 |  |
| Ensopegar amb la memòria, crònica de les 'Stolpersteine' |
Familiars de deportats manresans asseguren que són "feliços" perquè amb la col·locació de les llambordes "s'ha fet justícia" |
| ||
| MANRESA / Carmina Oliveras | ||
| 25/01/2017 11:35 | ||
| Manresa ha viscut aquest dimecres una jornada més que emotiva amb la col·locació de les primeres llambordes de record –les anomenades Stolpersteine– davant les cases de manresans deportats a camps de concentració nazis. Ha tingut instants de dolor i de ràbia perquè, tal i com ha dit una de les familiars de Jesús Dalmau Colom –assassinat el 1942 després de passar per Mauthausen–, van ser molts els que van morir “sense tenir-ne cap culpa”. Però també ha tingut polsims de “felicitat”. Perquè la sensació que flotava densament a l’aire era que, finalment, s’estava “fent justícia”. La col·locació de la placa de Jesús Dalmau –una de les 21 que s’instal·laran a la ciutat– ha estat de pell de gallina. Davant la casa del carrer Canonge Montanyà no hi ha faltat el seu germà petit, Tomàs Dalmau, de 96 anys, que ha estat acompanyat per la dona, per dues filles i per dues nebodes. “És un moment de ràbia, però estem contents perquè recuperem la seva memòria. L’àvia sempre esperava el seu retorn, fins que vam tenir la certesa que havia mort. I avui torna el seu esperit. Estem feliços”, ha relatat entre llàgrimes una de les nebodes. Retrobament inesperat Instants abans, la comitiva encapçalada per l’artista Gunter Demnig –creador de les Stolpersteine– havia passat pel carrer Carrió, on s'ha viscut un retrobament inesperat. Davant la casa d’un altre dels deportats –Enric Cunill Marfà– hi havia dues branques de la seva família que feia 50 anys que no es veien. Per una banda, quatre germans vinguts de Marsella i Montpeller –néts de Cunill–, que han viatjat “expressament” a Manresa per ser a l’acte. De l’altra, Francesc Caballo, manresà nebot de Cunill, que visiblement emocionat ha afirmat que no s’esperava trobar-los i ha manifestat “l’alegria d’haver-los pogut abraçar”. La instal·lació de les llambordes ha generat l'interès de vianants que s’aturaven per saber què coi feia tanta gent al carrer, mirant una vorera. I aquest és precisament l’esperit de les Stolpersteine. Busquen que el ciutadà s’ensopegui amb la memòria. Busquen fer-la sortir. Fer-la aparèixer. Fer que t’hi topis. I que no puguis passar de llarg. I fer sorgir també les històries de vida que hi ha al darrera, que tal i com s'ha evidenciat, encara perduren en el record dels familiars. Valor afegit El projecte a Manresa té un valor afegit si es té en compte que la iniciativa va agafar forma després del treball de les estudiants Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, que amb la tutoria de Jordi Pons van ser capaces recopilar 29 noms i localitzar 21 habitatges. Elles formen part ja d’una nova generació. Aquest dimecres, els més veterans comentaven que són ells, els més joves, els que hauran de liderar la recuperació total de la memòria històrica. De ganes, no els n’hi falten. Poden llegir l'entrevista a Gunter Demnig aquí. |
||
| ||
 |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
 Altres mitjans del grup: 
|
 |