 |  |
| "Si aconseguim ser una nació, que sigui lliure sexualment" |
El Diluvi actua aquest dissabte a l'Stroika; entrevistem a Andreu Ferre, un dels seus membres |
| ||
| MÚSICA / Noemí Badrenas | ||
| 06/04/2017 00:00 | ||
| El Diluvi és una banda del sud del País Valencià, de diferents pobles de l'Alcoià, creada el 2011. Acaben de treure al mercat el seu segon disc, Ànima, el qual presentaran aquest dissabte a la nit a la sala Stroika de Manresa, a partir de dos quarts d’11, dins la programació de la cinquena edició de CurtCircuit, cicle anual de concerts de música que recorre Catalunya a través de les sales de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya. El primer single d'El Diluvi, Tendresa Insubmisa, ha posat cara recentment a la lluita feminista i antihomòfoba. A Manresadiari.cat hem entrevistat Andreu Ferre, un dels membres del grup. Dissabte toquen a Manresa. Ja havien estat abans a la ciutat? Vam estar a la Fira Mediterrània fa dos o tres anys. Però en un stage d’aquells per professionals i programadors, no un concert obert al públic. De totes maneres, sí que hem fet alguna actuació pel Bages i Moianès, a Artés i a Calders, per exemple. Els fa il·lusió actuar aquí? Sí, molta, primer de tot perquè és a l’Stroika, la sala entre les sales, i també perquè actuem amb els Smoking Souls, amb qui compartim amistat des de fa anys —són del nostre poble— i farem dos concerts conjunts, un aquí i un altre a la nostra terra. Què podrà veure la gent que vingui al concert? Som un grup polifacètic, no només fem música en un format, sinó que en moltes cançons els músics canviem d’instruments, canviem els nostres rols segons la cançó, tenim cinc veus diferents... Com diu la Flora —la única noia del grup— som els més punkys del folk. El que fem és utilitzar el folk perquè la gent balli i el gaudeixi. El disc Ànima l’han gravat amb el productor David Rossell, responsable dels Estudis Can Pardaler d’Artés. Com hi van arribar? Molt fàcil. Quan vam conèixer Carles Belda —acordionista diatònic català— es va crear entre nosaltres un vincle de confiança. Va ser ell qui ens va recomanar en David, perquè no teníem molt clar amb qui treballar. Quan ens hi vam posar en contacte i li vam enviar la nostra proposta, ens va dir que anava molt enfeinat amb molts grups, però que acceptava perquè era un repte per a ell gravar folk. I fins ara. Han estat sis mesos gravant el treball. Què els sembla el Bages? La veritat és que la Catalunya Central s’assembla molt a les comarques centrals del País Valencià. I Manresa és molt semblant a la nostra capital, Alcoi. Les dues ciutats tenen una empremta molt marcada pel seu passat industrial, que ara va de cap a caiguda. El Bages, vist des de dalt d’Artés és molt bonic i molt verd. La muntanya de Montserrat és impressionant, i dóna un aspecte molt màgic al Pla de Bages. A més, la gent és molt maca, ens hem sentit sempre molt ben acollits aquí. De què tracten les cançons? El grup té una filosofia inicial que volem mantenir, i és que la vida té una vessant molt forta que és l’amor. Però no cap a una persona, sinó cap a allò que t’envolta. Totes les llibertats que vols aconseguir a la vida, són amor i estima. També la preocupació per la terra, o per les persones. També hi ha lloc per al desamor, o l’amor trist, el que sents quan una persona estimada es mor. Girem al voltant de l’amor i la lluita, són peces del mateix engranatge i les dues juntes poden aconseguir 'l’estimada revolució'. I què passa amb l’amor romàntic? Un dels primers membres que va marxar fel grup, en Tòfol, que era el nostre acordionista d’abans, és gai. Ens va començar a formar molt en l’aspecte dels gais i els transexuals, vam començar a llegir sobre el tema. Vam veure que la gent té llibertat a estimar qui