que hi havia de públic, entre els quals es trobaven els alcaldes de Manresa, Valentí Junyent, i de Navarcles, Llorenç Ferrer. El director d’Arrels ha insistit en la importància d’ajudar la gent sense llar i no “passar de llarg”: “Veritat que quan ens trobem un accident de trànsit sabem que hem de parar i ajudar? I que si no ho fem ens poden sancionar? El mateix hauríem de fer quan veiem una persona dormint al carrer”.

La Fundació Arrels ha aconseguit sostre per a unes 10.000 persones en els trenta anys que porta d’existència, segons ha explicat el mateix Busquets, que també s'ha referit als milers de pisos buits que hi ha a les ciutats catalanes “mentre tenim més de 5.000 persones dormint al carrer” i ha generat una pregunta que pot obrir debat en moltes consciències: “Realment volem acabar amb la pobresa?”. Tot seguit ha convidat Miquel Fuster, ara membre de l’equip directiu d’Arrels, a pujar a l’escenari i compartir la seva experiència amb els assistents.

Un testimoni detallat i colpidor
Fuster ha ofert un relat colpidor dels quinze anys que va viure al carrer, del que en va sortir ja fa tretze anys gràcies a la tasca de la fundació. Fuster ha fet una extensa pinzellada, entre d’altres temes, als sentiments que el corroïen mentre va viure al carrer, a les agressions que va patir, als seus problemes amb l’alcohol, a la “desesperació” i al “ressentiment per haver-se d’adaptar a una situació com aquesta”, a companys perduts i, finalment, a l’experiència d’haver superat aquests quinze anys sense llar i haver refet la seva vida com a dibuixant de còmics. Fuster té un blog on es poden observar els seus treballs i el 2010 va publicar la seva primera novel·la gràfica, Miguel: 15 años en la calle.

El premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat és un reconeixement honorífic a l’entitat o persona que, per la seva obra o actitud, hagi contribuït a fer que la solidaritat entre els pobles o les persones sigui un fet i no tan sols un desig. És de convocatòria anual i compta amb el suport de l’associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga i d’entitats representatives del sector de la cooperació i de l’activisme solidari.
 

Arxivat a: FESTIVAL CLAM 2017  TOTS ELS CLAMS 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



L'Ajuntament compra 8 habitatges d'un edifici del carrer del Cos que es destinaran a situacions d'emergència social
El consum d’aigua el 2020 augmenta 6 litres per habitant i dia respecte el 2019
Un taller debat com fer més atractiu viure i treballar a l’entorn rural del Bages
Peñarroya se'n va cedit al Palmer Alma Mediterránea de LEB Or
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]