El grup bagenc Palance es troba en plena promoció el seu segon disc, Le contre-jour, un treball més reflexiu i més madur que el primer i que, a més, ofereix una nova sonoritat. El disc es compon de deu cançons i una introducció instrumental, a banda d’un remix d’un dels temes. Són cançons que parlen “de la vida, de la mort, dels fills i fins i tot dels migrants que moren al Mediterrani”, explica la formació, que ho atribueix al fet "de tenir una edat i d’explicar les coses reflexivament i amb maduresa”. També canvia la sonoritat del treball. Així, s’allunyen del so “electrònic i heterogeni” de Superherois (2013) i aposten per seguir una línia “més orgànica, crua i homogènia, tal com demanaven les lletres”. El tècnic i coproductor, Gerard Cabot, “n’és en part corresponsable”, afirmen. Tot plegat fa moure el disc entre “el pop i el rock indie”. Hi ajuden en aquest aspecte els músics que hi han col·laborat, com ara Sara Roy (Macedònia), Maria Ribot, Jordi Ribot (Canals i Ribot) o la coral Lupulus Emsembla. Sense parar El segon disc de Palance arriba quatre anys després que el primer. Els components del grup, però, no han estat de braços parats tot aquest temps. A banda de promocionar la campanya de micromecenatge que ha permès que el disc vegi la llum, la formació va participar el 2014 al disc de La Marató amb la cançó Que boig el món, al costat de la Victòria Riba i Lexu’s. I l’any passat, dos membres de Palance, van publicar, sota el nom de La Quota Bastarda, el disc Els arbres que m’estimo, un recull de poemes sobre música electrònica, que va ser un encàrrec de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Manresa i que va estar produït per la Institució de les Lletres Catalanes per al festival Tocats de Lletra i per al Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat. A banda, la publicació de Le contre-jour ha coincidit amb la del single Away, away, un tema no inclòs en el disc i compost expressament per a la novel·la de Marc Pastor Farishta. |