 |  |
| L’oposició demana més al pressupost manresà |
L’equip de govern de CDC i ERC augmenta les partides socials, però els altres grups asseguren que es queden curtes; S’aprova de nou una xifra superior a la de l’INE, que l’any passat ja va fer perdre 3,5 milions |
| ||
| MANRESA / Carmina Oliveras | ||
| 23/12/2016 11:35 | ||
| L’aprovació del nou pressupost de Manresa per al 2017 va ser de llarg el punt més extens de l’últim ple de l’any –celebrat dijous al vespre–, que també va estar marcat per l’aprovació de la xifra del padró municipal, que torna a ser bastant superior a la que marca el Instituto Nacional de estadística (INE). La diferència de criteris va fer que l’any passat Manresa perdés la condició de gran ciutat. El regidor d’Hisenda i Organització, Josep Maria Sala, va ser l’encarregat de defensar els dos punts. En el del pressupost, Sala va subratllar que la xifra que es portava a aprovació –de 82.044.961 euros– té un increment de gairebé sis milions respecte la d’enguany, uns diners que principalment provenen dels plans d’ocupació i formació de la Generalitat i del pla xarxa de la Diputació, així com de la possibilitat que tindrà l’Ajuntament de tornar-se a endeutar –amb un milió d’euros– després de dos mandats sense poder-ho fer. Part de l’increment d’ingressos també vindrà donat per l’increment de taxes i impostos que preveuen les noves ordenances, amb les quals es recaptaran 700.000 euros més que enguany. Sala va ressaltar el “caràcter continuista” dels números i va destacar el reforç econòmic que tindran àrees com ara Serveis Socials, Habitatge o Promoció Econòmica. També es destinarà més a beques menjador durant el 2017, es desenvoluparà el pla de xoc per arreglar carrers i es continuarà apostant pel turisme i pel projecte Manresa 2022. Més socials Tot i que tots els grups de l’oposició van reconèixer que les partides a les polítiques socials s’havien augmentat, també tots van demanar un esforç encara més gran a l’equip de govern tenint en compte, com va dir el socialista Felip González, que la crisi encara no s’ha acabat i que encara hi ha moltes famílies en risc de vulnerabilitat. “Creiem que hi ha marge de maniobra per fer més moviments socials; hi ha àrees que encara podrien créixer més ni que fos en detriment d’altres”, va dir González. Com a exemple, va citar l’assistència social primària, que tindrà una partida de 260.000 euros. Segons el líder del PSC, només movent 200.000 euros del pla de xoc per arranjar carrers d’un milió d’euros cap a l’assistència social primària la partida es podria “pràcticament doblar”. Per part de la CUP, Jordi Masdeu va indicar que “encara hi ha marge per augmentar més els ingressos a través de les ordenances, sobretot a través de l’IAE” que paguen les grans empreses, que si bé el 2017 s’apujarà –els tipus d’interès passaran d’un mínim del 2,49% a un màxim del 2,99%– el percentatge encara estarà per sota de municipis veïns més petits i amb un fort component industrial, com ara Sant Fruitós de Bages, va recordar. El regidor cupaire també es va mostrar “preocupat” per la venda de terrenys públics: “Si volem evitar noves onades especulatives la titularitat municipal del sòl és imprescindible”. I va titllar de “bestiesa els 14 milions que l’Ajuntament es gasta en concessions”. Masdeu va eximir els mateixos motius que l’any passat per votar-hi en contra: “s’acata la deutocràcia sense fer cap auditoria que ens pugui dir si el deute és legítim; la participació és un simulacre i hi ha manca de criteri social global”. Els grups també van fer notar la seva preocupació perquè l’increment d’ingressos està directament relacionat amb l’arribada de subvencions . El regidor no adscrit Miquel Davins –d’Unió– va dir que hi havia “poca capacitat de generar recursos propis”; Dídac Escolà, de Democràcia Municipal, va dir que es perdia independència municipal en les decisions, i González (PSC) va demanar que el foment de l’ocupació també es doti de recursos propis. Abans de la votació, Sala va assegurar estar convençut que “el model és eficient”. Els números es van aprovar amb els vots a favor de CDC i ERC. El PSC, Miquel Davins i Democràcia Municipal es van abstenir. I la CUP i Ciutadans –que va dir que el pressupost volia separar els manresans d’Europa– hi van votar en contra. L’altre punt polèmic va ser el del padró. La xifra que es va aprovar va ser la de 75.475 habitants. És a dir, per sobre dels 75.000, el llindar que marca ser una gran ciutat i rebre uns determinats diners de l’Estat espanyol. La que va aprovar l’INE, però, és 74.752. Com que no és un any de revisió –ho va ser el passat i no es tornarà a fer fins el 2020– no implicaria gaire més que el fet que hi ha una diferència en uns documents que acostumen a ser molt vius, però el precedent de l’any passat –quan la diferència de criteri amb l’INE va fer perdre 3,5 milions durant quatre anys– va donar aire al debat. Tota l’oposició va demanar afinar els criteris de cara el 2020 per deixar “de generar perplexitat entre la població”, va dir Masdeu. I van insistir en el fet que, si bé es creuen més els números de l’Ajuntament que els d’una institució “situada a 600 quilòmetres”, va dir Escolà, els que valen acaben sent els que de l’INE. Sala es va excusar en el poc temps que deixa Madrid per llimar les diferències. La xifra es va aprovar amb el vots de tots, excepte la CUP i Ciutadans, que es van abstenir. |
||
| ||||
 |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
 Altres mitjans del grup: 
|
 |