vulgui i com vulgui. Arran de les darreres accions que hi ha hagut, d’autobusos transfòbics, per exemple, vam veure que era més important cantar a la llibertat sexual i amorosa que no cantar-li al procés sobiranista o altres històries polítiques. Pensem que aconseguir la llibertat sexual ens portarà a altres alliberaments, com pot ser el del procés. Si aconseguim una nació independent, tant del principat com dels països catalans, que sigui lliure sexualment. Parlant del tema: com veuen el procés sobiranista català? Doncs bé. Nosaltres quan parlem de nació intentem sempre englobar tots els països catalans. Ara la ciutadania del principat ha decidit fer una cosa que a nosaltres ens sembla correcta. Perquè si el poble decideix fer una cosa, el poder no s’hi ha d’oposar. Què opinem sobre que l’estat espanyol no deixi fer el referèndum? Que té molta por. Si es fes un referèndum i pogués votar tot l’estat, possiblement tindrien una sorpresa, perquè altres pobles històricament reprimits, com el País Basc, Galícia o Astúries, segurament també es mobilitzarien i el govern s’enduria una sorpresa. Per això tenen tanta por a qualsevol procés d’alliberament d’un poble, i reprimiran fins a saber quan. Com es va crear El Diluvi? Nosaltres no teníem grup, érem músics de diferents projectes i vivíem tots a la ciutat d’Alacant (universitat, treball...). Es va obrir un ateneu cultural —que en aquell moment era l’únic espai que hi havia a la ciutat en la llengua vehicular— i ens van oferir fer un homenatge a Ovidi Montllor. Ens vam reunir en aquell moment cinc músics, el gruix actual de la banda, i vam fer una primera actuació, amb algunes cançons de Montllor. A partir d’allò ens van anar trucant de diversos pobles per anar-hi a tocar i es va acabar consolidant l’equip, fins que vam gravar la primera maqueta, Ovidenques, amb versions de l’artista. Què és per vostès Ovidi Montllor? Tots som de la zona d’Ovidi: d’Alcoi, de Castalla... són pobles molt propers. A l’escola jugàvem amb la seva Fera Ferotge, que anys després vam descobrir que no només era un conte per a nens, sinó que tenia un significat polític molt gran. I a casa també l’escoltàvem. Per nosaltres és un referent, era un tio que cantava molt bé. El definiríem com l’etern descobriment. De fet, en cada disc hi tenim una cançó seva. Abans de morir, ell estava preparant un disc que no va poder musicar. Ara aprofitem aquelles lletres, a Ànima el tema Amor Infinit és seu. S'esperaven tenir èxit? Què va. Nosaltres anàvem a fer una primera actuació al casal aquella nit sense cap pretensió, era com sortir de festa amb els amics i anar-ho a passar bé. Però clar, la gent se’ns acostava aquella mateixa nit per demanar-nos si podríem actuar en altres pobles. I la roda va començar a girar i girar. Llavors va ser quan vam decidir gravar les Ovidenques, el nostre primer treball de versions. Després vam fer un Verkami per gravar el disc Motius i també va funcionar molt bé, no paràvem de tocar. És per això que ens diem El Diluvi, perquè un diluvi no saps quan comença i quan acabarà, però mentre duri, es tracta d’aprofitar-ho. I també perquè és el nom d’una cançó de l’Ovidi... (ho diu en veu fluixeta i riu). Últimament hi ha diversos grups valencians que sonen a les emissores catalanes (vosaltres, Zoo o Aspencat, entre d'altres). Estan de moda? Jo crec que es tracta de cicles, no de modes. El d’Obrint Pas i Orxata Sound System, per exemple, s’ha tancat. Ara surten altres grups. Nosaltres allà també rebíem primer uns grups de Catalunya, com Sopa de Cabra o Brams, i ara en rebem uns altres, com Txarango, Catarres o Doctor Prats. La música es va retroalimentant contínuament de nous grups. |
||
| ||||
 |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
 Altres mitjans del grup: 
|
 |