Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies si prem el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-les fent clic a “Política de Cookies“ L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
L’activista manresana Fina Farrés rebrà aquest proper dimecres 8 de març el premi Maria Casajuana, un guardó que té com a objectiu reconèixer la implicació de la dona en la vida laboral i social. La lluita, l’esforç i la constància estan dins la recepta que el jurat té en compte a l’hora de decidir la premiada, ingredients que sense cap mena de dubte es troben en la vida que ha traçat Farrés, sempre al costat de les causes oblidades.
Nascuda el 1954 el si d’una família pagesa del centre de Manresa, Farrés recorda que va créixer “entre verdures”, ja que “a casa tenien parada a la plaça Major i feien manats de vegetals”. Des de ben jove ha estat vinculada als moviments escoltes i s’ha passat mitja vida treballant a la banca. És una de les fundadores de l’associació d’amics de Pere Casaldàliga —ara anomenada Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga—i també de l’associació Inshuti, sorgida el 1994 arran del conflicte a l’Àfrica dels Grans Llacs, on ara fa 20 anys va morir la cooperant manresana Flors Sirera, efemèride que just ha coincidit amb el premi.
Actualment, es troba fent campanya per reclamar l’alliberament de Victoire Ingabire, una política ruandesa empresonada el 2010 amb una pena de 15 anys “només per atrevir-se a presentar-se a un càrrec públic”, explica Farrés, que hi afegeix: “s’ha convertit en un símbol viu de la lluita per la llibertat, la democràcia i la justícia per Ruanda, i en un clar exemple de la repressió de tots els que s’atreveixen a desafiar el poder absolut de Paul Kagame en els mes de 20 anys que fa que presideix Ruanda”. Just la setmana vinent ha de sortir la sentència definitiva del cas, que pot marcar el futur més immediat de Ingabire i de tot el que representa.
Treball en equip De tarannà humil, Farrés admet que no se sent gaire còmode amb el paper de protagonista, ja que la seva principal premissa sempre ha estat “el treball en equip”. Dimecres, però, serà en el punt de mira, i segur que ho aprofitarà per tornar a donar veu a aquells que malauradament encara no en tenen.
El premi –creat per ERC Manresa i les JERC de Manresa el 2002– du el nom de la manresana Maria Casajuana, activista social i política que va lluitar aferrissadament per la dignitat de les dones i pel reconeixement del seu treball. El lliurament del que serà el 16è guardó es farà en el si d’un sopar obert a tothom (encara hi ha places: per assistir al sopar cal reservar trucant al local d’ERC Manresa al 93 872 63 52 o mitjançant l'adreça bages@esquerra.cat. El preu és de 20 euros).